ARTICLE: les plantes aromàtiques i medicinals ecològiques al món

D’acord amb l’article “Organic Horticulture Expands Globally”, escrit per David Granatstein, Elisabeth Kirby i Helga Willer, i publicat al Chronica Horticulturae  de l’International Society of Horticultural Science, la situació del cultiu ecològic de les plantes aromàtiques i medicinals és la següent.

Entre aquests plantes es tenen en compte les cultivades amb un propòsit culinari, medicinal o cosmètic, com ara el gingebre (Zingiber officinale), la vainilla (Vanilla planifolia), el clau d’olor (Syzygium aromaticum) i el pebre (Piper nigrum). Altres exemples que inclouen menor superfície son el gerani (Pelargonium sp.), l’àloe (Aloe vera), el patxulí (Pogostemon cablin), la camamilla (Matricaria recutita) o l’herba llimona (Cymbopogon citratus).

Es van comptar un total de 65.323 ha, amb unes 21.917 ha definides com a cultius permanents. Tot i això, del 89% de la superfície no es tenen detalls.

Els països líders són Tanzània, Madagascar, Nepal, Mèxic, EE.UU. i Sudan, amb un 58% del total de la superfície ecològica. Tanzània té 3.000 ha de gingebre, essent el 99% del total analitzat. Indonèsia té el 60% de les 2.295 ha de vainilla ecològica el el 100% de la superfície de clau (458 ha). Les fonts de Madagascar van informar d’unes 4.684 ha de plantes aromàtiques i 1.274 ha de plantes condimentàries. Mèxic té 5.149 ha de plantes medicinals i 218 ha de pebre ecològic. Nepal, Sudan i EE.UU. van informar de més de 5.000 ha cadascuna de plantes medicinals, aromàtiques i culinàries, sense entrar en més detalls.

En el cas d’espècies silvestres, arreu del món es recol·lecten grans superfícies de fruits del bosc, plantes aromàtiques i medicinals, nous i altres plantes certificades com a ecològiques. A l’Àfrica hi ha una gran proporció d’aprofitament silvestre de plantes aromàtiques i medicinals, incloent-hi 3 milions d’ha per l’harpagòfit (Harpagophytum procumbens) a Namíbia i prop de 7.787 ha de honeybush (Cyclopia spp)

Tanmateix, l’informe, a part de la camamilla, no parla d’espècies més properes a les zones temperades.

FONT: Chronica Horticulturae, vol. 50, num. 4 2010 (ISHS)

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 2.256 other followers

%d bloggers like this: