PUBLICACIÓ: la revista Ae treu un especial sobre PAM ecològiques

abril 8, 2014

Revista Ae15 – Producción ecológica de plantas aromáticas y medicinales

Aquest número es dedica a la producció ecològica de plantes aromàtiques i medicinals (PAM).

L’article de fons (a càrrec de David Herraiz), realitza una presentació general de la situació a l’Estat espanyol, els tipus de produccions existents, els avanços, els seus problemes i les oportunitats. D’aquest tema s’ha conversat amb Eva Moré, del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, i amb Ismael Corberá, president de l’empresa Herbes del Molí.

En l’apartat “amb les mans a la terra”, Alonso Navarro (RdS de Málaga) i Francisca Muñoz (Ossa de Montiel, Albacete), expliquen les seves experiències al camp amb les PAM ecològiques.

A més, Pedro Pellín, ens aproxima a l’ús comercial de les PAM ecològiques en espais protegits a Andalusia, i la Núria Galvadà aborda la demanda cosmètica. També des de l’Herbolario Navarro, ens posen al dia sobre els aspectes de comercialització

Pel que a producció, Josep Pàmies, ens dóna alguns consells per a cultivar, reproduir i empra l’estèvia. Sobre aquest cultiu també hi ha un article denúncia de l’Associació El Jarpil, sobre la prohibició a Andalusia de certificar en ecològic (i per tant de comercialitzar) productes elaborats a base d’aquesta planta, més enllà de les fulles seques.

En un informe recent realitzat per SEAE (Sociedad Española de Agricultura Ecológica) en el marc del projecte Leonardo Herbal.Mednet ens posa al dia sobre la generació i transmissió del coneixement en aquest sector.

A l’anàlisi, Vicent Castell de l’UPV, remarca la manca de recerca i els buits en la formació d’aquest sector PAM ecològic.

Altres articles d’interés:

  • R. Laborda et al. Estudi de l’activitat biocidad d’olis procedents de plantes aromàtiques sobre Tetranychus urticae i Ceratitis capitata.
  • M.D. Raigón i J.Zornoza. Cas de la barrilla fina com exemple de recuperació de plantes silvestres i el seu aprofitament agroindustrial.
  • Soriano et al. Desenvolupament d’espècies aromàtiques d’herbabona sobre residus orgànics i vegetals estabilitzats.

Més informació

Subscripció a la revista: revista@agroecologia.net , tel. 6388890526

 

 


ARTICLE: la revista Agrocultura parla del safrà ecològic

gener 16, 2014

El proper número de la Revista Agro-Cultura (núm. 54 – hivern 2014), especialitzada en la producció ecològica i agroecologia, dedica l’article del mes en l’apartat “a preu del tros” a Joan Cartanyà: el retrobament amb el cultiu històric del safrà.

Aquí teniu un extracte de l’article:

El d’en Joan no és un projecte unipersonal de cultiu d’aromàtiques i safrà. ConcaPam, ubicada a Montblanc, a la comarca de la Conca de Barberà, va començar l’any 2008 a partir de la iniciativa de tres socis en funcions diferents: comercialització, administració-comptabilitat i producció. En Joan va assumir aquesta tercera pota i des d’aleshores ha anat abandonant paulatinament les feines informàtiques, que eren la seva professió com a enginyer industrial.

Però tampoc és un projecte d’una sola empresa, sinó que en certa manera treballa en xarxa: proposen als pagesos una relació col·laborativa en què el productor destina com a mínim una parcel·la de 150 metres quadrats a safrà, que és la superfície que es calcula que pot dur una persona. Concaromis, que és com s’anomena ara l’empresa convertida en SL amb nous socis, hi posa els bulbs i la infraestructura, que en Joan explica que pot pujar fins a 500 euros. Un cop feta la collita, Concaromis compra el safrà al preu prèviament decidit, l’envasa i el comercialitza amb la marca Aromis. Una era de 150 metres quadrats pot suposar 1200 euros en el seu millor moment… Més

Font: Agrocultura

Autora: Alba Gros


ENTREVISTA: la vanguardia parla de recol·lecció silvestre amb la Carme Bosch i la Cristina Bota

juny 19, 2013

El passat 13 de juny, La Vanguardia va publicar una entrevista a la Carme Bosch i la Cristina Bota, autores del llibre ‘Guia del recol·lector’ (Viena Edicions), on expliquen com recol·lectar i emprar les plantes aromàtiques i medicinals, destacant-ne el creixent interès a Catalunya.

Més informació

 


EMPRESA: recursos per al cultiu del safrà

desembre 4, 2012

http://www.ilv-edition.com/images/librairie/couvertures/bible-safranier-tout-savoir-sur-crocus-sativus-sur-safran_thumb.jpg

Llibre: La Blible du Safranier

Contingut: tresor d’informació sobre aquesta espècia, el safrà (Crocus sativus), els seus usos, història, mercat, l’art del safraner tant pel que fa al seu cultiu com a la seva producció. Publicació molt documentada i ricament il·lustrada, molt estètica, de lectura agradable, especialment adreçada a productors de safrà o a emprenedors que volen introduir-se en aquest sector.

Llengua: francès.

Preu: 60,00 €

Dades tècniques: Lachaud, C. M. (2012). La Bible du Safranier. Tout Savoir sur le Crocus Sativus et sur le Safran. In Libro Veritas, France. 258 pages. ISBN:
978-2-7466-4412-0

Més informació

http://homogastronomicus.files.wordpress.com/2012/11/recollint.jpg?w=250&h=131

D’altra banda, si voleu saber una mica més sobre el cultiu del safrà a casa nostra, el bloc homogastronomicus dedica una article molt complet, amb apunts d’història, produció i mercat, a l’empresa ConcaPam, situada a Montblanc, i a l’emprenador Joan Cartanyà, que a través de la marca Aromis, comercializa herbes aromàtiques, olis i vinagres aromatitzats, però que des de fa dos anys tracta de recuperar el cultiu de safrà a la comarca de la Conca de Barberà.

Més informació

 


ENTREVISTA: l’Àstrid van Ginkel explica la fira d’espècies de l’Argençola

juny 14, 2012

El passat 12 de juny, en el programa “Entre Hores” de Ràdio 4, varen entrevistar l’Àstrid van Ginkel, coordinadora del mercat de les espècies d’Argençola, organitzada per l’associació El Trill, on va posar en situació d’on està Argençola i el que es pot trobar la gent que vingui a passar el diumenge 17 de juny en aquest poble de l’Anoia.

Descarrega’l

D’altra banda, el dia 17 de juny, el programa “Amunt i avall” de Comràdio també va fer un esment especial a aquesta fira, entrevistant altre cop l’organitzadora del mercat.


ENTREVISTA: l’origen de les aromes alimentàries

novembre 17, 2011

Segons Alfonso Gómez, Director de Flavour Design de Eurofragance, una aroma és una barreja complexa de diferents matèries primeres que proporcionen una determinada olor i sabor als aliments. El disseny d’una aroma comença un cop s’ha analitzat amb profunditat les necessitats del producte final i el seu procés de fabricació. La natura és el principal referent.

Hi ha aproximadament 6.000 molècules que s’empren en la creació de les diferents aromes. Aquestes aromes ens permeten diferenciar els aliments, tant pel sabor com per l’olor, a més d’estandarditzar la qualitat dels productes durant tot l’any i emmascarar alguns additius i matèries primeres que podrien ésser desagradables al gust o a l’olfacte.

Les aromes es classifiquen segons el seu origen:

  • Olis essencials, que s’extreuen de la llimona, taronja, canyella, etc. que s’obtenen de productes naturals mitjançant diferents tipus d’extracció.
  • Molècules sintètiques que es descobreixen en certs processos com pot ser l’emulsió.

Sigui quin sigui la procedència, en cap cas l’aroma és perjudicial per la salut. Seguint les classificacions que aplica la legislació vigent, els fabricants d’aromes segueixen les tendències que imposa el mercat i les més recents passen per apropar-se al que és natural i sa, desenvolupant per exemple aromes funcionals.

D’altra banda, si els aliments no portessin aromes no tindrien olor ni sabor. En el cas dels dolços la seva composició només és d’aigua i sucre. En el sector càrnic, per exemple, la mortadel·la oloraria a carn crua i el seu sabor seria pràcticament nul. Això es deu a que el procés de cria dels animals ha variat molt en els darrers anys. Si abans durava al voltant d’un any, ara l’engreix només triga de 3 a 6 mesos gràcies a l’alimentació amb pinsos. Per tant, un animal que no ha menjat herba i que ha experimentat un creixement tant ràpid, pràcticament no tindria sabor si no se l’introduïssin aromes.

Prepara una aroma és com fer un vestit a mida. El principal és saber quin producte acompanyarà, de quin tipus és i en quin país es consumirà, ja que cada zona té les seves preferències gustatives.

El 98% dels productes elaborats del món contenen aromes. I tot i que no es pot saber amb precisió que va ser abans, l’aliment processat o l’aroma, el que si que es pot assegurar és que un no podria existir sense l’altre.

FONT: Aromas, la identidad de los alimentos. Alimarket alimentación, 16 novembre 2011


NOTICIA: química verda dels boscos de pi

octubre 7, 2011

Els boscos de pins d’Aquitània (França) han trobat noves sortides en els darrers anys, on la innovació de la mà de la “química verda”, pren cada cop un rol més important al cost de la indústria paperera i dels tradicionals del bosc, com ara la recol·lecció artesana de resina per a la fabricació d’essència de trementina.

“Tot el que afavoreix l’augment de preu de la fusta és benvingut”, declara Bruno Lafon, president del Sindicat de silvicultors del Sud-oest. “He constatat que els compradors sempre trobaven alguna falta als nostres pins per fer baixar els preus. Avui, aquestes noves aplicacions, són un mica la nostra venjança” precisa.

La química verda ja fa temps que existeix amb tots els derivats de resina i terpens, representada a Dax (Landes) per la DRT (Dérivés Résiniques et Terpéniques), i la filial d’aquesta, Action Pin, aprovisiona productes en sectors tant variats com els adhesius, els xiclets, les pintures, les tintes, la senyalització viària, els olis industrials i les ceres per depil·lar.

Hi ha altres empreses que ocupen aquest sector, com ara: Berkem a la Dordonya, que extreu molècules de l’escorça de la fusta per a la farmàcia, l’alimentació i la cosmètica; Phytocos als Pirineus-Atlàntics (cosmètica, farmàcia, química fina); o Tournay a la Dordonya, que produeix extractes vegetals i molècules naturals per a dietètica i parafarmàcia.

El cas de Tembec a Tartas (Landes) és un exemple del desenvolupament d’aquesta química del pi. Aquesta empresa, una antiga paperera comprada per un grup canadenc el 1999, ha esdevingut un dels líders del sector abandonant poc a poc el paper per transformar-se en una “bio-refineria”, segons la seva directora Maryse Coutou.

“Els nostres treballadors (uns 290) han hagut d’aprendre un nou ofici. Avui en dia produim cel·lulosa d’alta puresa a partir de la mateixa molècula que prové del pi marítim d’Aquitània (Pinus pinaster), gràcies principalment al nostre laboratori de recerca de Gradignan, prop de Burdeus” indica. “Es poden trobar els nostres productes en tots els sectors, la construcció, els gelats, la pasta de dents, la pintura d’ungles i fins i tot els explosius” remarca.

Per aconseguir aquest canvi, es van invertir 96 milions d’euros en 10 anys, dels quals 55 en els cinc darrers anys, principalment per reduir l’impacte ambiental.

Un altre treball de recerca a remarcar és el projecte Bioextra, l’objectiu del qual és l’extracció de totes les molècules possibles de la fusta, dut a terme per l’empresa Biolandes, la principal activitat de la qual consisteix en proveir el sector de la perfumeria el producte de la destil·lació de les fulles de pi.

FONT: Le Point.fr via Herb@lia nº88, setembre 2011


NOTICIA: la producció de lavanda francesa supera les dificultats

octubre 7, 2011

L’espígol o lavanda (Lavandula angustifolia) és l’emblema de la Provença. Tanmateix, en els darrers anys,  ha patit les inclemències del temps, dels cicadèl·lid (un tipus de mosquit) i dels bacteris, especialment, fins al punt de causar una gran preocupació entre els productors. Poc a poc, però, tornen a ser optimistes gràcies als plans de replantació.

