TALLER: infusions en temps de crisi

febrer 7, 2012

Els mesos de gener i febrer 2012 s’han realitzat un seguit de tallers a la província de Lleida amb el títol  ‘Infusions en temps de crisi’, dirigit a aquelles persones interessades en el consum de plantes aromàtiques i medicinals. A més, s’explica com fer-ne una producció domèstica o una recol·lecció sostenible per l’autoconsum.

Ja s’ha impartit a la Seu d’Urgell, les Borges Blanques, Artesa de Segre, Almacelles i Tremp. Avui tindrà lloc a Mollerussa i el divendres a Balaguer.

Durant la xerrada es presenten aquestes herbes d’ús tradicional domèstic per tractar desordres lleus com constipats, tos, mal de panxa, mal de cap, nerviosisme, afonies, indigestions, etc., i alhora es treballen els conceptes de bones pràctiques de recol·lecció i transformació de les herbes. A més a més, es donen a conèixer els conceptes més bàsics per a fer una producció domèstica de les espècies d’ús més freqüents. La xerrada finalitza amb un tast d’infusions, tot fent incidència en aspectes de qualitat de le sherbes consumibles.

 Aquesta xerrada pràctica està promoguda pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, amb el suport de la Diputació de Lleida i amb la col·laboració els ajuntaments d’aquestes poblacions.

Tornar al remei de les herbes no és només un bon consell en època de crisi. És aprofitar les propietats que ens dóna la natura per no castigar-nos tant el cos amb medicaments.

Així se’n fa ressó el diari El Punt-Avui, on Emília Gómez, una herbolària que té botiga al carrer Hospital de Barcelona des de l’any 1987, assegura que les herbes no s’han deixat mai de vendre tot i que admet que les senyores grans s’han convertit ara en les seves principals clientes. Malgrat això, assegura que també la gent jove és força fidel a les plantes. “Als joves sempre els han agradat i són uns bons clients, però és evident que la majoria de la població les desconeix”, manté.

La camamilla, un dels digestius més comprovats que també va bé per al mal de panxa; la til·la, que tranquil·litza; la marialluïsa, que també va bé per al mal de panxa, i la menta són, segons aquesta experta, les plantes més venudes. “La majoria de clients en compren diverses perquè el que els agrada més és fer-se les seves barreges”, diu.

La gent prefereix les plantes a atipar-se de pastilles, però el tema és que en molts casos les pastilles les recomana el metge i aleshores surten gratis a la Seguretat Social”, es queixa. Diu que també es compren moltes plantes per als infants, perquè no estiguin tan nerviosos, com ara la melissa i també la camamilla.


ARTICLE: botànica estimada, plantes i persones.

gener 19, 2012

L’etnobotànica, món de les relacions entre humans i plantes. Aquesta matèria es troba a mig camí entre les ciències naturals i les ciències socials. La situació limítrof en què es localitza aquesta ciència li fa ser una disciplina delicada que ha de servir-se de sabers tan diversos com els de l’ecologia, l’antropologia, la lingüística i la botànica per a la seua adient investigació.

El darrer número de la revista Mètode, “Botànica estimada. Una ciència de persones i plantes”, ha estat dedicat a aquesta ciència entre dues aigües, per a ajudar-nos a comprendre com els humans ens relacionem amb el món vegetal, és a dir, com l’utilitzem –o l’explotem–, i com el percebem –o l’estimem–.

Els protagonistes del número 72 de Mètode, coordinat pel catedràtic de Botànica Joan Vallès Xirau, són –com no podia ser d’una altra manera– les plantes. Totes elles són objecte d’estudi: les medicinals, les alimentàries i, sobretot, les del nostre territori.

Botànica estimada
Etnobotànica, una ciència de persones i plantes

Hivern 2011/12
128 pàgines PVP: 7.00 €

Veure índex

Es possible llegir un dels articles publicats a la revista

“Abans que es pins facin magranes i ses figueres melons”. Primeres dades de dues recerques etnobotàniques a Formentera i Mallorca

per Esperança Carrió, Marina Mayans, Joan Vallès

FONT: Vilaweb 17/01/2012


ARTICLE: beneficis de les herbes i espècies culinàries

setembre 27, 2011

Les avantatges de les herbes i espècies van més allà del seu ús condimentari i antibacterià, ja que la seva peculiar constitució les dota d’un valor funcional saludable, més allà del contrapunt culinari.

La ciència tracta d’establir els beneficis de les espècies en les seves investigacions. En el cas del departament de bioquímica de la universitat australiana de Wollongong, s’estudien les propietats funcionals de les espècies més comunes, sense pretendre que facin de medicaments, sinó pel fet d’introduir-les a la cadena alimentària com a element potenciador de la salut.

Així, per exemple, està provat que, in vitro, el safrà (Crocus sativus) ajuda a disminuir els nivells de colesterol i pot protegir el fetge, gràcies als carotenoides. La canyella (Cinnamomum zeylanicum) alleuja dolors estomacals i el seu gust dolç permet associar-lo a dietes en casos de diabetis i obesitat.

L’efecte més comú associat a les espècies és el seu potencial benefici digestiu. El clau d’espècia (Syzyngium aromaticum) ha estat definit per la Universitat Miguel Hernández com a la millor espècia antioxidant. A més, mastegar-lo alleuja el mal de queixal.

El comí (Cuminum cyminum) ajuda a expulsar gasos, funció molt útil si s’afegeix a aliments que en provoquen. I el gingebre (Zinbiber officinale) alleuja els vòmits i les nàusees.

D’altra banda, s’estudien els principis actius de la mostassa (Sinapis alba, Brassica nigra, Brassica juncea, etc.) com a potencial tractament ossi i muscular, i els del pebre (Piper nigrum) per a alleujar els dolors articulars.

AUTORA: Maite Zudaire

FONT: Eroski Consumer, 23 de setembre 2011


PUBLICACIÓ: demanda d’articles sobre usos tradicionals medicinals

setembre 19, 2011

Sortirà un número especial sobre l’herència europea de les medicines i aliments medicinals tradicionals i la seva contribució a les medicines complementàries i alternatives (“The European Heritage of Folk Medicines and Medicinal Foods: Its Contribution to the CAMs of Tomorrow“) a la publicació Evidence-Based Complementary and Alternative Medicine.

Evidence-Based Complementary and Alternative Medicine és una revista d’accés obert, la qual cosa vol dir que tots els articles publicats són disponibles lliurement i sense cap cost online, sense cap subscripció, i que els autors conserven la seva autoria en el seu treball. El factor d’impacte més recent és de 2.964 d’acord amb el 2010 Journal Citation Reports segons Thomson Reuters (ISI) al 2011.

Fins al 6 de gener del 2012 es poden presentar articles i la revista sortirà el juliol d’aquest any.

Per a més informació (en anglès)

FONT: Manuel Pardo de Santayana, Fac. Ciencias. Dpto de Biología (Botánica), Campus de Cantoblanco, Madrid (manuel.pardo@uam.es)

 


ARTICLE: cal vigilar amb les infusions per aprimar

agost 31, 2011

La creença popular, tot i que no del tot certa, de que les infusions no tenen els efectes secundaris dels fàrmacs fa que sigui habitual l’autoconsum i l’abús quan el que es vol es aconseguir l’objectiu de perdre pes en un temps límit. Tanmateix, aquesta pràctica pot ser arriscada i contraproduent. Determinades plantes preses en excés, bé en infusió o en altres presentacions (extracte, comprimits), poden interactuar en l’efecte d’altres medicaments.

La combinació de vàries plantes en cada bosseta d’infusió es fa en funció de les propietats de cadascuna d’elles. Les més comunes són la cua de cavall (Equisetum arvense), el senet (Cassia angustifolia), el te verd  i el té vermell o pu-erh (Camellia sinensis). Depenent de la barreja, les infusions poden vendre’s com a sadollants i que calmen la gana, digestives o laxants.

Moltes d’aquestes plantes només tenen la particularitat de ser diürètiques o laxants, efectes que poden resoldre la incomoditat derivada de la retenció de líquids puntual (menstruació, inflor per calor o falta d’hidratació) o d’un estrenyiment passatger, però no resol el problema de sobrepès o obesitat. Tot i que es perd líquid, i per tant pes, no significa que un s’aprimi, ja que no es perd greix, ja que aquest no és soluble en aigua.

Si provoquen un accentuat i continu efecte diürètic en l’organisme, poden afectar el funcionament normal dels ronyons i del cor en alterar l’homeostasi del sodi i del potassi, provocant rampes musculars, hipotensió, marejos, arítmies i, fins i tot, convulsions.

Autora: Maite Zudaire

FONT: Eroski Consumer, 25 d’agost 2011


ARTICLE: l’oli de coriandre té propietats antibiòtiques

agost 30, 2011

Un estudi de científics portuguesos (Silva, F.;Ferreira, S.; Queiroz, J.A.; Domingues, F.C.  Coriander (Coriandrum sativum L.) essential oil: its antibacterial activity and mode of action evaluated by flow cytometry), publicat al Journal of Medical Microbiology (agost 2011), ha demostrat que l’oli de coriandre (Coriandrum sativum) té propietats antibiòtiques que podrien tenir importants aplicacions a la indústria alimentària i mèdica en el futur. Aquesta recerca prova que l’oli de coriandre és tòxic per un ampli espectre de bactèries (Escherichia coli, Salmonella enterica, Bacilluscerus, Staphylococcus aureus), el que podria emprar-se en la prevenció de malalties alimentàries i, fins i tot en el tractament d’infeccions resistents a antibiòtics.

FONT: Eroski consumer, 25 d’agost 2011

 

 


RECURSOS: avantatges de les herbes i espècies a la cuina

agost 2, 2011

Bernard Benbassat,  cuiner i assessor culinari que col·labora amb el web Ets el que menges, argumenta que incloure fines herbes, herbes i espècies als nostres plats té enormes avantatges, ja que són la seva columna vertebral aromàtica i dietètica.

Prendre una infusió després de menjar –sobretot després de sopar– és un acte saludable. Bé, doncs, incorporar les mateixes herbes en la preparació dels plats, té el mateix efecte i, a més, hi afegeix encara més gust i més aroma.

Les herbes i espècies són un teclat aromàtic i de propietats dietètiques immens. La personalitat d’un cuiner es pot configurar a través de l’ús subtil que faci d’aquestes ajudes. A vegades, val més abstenir-se’n per l’alt potencial aromàtic que poden tenir certes matèries primeres. L’art és saber respectar aquesta identitat afavorida per la naturalesa i no reaccionar sistemàticament, malgrat que tinguem totes les FHE a l’abast.

Per norma general, convé comprar el producte en el seu estat original, és a dir, que no estigui mòlt ni trossejat. La conservació i autenticitat de les essències aromàtiques seran superiors. Aquests productes, en general molt volàtils, s’han de conservar en recipients opacs, tancats hermèticament, en un lloc fresc i sec. Així dons desaconsella utilitzar una bossa de paper i col·locar-los prop dels fogons.

FONT: Fines herbes, herbes i espècies, Ets el que menges


RECURSOS: farmaciola natural per les vacances

agost 1, 2011

Jordina Casademunt, nutricionista que escriu pel bloc “Ets el que menges”, ens proposa un llistat de preparacions naturals per a emportar-nos de vacances i que ens poden anar bé per a superar desajustos intestinals, refredats o grips, per protegir la pell del sol o per evitar les picades de mosquit.

Entre els ingredients que no podem oblidar hi ha:

  • Extracte de pròpoli: mal de queixal, fongs, llagues a la boca, refredats, grips…
  • Àloe vera (en gel): picades de mosquits, cremades del sol, llagues…
  • Perles d’all (Allium sativum): antibiòtic natural, picades de mosquit
  • Probiòtics i prebiòtics: diarrea, estrenyiment
  • Aigua de mar: hidratant, diarrea, estrenyiment
  • Oli essencial de citronella (Cymbopogon sp.): evita les picades de mosquit
  • Oli essencial d’arbre del te (Melaleuca alternifolia): picades de mosquit, infeccions
  • Crema solar amb filtres minerals

FONT: Farmaciola natural per les vacances, Ets el que menges (24 de juliol de 2011)


NOTICIA: el negoci de l’àrnica va endavant

juliol 5, 2011

Una petita empresa de la Vall de Boí, Taüll Orgànics, ha encapsulat les propietats de l’àrnica (Arnica montana), una planta autòctona dels Pirineus, en dos pràctics roll-on que alleugereixen contusions, contractures, dolors reumàtics i altres misèries quotidianes. Són els primers productes d’una companyia que pretén “reivindicar els Pirineus més enllà del turisme, com a font de bellesa i riquesa”. Ho explica Ana Sirvent, l’emprenedora que amb 50 anys es va reinventar.

L’any 2004 va començar a experimentar amb els cultius d’àrnica a la Vall de Boí i ben aviat va veure que per rendibilitzar econòmicament i socialment el projecte calia transformar ella mateixa la matèria primera. És per això que, a banda de vendre flor seca i fresca d’àrnica a grans empreses multinacionals (on va a parar actualment la meitat de la producció), va decidir crear una línia de cosmètica amb la marca Taüll Orgànics. El primer roll-on, creat per alleugerir mals generals com ara cops o problemes musculars, va sortir el 2009, però ben aviat en va venir un altre dirigit a esportistes, tant per preparar el cos com per relaxar-lo després de l’exercici. Al juliol l’empresa treu al mercat el tercer producte, una crema de massatge.

Taüll Orgànics cultiva actualment, a 1.500 metres d’altitud, 80.000 plantes d’àrnica, una xifra que té previst doblar al setembre. El conreu és totalment ecològic, ja que, per sobre dels resultats econòmics, l’objectiu de l’empresa és desenvolupar un projecte sostenible i respectuós amb el medi.

La companyia, però, vol posar al dia més remeis casolans i ara està experimentant amb altres plantes autòctones. La mitja hectàrea de terreny on es faran aquestes proves també servirà com a centre de divulgació d’arbres, flors i matolls de la zona.

Per buscar noves aplicacions, aconseguir les millors llavors i optimitzar els conreus, l’empresa treballa amb la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

Hi ha nous usos, però, que es van veient sobre la marxa. Sirvent, per exemple, va rebre fa poc la trucada d’una dona tractada de càncer de pit que li explicava que el gel d’àrnica era l’únic que li calmava el dolor després d’operar-se. És per això que l’empresa ha fet arribar el seu producte a l’associació de dones intervingudes de càncer de mama de Lleida perquè tothom que ho vulgui el pugui provar.

FONT: Avui +, 4 de juliol 2011 – Empreses, nous projectes


ARTICLE: recerca i autoritzacions de l’estèvia

juliol 4, 2011

L’estèvia (Stevia rebaudiana) és originària d’Amèrica del Sud, i en particular del Brasil i Paraguai. Els indígenes, coneixedors de les propietats endolcidores de les fulles, a les que anomenen fulla de la mel, les empren per afegir al menjar i a les infusions. L’interès que ha mostrat la indústria alimentària i farmacèutica per l’estèvia es basa, a part de seu poder edulcorant i sense calories, en les seves potencials propietats medicinals en el control de la glucèmia i de la hipertensió arterial.

L’intens i marcat gust dolç de l’estèvia  es deu als glucòsids d’esteviol, dels quals se n’han identificat set en total (esteviòsid, rebaudiòsid A, rebaudiòsid C, dulcòsid A, bubusòsid, esteviolbiòsid i rebaudiòsid B). A partir de la seva anàlisi bromatològica es considera que aquests compostos són entre 250 i 300 vegades més dolços que la sacarosa (sucre), amb l’avantatge que no aporten calories ni són cariogènics. Un altre valor afegit com a edulcorant natural és que, en no contenir fenilalanina, serveix com a substitut de l’aspartam, un edulcorant tòxic per persones amb fenilcetonuria, una malaltia metabòlica.

La darrera revisió sistemàtica sobre les propietats i l’eficàcia de l’estèvia en éssers humans basada en l’evidència realitzada pel Natural Standard Research Collaboration centra els seus resultats en l’efecte de la planta en la hipertensió i la hiperglucèmia. A part de fer notar que l’extracte d’aquesta planta es va servir des de fa temps en països d’Amèrica del sud per al tractament de la diabetis, també esmenten dos estudis realitzats a llarg termini on sembla que es detecti un efecte reductor de la hipertensió moderada, sempre que es consumeixi durant mesos i anys i amb una quantitat considerable de principi actiu.

El Natural Standard Research Collaboration també informa de la situació actual per l’ús de l’estèvia com a edulcorant d’aliments i begudes.

Per una banda, el juny 2008 el Comité mixt FAO/OMS d’experts en additius alimentaris (JECFA) va concloure que els glucòsids d’esteviol són segurs per al seu ús en aliments i begudes, establint la seva ingesta diària admissible (IDA) en 4 mg per kg de pes corporal.

En base a aquesta resolució, Suïssa va decidir autoritzar de forma provisional l’ús de productes que continguessin glucòsids d’esteviol. També Austràlia i Nova Zelanda va aprovar l’ús de glucòsids d’esteviol d’acord amb la JECFA el 2008, i a Japó, Xina, Corea i Brasil, entre altres països, aquests es consideren components naturals dels aliments i, per tant, acceptats pel seu ús alimentari.

Als Estats Units, el desembre de 2008, la Food and Drug Administration (FDA) va acceptar que l’ús de l’estèvia amb un mínim del 95% rebausiòsid A és segur com a edulcorant en aliments i begudes.

A França, el setembre de 2009, l’Agence National de Securité Sanitaire (ANSES) va autoritzar l’ús del rebaudiòsid A com a edulcorant en l’àmbit nacional a l’espera de la regulació dels additius en el marc de la UE el 2011.

Així, a l’abril de 2010, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va publicar un dictamen científic positiu i va establir l’IDA proposada pel JECFA, i actualment la Comissió Europea està redactant la legislació per a l’autorització i posada al mercat europeu d’aquest edulcorant.

FONT: Eroski Consumer, 26 de juny 2011

 



Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 1.599 other followers