L’espígol o lavanda (Lavandula angustifolia) és l’emblema de la Provença. Tanmateix, en els darrers anys, ha patit les inclemències del temps, dels cicadèl·lid (un tipus de mosquit) i dels bacteris, especialment, fins al punt de causar una gran preocupació entre els productors. Poc a poc, però, tornen a ser optimistes gràcies als plans de replantació.
Alain Aubanel, productor de Chamaloc, prop de Diá (Die en francès), i president de la Federació Departamental de la Droma-Ardecha (Drôme-Ardèche en francès) de productors de lavanda i lavandí, recorda que va haver-hi un moment en que van creure que la lavanda desapareixeria. Els problemes van començar el 2002, un any en que va havaer una gran gelada seguida d’una successió de períodes d’onades de calor, de sequera i de més gelades, que van contribuir a debilitar la planta.
La malaltia ja existent, coneguda com al “dépérissement” (marciment), es va desenvolupar amb força i va afectar no només a la lavanda sinó també al seu híbrid, el lavandí (Lavandula x intermedia) en tots els departaments productors (Vaucluse, Drôme i Alpes de Haute-Provence). La malaltia, deguda a un bacteri, el fitoplasma de Stolbur, es transmet per un insecte volador. Així, quan la planta està contaminada,els canals de circulació de la saba es bloquegen i la planta mor per asfíxia en pocs mesos, si no setmanes. La utilització d’un antibiòtic contra el bacteri està prohibit a França, de forma que l’arrancada de la plantació és l’única alternativa.
En quan al insecte, el cicadèl·lid (mosquit verd), surt entre juny i agost, o sigui en ple perídode de pol·linització de les abelles. Per tant, eliminar-lo químicament és impossible ja que també afectarien les abelles.
Així, la mortalitat de la lavanda es va traduir en un enfonsament de la producció de l’oli essencial d’aquesta espècie, emprat en perfumeria fina i cosmètica (el de lavandí s’utilitza en detergents). A la Drôme, on el 95% de la superfície de lavanda es dedica a aquest mercat, la producció d’oli va passar de 6 t el 2000 a 1,3 t el 2009 (cinc vegades menys).
Els compradors van amenaçar en treure l’oli essencial de lavanda de les fórmules de perfumes i cosmètiques, ja que tenia un aprovisionament pot fiable. Aquí sí que els productors ja van témer la desaparició de la lavanda.
La resposta en va concretar per un pla de reconstitució de tres anys del patrimoni lavandícola, amb el suport del Consell General de la Drôme (200.000 euros). L’objectiu va ser ajudar sobretot als productors a passar aquest moment difícil i a reconstituir el potencial de producció mitjançant la replantació de plantes sanes. Aquest any s’ha iniciat un nou pla de 240.000 euros (2011-2013) per salvar la lavanda, que suposa també salvar el turisme i assegurar el manteniment de l’economia de les zones muntanyoses on viu la planta.
Però l’optimisme ve sobretot dels programes de recerca sobre el “marciment”. Tot i que el problema persisteix, s’han aconseguit algunes varietats tolerants a la malaltia i a la sequera. Tanmateix encara queda treball per fer, ja que cal trobar més d’una desena de varietats resistents ja que l’oli essencial de lavanda emprat és una barreja de diferents plantes autòctones (“lavande de population”).
FONT: Agrisalon.com via Herb@lia nº88 setembre 2011
Like this:
Be the first to like this post.
Publicat per apsb 