Alain Aubanel, productor de Chamaloc, prop de Diá (Die en francès), i president de la Federació Departamental de la Droma-Ardecha (Drôme-Ardèche en francès) de productors de lavanda i lavandí, recorda que va haver-hi un moment en que van creure que la lavanda desapareixeria. Els problemes van començar el 2002, un any en que va havaer una gran gelada seguida d’una successió de períodes d’onades de calor, de sequera i de més gelades, que van contribuir a debilitar la planta.

La malaltia ja existent, coneguda com al “dépérissement” (marciment), es va desenvolupar amb força i va afectar no només a la lavanda sinó també al seu híbrid, el lavandí (Lavandula x intermedia) en tots els departaments productors (Vaucluse, Drôme i Alpes de Haute-Provence). La malaltia, deguda a un bacteri, el fitoplasma de Stolbur, es transmet per un insecte volador. Així, quan la planta està contaminada,els canals de circulació de la saba es bloquegen i la planta mor per asfíxia en pocs mesos, si no setmanes. La utilització d’un antibiòtic contra el bacteri està prohibit a França, de forma que l’arrancada de la plantació és l’única alternativa.

En quan al insecte, el cicadèl·lid (mosquit verd), surt entre juny i agost, o sigui en ple perídode de pol·linització de les abelles. Per tant, eliminar-lo químicament és impossible ja que també afectarien les abelles.

Així, la mortalitat de la lavanda es va traduir en un enfonsament de la producció de l’oli essencial d’aquesta espècie, emprat en perfumeria fina i cosmètica (el de lavandí s’utilitza en detergents). A la Drôme, on el 95% de la superfície de lavanda es dedica a aquest mercat, la producció d’oli va passar de 6 t el 2000 a 1,3 t el 2009 (cinc vegades menys).

Els compradors van amenaçar en treure l’oli essencial de lavanda de les fórmules de perfumes i cosmètiques, ja que tenia un aprovisionament pot fiable. Aquí sí que els productors ja van témer la desaparició de la lavanda.

La resposta en va concretar per un pla de reconstitució de tres anys del patrimoni lavandícola, amb el suport del Consell General de la Drôme (200.000 euros). L’objectiu va ser ajudar sobretot als productors a passar aquest moment difícil i a reconstituir el potencial de producció mitjançant la replantació de plantes sanes. Aquest any s’ha iniciat un nou pla de 240.000 euros (2011-2013) per salvar la lavanda, que suposa també salvar el turisme i assegurar el manteniment de l’economia de les zones muntanyoses on viu la planta.

Però l’optimisme ve sobretot dels programes de recerca sobre el “marciment”. Tot i que el problema persisteix, s’han aconseguit algunes varietats tolerants a la malaltia i a la sequera. Tanmateix encara queda treball per fer, ja que cal trobar més d’una desena de varietats resistents ja que l’oli essencial de lavanda emprat és una barreja de diferents plantes autòctones (“lavande de population”).

FONT: Agrisalon.com via Herb@lia nº88 setembre 2011


ENTREVISTA: Thierry Thevenin defensa l’ús tradicional de les herbes a Europa

agost 2, 2011

El passat 21 de juny 2011 va tenir lloc una reunió pública als parlament europeu a Brussel·les, Tout savoir sur la directive THMPD, per a discutir sobre els remeis tradicionals a base de plantes i poder interrogar directament un panell de representants de la Comissió (DG SANCO), de l’Agència Europea dels Medicaments (EMA) i de l’Autoritat Europea dels Aliments (EFSA). En aquesta reunió també es va convidar la Sra. Isabelle Robart, en tant que experta jurídica per a que podés apuntar sobre el dret europeu en la matèria.

Aquesta iniciativa va ser resultat de la gran inquietud i preocupació del públic, tal i com van posar de manifest l’1,4 milions de signatures per la petició “Col·lectiu medicines naturals” i les prop de 900.000 per la de l’Avaaz.

En aquesta reunió hi va participar una seixantena de participants de grans i petites empreses, ONG i experts en salut natural dels diferents estats membres, entre els quals hi ha assistir en Thierry Thevenin, herborista i membre del Sindicat francès SIMPLES.

Aquest expert comenta que la reunió va ser molt interessant i positiva. Els responsables europeus no van jugar a fer servir el llenguatge burocràtic i van intentar respondre honestament a les qüestions, reconeixent els límits i les llacunes d’aquesta directiva.

Els principals punts que es van posar de relleu a propòsit de la directiva sobre els productes medicinals a base d’herbes tradicionals van ser:

  • No s’ha adaptat als petits actors del sector de les plantes medicinals.
  • Genera un risc control de la indústria farmacèutica sobre les plantes medicinals.
  • No respecta els sabers populars orals, ni la diversitat de remeis tradicionals (no té en compte els remeis animals o minerals).
  • Els experts que decideixen sobre l’acceptació o rebuig dels productes no han estat identificats clarament.
  • No hi ha res previst en el sistema d’avaluació del procediment que garanteixi el respecte i la perennitat dels recursos vegetals medicinals.
  • Es va estimar que seria desitjable que s’elaborés una directiva per afavorir i harmonitzar la professió d’herborista a nivell europeu.

 

Resum de la reunió:

Després d’un recordatori de l’objecte de la directiva, de la seva natura i dels seus problemes, que tracta sobre la preservació de la seguretat sanitària del públic, sobre facilitar i simplificar el procediment de posada al mercat de les plantes gràcies a un recull important de la seva utilització que dona una seguretat d’ús dels producte, el Sr. Andrzej Ryz (director de productes i sistemes de salut, DG Sanco) recorda que els actors del mercat s’han beneficiat d’un retard de 7 anys per sol·licitar les autoritzacions de posada en el mercat. La data d’1 de maig 2011 marca el límit a partir de la qual els medicaments a base de plantes que no estiguin registrats, està prohibida la seva venda, però no significa que no es puguin continuar demanant autoritzacions.

La Sra. Isabelle Robart, especialista en dret de la salut, va recordar l’històric a Europa així com el camí que ha conduit a l’adopció d’aquesta directiva l’any 2004. Va recordar que la tasca del legislador a Europa en matèria de medicaments a base de plantes medicinals és la de respectar l’equilibri entre el principi de la precaució i el principi de la lliure circulació de productes i mercaderies dins la Unió Europea. Va subratllar que en aquest camp, la definició del medicament és la que serveix de baròmetre de la reglamentació; de forma que, en cas de litigi o de dubte entre l’estatus de medicament o d’aliment per una planta, prevaldrà el de medicament. L’al·legació i la forma poder fer decantar la planta medicinal cap a l’estatus de medicament. Destaca que aquesta directiva simplifica un sistema d’enregistrament de productes a base de plantes com medicament, tot i que n’és conscient que queden problemes per resoldre en matèria de la lliure circulació de la planta per Europa i adverteix del risc que la indústria farmacèutica pugui controlar les plantes medicinals.

A continuació es van fer tres sessions de preguntes-respostes:

  • La implementació de THMPD : on es va deplorar la quasi desaparició de les herboristeries a França i la supressió del seu diploma el 1941, a la que els responsables de la Comissió van respondre que és competència dels Estats membres.
  • Riscos i problemes de la directiva: el principal problema està en com es poden vendre les plantes a Europa fora del domini farmacèutic, i en saber si plantes d’ús múltiple i banal com el timó, la menta o la ti·la poden esdevenir medicaments.
  • Revisions eventuals futures: la resposta de la Comissió és ben clara, ja que va fer un informe públic el 2008 i no està previst que n’hi hagi cap més per a modificar aquesta directiva.

Un representant d’un grup de l’Ayurveda va reclamar la possibilitat d’afegir els productes animals i minerals a les substàncies tingudes en compte en aquesta directiva. La Comissió va respondre que no hi són perquè les plantes representen la major part dels ingredients dels medicaments tradicionals.

Per escoltar la reunió

Thierry Thevenin va fer diverses preguntes als responsables de la directiva:

Qüestió 1: L’ús medicinal de les plants medicinals es basa en la construcció i la transmissió de sabers orals, abans no apareguessin les primeres obres científiques. Com farà aquesta directiva per respectar i preservar els coneixements extrets de les cultures no escrites?

Resposta: els representants de l’UE van reconèixer que és un veritable problema i que no està resolt amb aquesta directiva.

Qüestió 2: Una infusió simple d’una planta seca, per la qual serà reivindicada una indicació terapèutica escrita de forma ostensible sobre l’envàs, serà tinguda en compte en aquest procediment d’enregistrament d’ús tradicional i serà obligatori per cada nou operador? per exemple una infusió de granes de fonoll o de fulles de menta digestives.

Resposta: Sobre aquest punt és clar, des del moment que es voldrà posar al mercat un producte a base de planta medicinal reivindicant les propietats terapèutiques, caldrà seguir el procediment d’autorització de posada en el mercat, a menys que es beneficii d’una autorització de posada al mercat anterior a l’adopció de la directiva el 2004.  El cost mitjà és molt variable depenent dels dossiers i dels Estats (de 1.000 a 3.000 euros per dossier), però ens alguns països poden arribar a costar 10.000 i fins i tot fins a 55.000 a Itàlia. El representant de DG Sanco reconeix que aquesta directiva s’adreça al món industrial farmacèutic i que està poc adaptada a les petites empreses del sector.

Qüestió 3: En un context on l’automedicació esdevé una pràctica normal i on es manifesta un augment de l’interès pels medicaments tradicionals a base de plantes i pels complements alimentaris, la Unió Europea havent produït directives sobre l’harmonització de les qualificacions professionals, no hauria de ser prudent acompanyar el dispositiu d’enregistrament simplificat de medicaments a base de plantes i el de posada al mercat de complements alimentaris a base de plantes, per una veritable harmonització de la professió d’herborista a nivell europeu, tenint en compte que aquesta professió va estar organitzada a França en el passat i que encara existeix a Itàlia, Gran Bretanya i a Bèlgica?

Resposta: els responsable de l’UE es van declarar no competents, adreçant la responsabilitat als Estats membres. Tanmateix van estimar que seria desitjable que s’elaborés una directiva per afavorir i harmonitzar la professió d’herborista a nivell europeu.

Qüestió 4: Quan es veu que per una planta com el nim (Azadirachta indica) s’ha pronunciat una prohibició europea en quan al seu ús, malgrat que els seus usos alimentaris establerts per la bibliografia (estudis científics colonials han mostrat que les fulles i les flors es consumien de forma corrent i que es venien com a aliment en els mercats de Hanoi) o que són emprades pels pardals per a protegir els pollets en els nius de les infeccions parasitàries, es pot pressuposar la seva innocuïtat. Aleshores, un demana qui són els experts? Quins criteris fan que una referència bibliogràfica sigui acceptable? Els etnobotànics formen part dels comitès d’experts o només els farmacologistes? Es preveu ampliar el panell d’experts amb gent del territori, ecòlegs, etnobotànics, productors, etc.?

Resposta: no es va tenir cap resposta perquè no hi havia cap representant d’aquests experts a la reunió. Tot el món va estar d’acord que la seva absència era molt lamentable.

Qüestió 5 – Tenint en compte que es reconeix que aquesta directiva està adaptada al món industrial i que, per conseqüència, s’afavorirà el desenvolupament d’aquesta forma de producció en detriment del mode artesanal, i tenint en compte que la forma de producció industrial és més predadora de recursos i que sovint els posa en risc de sobre-explotació en comparació amb la forma de producció artesanal, com pren en compte aquesta directiva la problemàtica de la conservació dels recursos vegetals medicinals? està previst en el sistema d’avaluació del procediment dels productes medicinals a base de plantes medicinals tradicionals, el garantir el respecte i la perennitat dels recursos vegetals medicinals?

Resposta: No tenen res previst.

FONT: « TOUT SAVOIR SUR LA DIRECTIVE THMPD , Remèdes Traditionnels à base de Plantes”, 21 juin 2011, Parlement européen, Bruxelles – Syndicat Simples


ENTREVISTA: Diego Rivera expert en etnobotànica a Albacete

juliol 1, 2011

El passat dia 29 de juny 2011, Diego Rivera, catedràtic de Botànica a la Facultad de Biología de la Universidad de Murcia, va realitzar la conferència “Las plantas medicinales de Castilla – La Mancha” en el cicle de conferèncias “Encuentros con las plantas” que es venen realitzant al Jardín Botánico de Castilla la Mancha a Albacete.

Aquest expert etnobotànic, impulsor del llibre “Guia de las plantas medicinales de Castilla La Mancha” d’Alonso Verde, explica que hi ha una flora medicinal molt rica a la regió, amb prop de 700 plantes medicinals, de les quals s’han emprat més de 500 espècies en els darrers 50 anys.

Accedir a l’entrevista

 


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 2.269 other followers

%d bloggers like this: