PUBLICACIÓ: la revista Ae treu un especial sobre PAM ecològiques

abril 8, 2014

Revista Ae15 – Producción ecológica de plantas aromáticas y medicinales

Aquest número es dedica a la producció ecològica de plantes aromàtiques i medicinals (PAM).

L’article de fons (a càrrec de David Herraiz), realitza una presentació general de la situació a l’Estat espanyol, els tipus de produccions existents, els avanços, els seus problemes i les oportunitats. D’aquest tema s’ha conversat amb Eva Moré, del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, i amb Ismael Corberá, president de l’empresa Herbes del Molí.

En l’apartat “amb les mans a la terra”, Alonso Navarro (RdS de Málaga) i Francisca Muñoz (Ossa de Montiel, Albacete), expliquen les seves experiències al camp amb les PAM ecològiques.

A més, Pedro Pellín, ens aproxima a l’ús comercial de les PAM ecològiques en espais protegits a Andalusia, i la Núria Galvadà aborda la demanda cosmètica. També des de l’Herbolario Navarro, ens posen al dia sobre els aspectes de comercialització

Pel que a producció, Josep Pàmies, ens dóna alguns consells per a cultivar, reproduir i empra l’estèvia. Sobre aquest cultiu també hi ha un article denúncia de l’Associació El Jarpil, sobre la prohibició a Andalusia de certificar en ecològic (i per tant de comercialitzar) productes elaborats a base d’aquesta planta, més enllà de les fulles seques.

En un informe recent realitzat per SEAE (Sociedad Española de Agricultura Ecológica) en el marc del projecte Leonardo Herbal.Mednet ens posa al dia sobre la generació i transmissió del coneixement en aquest sector.

A l’anàlisi, Vicent Castell de l’UPV, remarca la manca de recerca i els buits en la formació d’aquest sector PAM ecològic.

Altres articles d’interés:

  • R. Laborda et al. Estudi de l’activitat biocidad d’olis procedents de plantes aromàtiques sobre Tetranychus urticae i Ceratitis capitata.
  • M.D. Raigón i J.Zornoza. Cas de la barrilla fina com exemple de recuperació de plantes silvestres i el seu aprofitament agroindustrial.
  • Soriano et al. Desenvolupament d’espècies aromàtiques d’herbabona sobre residus orgànics i vegetals estabilitzats.

Més informació

Subscripció a la revista: revista@agroecologia.net , tel. 6388890526

 

 


ARTICLE: la revista Agrocultura parla del safrà ecològic

gener 16, 2014

El proper número de la Revista Agro-Cultura (núm. 54 – hivern 2014), especialitzada en la producció ecològica i agroecologia, dedica l’article del mes en l’apartat “a preu del tros” a Joan Cartanyà: el retrobament amb el cultiu històric del safrà.

Aquí teniu un extracte de l’article:

El d’en Joan no és un projecte unipersonal de cultiu d’aromàtiques i safrà. ConcaPam, ubicada a Montblanc, a la comarca de la Conca de Barberà, va començar l’any 2008 a partir de la iniciativa de tres socis en funcions diferents: comercialització, administració-comptabilitat i producció. En Joan va assumir aquesta tercera pota i des d’aleshores ha anat abandonant paulatinament les feines informàtiques, que eren la seva professió com a enginyer industrial.

Però tampoc és un projecte d’una sola empresa, sinó que en certa manera treballa en xarxa: proposen als pagesos una relació col·laborativa en què el productor destina com a mínim una parcel·la de 150 metres quadrats a safrà, que és la superfície que es calcula que pot dur una persona. Concaromis, que és com s’anomena ara l’empresa convertida en SL amb nous socis, hi posa els bulbs i la infraestructura, que en Joan explica que pot pujar fins a 500 euros. Un cop feta la collita, Concaromis compra el safrà al preu prèviament decidit, l’envasa i el comercialitza amb la marca Aromis. Una era de 150 metres quadrats pot suposar 1200 euros en el seu millor moment… Més

Font: Agrocultura

Autora: Alba Gros


ENTREVISTA: la vanguardia parla de recol·lecció silvestre amb la Carme Bosch i la Cristina Bota

juny 19, 2013

El passat 13 de juny, La Vanguardia va publicar una entrevista a la Carme Bosch i la Cristina Bota, autores del llibre ‘Guia del recol·lector’ (Viena Edicions), on expliquen com recol·lectar i emprar les plantes aromàtiques i medicinals, destacant-ne el creixent interès a Catalunya.

Més informació

 


EMPRESA: recursos per al cultiu del safrà

desembre 4, 2012

http://www.ilv-edition.com/images/librairie/couvertures/bible-safranier-tout-savoir-sur-crocus-sativus-sur-safran_thumb.jpg

Llibre: La Blible du Safranier

Contingut: tresor d’informació sobre aquesta espècia, el safrà (Crocus sativus), els seus usos, història, mercat, l’art del safraner tant pel que fa al seu cultiu com a la seva producció. Publicació molt documentada i ricament il·lustrada, molt estètica, de lectura agradable, especialment adreçada a productors de safrà o a emprenedors que volen introduir-se en aquest sector.

Llengua: francès.

Preu: 60,00 €

Dades tècniques: Lachaud, C. M. (2012). La Bible du Safranier. Tout Savoir sur le Crocus Sativus et sur le Safran. In Libro Veritas, France. 258 pages. ISBN:
978-2-7466-4412-0

Més informació

http://homogastronomicus.files.wordpress.com/2012/11/recollint.jpg?w=250&h=131

D’altra banda, si voleu saber una mica més sobre el cultiu del safrà a casa nostra, el bloc homogastronomicus dedica una article molt complet, amb apunts d’història, produció i mercat, a l’empresa ConcaPam, situada a Montblanc, i a l’emprenador Joan Cartanyà, que a través de la marca Aromis, comercializa herbes aromàtiques, olis i vinagres aromatitzats, però que des de fa dos anys tracta de recuperar el cultiu de safrà a la comarca de la Conca de Barberà.

Més informació

 


ENTREVISTA: l’Àstrid van Ginkel explica la fira d’espècies de l’Argençola

juny 14, 2012

El passat 12 de juny, en el programa “Entre Hores” de Ràdio 4, varen entrevistar l’Àstrid van Ginkel, coordinadora del mercat de les espècies d’Argençola, organitzada per l’associació El Trill, on va posar en situació d’on està Argençola i el que es pot trobar la gent que vingui a passar el diumenge 17 de juny en aquest poble de l’Anoia.

Descarrega’l

D’altra banda, el dia 17 de juny, el programa “Amunt i avall” de Comràdio també va fer un esment especial a aquesta fira, entrevistant altre cop l’organitzadora del mercat.


ENTREVISTA: l’origen de les aromes alimentàries

novembre 17, 2011

Segons Alfonso Gómez, Director de Flavour Design de Eurofragance, una aroma és una barreja complexa de diferents matèries primeres que proporcionen una determinada olor i sabor als aliments. El disseny d’una aroma comença un cop s’ha analitzat amb profunditat les necessitats del producte final i el seu procés de fabricació. La natura és el principal referent.

Hi ha aproximadament 6.000 molècules que s’empren en la creació de les diferents aromes. Aquestes aromes ens permeten diferenciar els aliments, tant pel sabor com per l’olor, a més d’estandarditzar la qualitat dels productes durant tot l’any i emmascarar alguns additius i matèries primeres que podrien ésser desagradables al gust o a l’olfacte.

Les aromes es classifiquen segons el seu origen:

  • Olis essencials, que s’extreuen de la llimona, taronja, canyella, etc. que s’obtenen de productes naturals mitjançant diferents tipus d’extracció.
  • Molècules sintètiques que es descobreixen en certs processos com pot ser l’emulsió.

Sigui quin sigui la procedència, en cap cas l’aroma és perjudicial per la salut. Seguint les classificacions que aplica la legislació vigent, els fabricants d’aromes segueixen les tendències que imposa el mercat i les més recents passen per apropar-se al que és natural i sa, desenvolupant per exemple aromes funcionals.

D’altra banda, si els aliments no portessin aromes no tindrien olor ni sabor. En el cas dels dolços la seva composició només és d’aigua i sucre. En el sector càrnic, per exemple, la mortadel·la oloraria a carn crua i el seu sabor seria pràcticament nul. Això es deu a que el procés de cria dels animals ha variat molt en els darrers anys. Si abans durava al voltant d’un any, ara l’engreix només triga de 3 a 6 mesos gràcies a l’alimentació amb pinsos. Per tant, un animal que no ha menjat herba i que ha experimentat un creixement tant ràpid, pràcticament no tindria sabor si no se l’introduïssin aromes.

Prepara una aroma és com fer un vestit a mida. El principal és saber quin producte acompanyarà, de quin tipus és i en quin país es consumirà, ja que cada zona té les seves preferències gustatives.

El 98% dels productes elaborats del món contenen aromes. I tot i que no es pot saber amb precisió que va ser abans, l’aliment processat o l’aroma, el que si que es pot assegurar és que un no podria existir sense l’altre.

FONT: Aromas, la identidad de los alimentos. Alimarket alimentación, 16 novembre 2011


NOTICIA: química verda dels boscos de pi

octubre 7, 2011

Els boscos de pins d’Aquitània (França) han trobat noves sortides en els darrers anys, on la innovació de la mà de la “química verda”, pren cada cop un rol més important al cost de la indústria paperera i dels tradicionals del bosc, com ara la recol·lecció artesana de resina per a la fabricació d’essència de trementina.

“Tot el que afavoreix l’augment de preu de la fusta és benvingut”, declara Bruno Lafon, president del Sindicat de silvicultors del Sud-oest. “He constatat que els compradors sempre trobaven alguna falta als nostres pins per fer baixar els preus. Avui, aquestes noves aplicacions, són un mica la nostra venjança” precisa.

La química verda ja fa temps que existeix amb tots els derivats de resina i terpens, representada a Dax (Landes) per la DRT (Dérivés Résiniques et Terpéniques), i la filial d’aquesta, Action Pin, aprovisiona productes en sectors tant variats com els adhesius, els xiclets, les pintures, les tintes, la senyalització viària, els olis industrials i les ceres per depil·lar.

Hi ha altres empreses que ocupen aquest sector, com ara: Berkem a la Dordonya, que extreu molècules de l’escorça de la fusta per a la farmàcia, l’alimentació i la cosmètica; Phytocos als Pirineus-Atlàntics (cosmètica, farmàcia, química fina); o Tournay a la Dordonya, que produeix extractes vegetals i molècules naturals per a dietètica i parafarmàcia.

El cas de Tembec a Tartas (Landes) és un exemple del desenvolupament d’aquesta química del pi. Aquesta empresa, una antiga paperera comprada per un grup canadenc el 1999, ha esdevingut un dels líders del sector abandonant poc a poc el paper per transformar-se en una “bio-refineria”, segons la seva directora Maryse Coutou.

“Els nostres treballadors (uns 290) han hagut d’aprendre un nou ofici. Avui en dia produim cel·lulosa d’alta puresa a partir de la mateixa molècula que prové del pi marítim d’Aquitània (Pinus pinaster), gràcies principalment al nostre laboratori de recerca de Gradignan, prop de Burdeus” indica. “Es poden trobar els nostres productes en tots els sectors, la construcció, els gelats, la pasta de dents, la pintura d’ungles i fins i tot els explosius” remarca.

Per aconseguir aquest canvi, es van invertir 96 milions d’euros en 10 anys, dels quals 55 en els cinc darrers anys, principalment per reduir l’impacte ambiental.

Un altre treball de recerca a remarcar és el projecte Bioextra, l’objectiu del qual és l’extracció de totes les molècules possibles de la fusta, dut a terme per l’empresa Biolandes, la principal activitat de la qual consisteix en proveir el sector de la perfumeria el producte de la destil·lació de les fulles de pi.

FONT: Le Point.fr via Herb@lia nº88, setembre 2011


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 2.264 other followers

%d bloggers like this: