PUBLICACIÓ: la revista Ae treu un especial sobre PAM ecològiques

abril 8, 2014

Revista Ae15 – Producción ecológica de plantas aromáticas y medicinales

Aquest número es dedica a la producció ecològica de plantes aromàtiques i medicinals (PAM).

L’article de fons (a càrrec de David Herraiz), realitza una presentació general de la situació a l’Estat espanyol, els tipus de produccions existents, els avanços, els seus problemes i les oportunitats. D’aquest tema s’ha conversat amb Eva Moré, del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, i amb Ismael Corberá, president de l’empresa Herbes del Molí.

En l’apartat “amb les mans a la terra”, Alonso Navarro (RdS de Málaga) i Francisca Muñoz (Ossa de Montiel, Albacete), expliquen les seves experiències al camp amb les PAM ecològiques.

A més, Pedro Pellín, ens aproxima a l’ús comercial de les PAM ecològiques en espais protegits a Andalusia, i la Núria Galvadà aborda la demanda cosmètica. També des de l’Herbolario Navarro, ens posen al dia sobre els aspectes de comercialització

Pel que a producció, Josep Pàmies, ens dóna alguns consells per a cultivar, reproduir i empra l’estèvia. Sobre aquest cultiu també hi ha un article denúncia de l’Associació El Jarpil, sobre la prohibició a Andalusia de certificar en ecològic (i per tant de comercialitzar) productes elaborats a base d’aquesta planta, més enllà de les fulles seques.

En un informe recent realitzat per SEAE (Sociedad Española de Agricultura Ecológica) en el marc del projecte Leonardo Herbal.Mednet ens posa al dia sobre la generació i transmissió del coneixement en aquest sector.

A l’anàlisi, Vicent Castell de l’UPV, remarca la manca de recerca i els buits en la formació d’aquest sector PAM ecològic.

Altres articles d’interés:

  • R. Laborda et al. Estudi de l’activitat biocidad d’olis procedents de plantes aromàtiques sobre Tetranychus urticae i Ceratitis capitata.
  • M.D. Raigón i J.Zornoza. Cas de la barrilla fina com exemple de recuperació de plantes silvestres i el seu aprofitament agroindustrial.
  • Soriano et al. Desenvolupament d’espècies aromàtiques d’herbabona sobre residus orgànics i vegetals estabilitzats.

Més informació

Subscripció a la revista: revista@agroecologia.net , tel. 6388890526

 

 


PROJECTE: cultiu intensiu del safrà a la Conca de Barberà-Priorat

febrer 24, 2014

En el marc del projecte INNOVACTIVA – Impuls i innovació rural Conca de Barberà-Priorat, i del projecte concret “Innovació en els sectors agroalimentaris tradicionals del territori a través de millores en processos i producte”, el Grup de Plantes Aromàtiques i Medicinals (Àrea de Productes Forestals no Fustaners) del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ha elaborat dos estudis:

En el marc d’aquests estudis es va realitzar la recopilació de dades tècniques i la implementació de proves amb la col·laboració de l’empresa Concaromis, per a valorar la posada a punt del cultiu forçat del safrà amb condicions controlades de temperatura i humitat, emprant equipaments que fossin econòmicament assequibles per petits productors, amb l’objectiu d’aconseguir floracions esglaonades que disminuïssin la necessitat de mà d’obra durant la collita de les flors de safrà .  Els resultats obtinguts han permès fer càlculs de rendibilitat en comparació amb el sistema tradicional de cultiu, fent alhora una proposta d’instal·lacions i protocol de producció adaptable a un petit agricultor.

D’altra banda, es van cercar dades de mercat i de models empresarials a l’Estat Espanyol i a Europa, elaborant recomanacions estratègiques per a l’agrupació de productors de safrà ecològic del projecte “Safrà de la Catalunya Interior”, amb més de 30 emprenedors, 10 dels quals estan situats a les comarques de la Conca de Barberà i Priorat.

Més informació


NOTICIA: el Celler de Can Roca porta la botànica a la cuina

gener 30, 2014

Els germans Roca, al capdavant del considerat actualment millor restaurant del món, El Celler de Can Roca (Girona), es troben immersos en un projecte de recuperació d’espècies vegetals del seu entorn per incorporar-les a la seva cuina, per a la qual cosa compten amb l’ajuda d’un botànic.

Joan Roca ho va presentar el passat dia 27 de gener 2014 a la jornada inaugural de Madrid Fusió i va comentar, divertit, que la seva mare, també cuinera, “s’ho ha pres amb ironia”, ja que estan redescobrint plantes que tant ella com la seva progenitora utilitzaven en les seves receptes, però que avui estan cada vegada més en desús.

Créixens (Nasturtium officinale), verdolagues (Portulaca oleracea), corretjoles (Convolvulus arvensis), calèndules (Calendula officinalis), caputxines (Tropaeolum majus), mostassa salvatge (Brassica campestris) i flor i baia del saüc (Sambucus nigra), són només algunes de les espècies que han trobat “tan sols en 50 quilòmetres a la rodona” del Celler de Can Roca, gràcies a la diversitat paisatgística de Girona.

“La meva àvia cuinava i menjava moltes de les plantes que ara estem redescobrint; la meva mare usa ja només unes quantes d’elles, i jo, com a membre d’una generació postindustrial i urbanita que desconeix el seu entorn, m’he proposat aprofundir-hi, i he vist que hi ha una riquesa increïble”, ha dit el més gran dels Roca.

Amb el botànic Evarist March, surten a la recerca de plantes que creixen de forma salvatge a l’entorn i, de moment, han detectat “unes 300, de les quals només al voltant de 40 són conegudes, però hi ha moltíssimes més”.

Per això, les recol·lecten, les estudien, investiguen els seus usos culinaris i arxiven les dades per saber “on tenir-les a mà quan les necessitem i sapiguem que estan en el seu millor moment”. Algunes ja les han incorporat als seus plats.

En aquest treball de camp també han descobert que “hi ha moltes plantes invasores que estan modificant el paisatge”, i s’han proposat “donar-les a conèixer i, en lloc de seguir els projectes de l’administració que intenten eradicar-les, veurem com podem incidir en això menjant-les, perquè moltes tenen ús gastronòmic”.

És el cas de la figuera de moro (Opuntia maxima), la penca de la qual liofilitzen per crear un fi llit en un plat que cobreixen amb gelat de figuera de moro, i les seves flors, un dels plats que ha presentat avui en aquesta cimera gastronòmica internacional que se celebra a Madrid fins al dimecres.

Els germans Roca van a aprofitar la seva gira gastronòmica estiuenca per Llatinoamèrica, on portaran la seva cuina, per estudiar també l’entorn natural de les ciutats que visitin a la recerca de noves troballes vegetals, perquè la naturalesa els “inspira”.

Per això, Joan Roca ha animat a tots els seus col·legues a fer el mateix en els seus respectius entorns, amb la promesa de descobrir “una riquesa increïble” i podar donar “tipicitat” a les seves cuines, perquè, ha recordat, “com deia Josep Plà, la cuina és el paisatge a la cassola”.

Autor: Madrid EFE

Font: Diari de Girona


NOTICIA: la recerca de l’escola serveix per innovar als productors

gener 28, 2014

L’explotació de l’EPLEFPA Perpignan Roussillon (Ensenyament Agrícola Públic dels Pirineus Orientals, a Perpinyà) realitzat des del 2009 un estudi tècnico-econòmic sobre el cultiu de plantes aromàtiques com a via de diversificació, en particular el del Romaní de Corbières.

En aquest marc i des del 2011, els estudiants de BTSA STA (especialitat de ciència i tecnologia d’aliments – Indústries Agroalimentàries), a través d’un mòdul pluridisciplinar en innovació, contribueixen al desenvolupament del sector de les plantes aromàtiques i medicinals (PAM), posant a punt productes innovadors, les formulacions i processos de fabricació dels quals es fan arribar al sindicat de productors de PAM dels Pirineus Orientals. D’aquesta manera aquests poden valoritzar les seves plantes transformant-les en productes gormands, regionals i diferenciats.

Després de 2 anys de treball de camp sobre el Romaní de Corbières, el 2013 dos productes van obtenir el reconeixement nacional: els “macarrons amb romaní” degustats als Saló d’Agricultura de Paris i el “Pomminé” (un condiment a base de suc de poma i romaní), que va rebre el 2on premi dels Trophées Pasteur de l’inovació a Besançon

El 2013 els estudiants van treballar amb col·laboració de 2 productors: Les Herbiers a Latour-Bas-Elne i M. Lucien Pagnier à Saint-Hippolyte (www.verveinebio.com). Han valoritzat l’alfàbrega i la marialluïsa a través de compotes, begudes de fruites i verdures, plats cuinats vegetarians i pastisseria salada i dolça.

Aquests productes es presentaran oficialment el mes d’abril de 2014 durant un seminari sobre les PAM , que tindrà lloc a l’institut de Théza, el 24 d’abril de 2014.

Aquest seminari constitueix la “primera trobada del sector de les PAM al departament”, aplegant productors, transformadors, laboratoris de recerca, institucions i empreses utilitzadores de PAM en els sectors de la cosmètica, salut i agroalimentació.

Més informació


ESDEVENIMENT: constitució de l’Associació FloraCatalana

gener 10, 2014

Constitució de l’associació FloraCatalana

Data: 18 de gener de 2014.

Lloc: Centre cívic la fàbrica, a Celrà (Girona).

Programa:

  • 11:30 h.  Conferència a càrrec de Pasqual Bernat López, Doctor en Història de la Ciència: “L’estudi de la flora catalana i els seus protagonistes al llarg de la història”.
  •  12:30 h. Acte de constitució de l’Associació i signatura de l’acta fundacional per part de totes les persones sòcies fundadores (físiques o jurídiques).
  •  13:00 h. Aperitiu, tot seguit de dinar de germanor: “paella vegetariana ecològica” (preu 6 €/persona).
  • 15:30 h. Temps per fer presentacions breus de les diferents àrees i projectes de Floracatalana (programa en redacció).

Les activitats són obertes a tothom.

Contacte i inscripcions: floracatalana@gmail.com

FONT: FloraCatalana.net


NOTÍCIA: creix el consum de plantes medicinals

desembre 4, 2013

Segons dades presentades al 7è congrés de la Sociedad Española de Fitoterapia (SEFIT), que va tenir lloc del 18 al 20 d’octubre a Alacant, creix el consum de plantes medicinals per al tractament de diferents patologies, amb més d’un de cada cinc consumidors espanyols que pren aquestes plantes.

Les dones són les que més en fan servir, sobretot les mestresses de casa (27,3%), segons dades del Centro de Investigación sobre la Fitoterapia (INFITO), col·laborador del congrés. Per edat, els que més consumeixen són les persones entre els 50 i 64 anys, ja que cerquen preparats d’origen natural que els permeti un tractament més prolongat i sense efectes secundaris.

 Els principals trastorns tractats amb plantes medicinals són els problemes digestius (44% dels casos), seguits del nerviosisme o insomni (32,6%) i refredats (17,2%). Per les patologies relacionades amb l’aparell digestiu, els preparats farmacèutics més emprats són els elaborats amb carxofa, té verd, garcinia i saragatona de l’India. En el cas dels relacionats amb el sistema nerviós o trastorns de la son, les plantes més emprades són la valeriana, la passiflora i la rosella de Califòrnia.

D’altra banda, quan arriba el fred i augmenten els refredats, és molt comuna la presa d’equinàcia, que fa front a afeccions originades tant per virus com per bactèries  i potencia les defenses de l’organisme, o de pròpolis, que actua com a antisèptic, antiviral i antiinflamatori, essent indicant també per a prevenir i tractar processos infecciosos relacionats amb les vies repiratòries.

 FONT: Mi herbolario digital-127, novembre 2013


NOTICIA: l’augment del safrà a Catalunya

octubre 4, 2013

El passat 10 de setembre el diari La Vanguardia va publicar la següent notícia:

Un projecte iniciat a Tarragona recupera el cultiu del safrà a Catalunya

Un projecte iniciat a Tarragona , de la ma de ConcaPam, recupera el cultiu del safrà a Catalunya a través de petites productos i han començat a plantar bulbs procedents de Jiloca (Terol).

El projecte de recuperar el cultiu de sarà, una de les espècies més cares del món, es va iniciar a la comarca de Conca de Barberà el 2008 i a l’actualitat s’han implicat 23 empreses i nou comarques de Lleida i Tarragona.

Més informació

D’altra banda, uns vint-i-cinc productors de deu pobles de Les Garrigues han recuperat el cultiu del safrà a la comarca. El president de la Cooperativa Camp de Cervià de les Garrigues i un dels principals impulsos del projecte, Enric Dalmau, el passat 12 de setembre va explicar a Catalunya Ràdio que durant l’octubre tenien previst crear una cooperativa de productors de safrà a escala comarcal. Han estat tres anys fent proves i els resultats finals del projecte són molt favorables. Segons els seus productors, el cultiu de safrà és rendible i de molta qualitat. Fins ara n’han plantat 2.000 quilos. Dalmau ha dit també que per cultivar safrà calen mans i al territori n’hi ha moltes i molt capacitades per fer-ho.

Més informació


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 2.268 other followers

%d bloggers like this: