NOTICIA: apostar pels perfums naturals

Heu de saber que molts dels perfums comercials tenen compostos químics com els ftalats i els almescos artificials que poden ocasionar alguns problemes de pell, sobretot en el cas de pells sensibles amb al·lèrgies, i també altres problemes de salut. Tanmateix, podeu optar per perfumar-vos amb fragàncies naturals procedents dels hidrolats i els olis essencials.

En el nostre dia a dia utilitzem una quantitat àmplia de substàncies químiques, moltes vegades sense saber-ho. N’hi ha a l’aire que respirem, a l’aigua, i també en molts dels productes que consumim diàriament, com per exemple els perfums, en els quals trobem els ftalats i els almescos sintètics. De fet, l’any 2005, Greenpeace va fer un informe en què analitzava 36 aigües i perfums sintètics, que concloïa afirmant que l’ús quotidià de perfums podia contribuir de manera substancial a tenir substàncies contaminants a la sang.

Per això sempre és millor buscar alternatives més naturals, ja sigui utilitzant un simple hidrolat (un subproducte resultant de la fabricació dels olis essencials). S’obtenen amb la destil·lació del vapor d’aigua de les plantes aromàtiques amb la finalitat d’extreure’n olis essencials, com l’aigua de roses o de lavanda. Els hidrolats, a part d’utilitzar-los com a perfums, també els podem fer servir per a moltes coses, com per exemple com a tònics capil·lars, tònics facials o netejadors facials. També els podem utilitzar com a base per preparar mascaretes en comptes d’utilitzar aigua o elaborar un perfum a mida amb olis.

FONT: Jordina Casademunt, etselquemenges.cat, 26 desembre 2012

 

NOTICIA: les dones més concienciades per emprar plantes medicinals

Les dones empren gairebé el doble de plantes medicinals que els homes

Les dones consumeixen de forma habitualgairebé el doble de preparats a base de plantes medicinals que els homes (27% contra el 14%) segons les darreres dades de consum presentades al VIII Congreso Internacional de Fitoterapia Ciudad de Oviedo, que va tenir lloc del 16 al 18 de novembre 2012  al Colegio de Médicos de Asturias, centrat en les terapies naturals de la dona madura.

Segons Ignacio Bachiller, coordinador del congrés, les dones estan més conscienciades dels beneficies de les plantes medicinals en la salut i les adquireixen a la farmàcia, sobretot per trastorns com l’insomni, el sobrepès i el trànsit intestinal, tot i que les dones madures mostren més interès per les plantes pel colesterol (amb fitoesterols) i per a combatre els problemes associats a la menopausa.

No obstant, Espanya continua a la cua respecte altres països com Alemanya o França, on la fitoteràpia està inclosa en els llistats de medicines dels seus sistemes de salut. D’altra banda, la majoria de les persones que les utilitzen reconeixen que ho fan per tradició familiar i que en el seu entorn també en consumeixen. Una gran proporció les adquireix de forma comuna als herbolaris i la majoria dels consumidors es mostren bastant i molt satisfets de l’eficàcia d’aquests productes.

De forma general, les herbes medicinals s’utilitzen per curar alteracions de salut poc rellevants o bé com a tractament preventiu, tot i que en alguns casos poder emprar-se  per qüestions de major importància. De forma freqüent es cerquen solucions a certes afeccions per les quals la medicina convencional té menys recursos. Seria el cas dels que es volen aprimar o busquen efectes estimulants.

Els problemes de salut tractats més freqüentment amb la fitoteràpia són els digestius (estrenyiment i problemes de digestió), l’ansietat, l’insomni i els problemes de sobrepès.

Les espècies vegetals més consumides a Espanya són: Eucaliptus (Eucalyptus globulus), camamilla (Matricaria recutita), té (Camellia sinensis), herbabona (Mentha sp.), regalèssia (Glycyrrhiza glabra), sàlvia (Salvia officinalis), senet (Cassia angustifolia), til·la (Tilia sp.), Valeriana (Valeriana officinalis), anís (Pimpinella anisum), poliol (Mentha pulegium / Satureja fruticosa), boldo (Peumus boldus), ginseng (Panax ginseng), cáscara sagrada (Rhamnus purshiana) i el ginkgo (Ginkgo biloba).

  FONT: Mi Herbolario 108

NOTICIA: creació d’una associació de productors de plantes aromàtiques a la Catalunya nord

El sector de les plantes aromàtiques i medicinals a la Catalunya nord s’ha estructurat amb la constitució, el passat 12 de juliol 2012, del Syndicat Agricole des producteurs de plantes à Parfum, Aromatiques et Médicinales (PPAM) des Pyrénées-Orientales.

Aquesta associació agrupa professionals provinents de dos sectors complementaris: el sector de les herbes fresques (plantes condimentàries en producció de reg tipus hortícoles per a la producció de manats) i el sector de les PAM seques (plantes de garriga en producció de secà per a l’obtenció d’olis essencials o fulla seca).

Des de fa gairebé 20 anys, hi ha una vintena de productors que s’han especialitzat en la producció d’herbes fresques amb destinació a la gran distribució i a majoristes. Cultiven unes 150 hectàrees de cultiu i 15 d’hivernacles, amb una gamma molt àmplia d’espècies anuals (julivert, coriandre, alfàbrega, cebollí, cerfull, anet) i plurianuals (menta, sàlvia, sajolida, romaní, farigola).

El desenvolupament del sector de PAM seques en ecològic, tant per a l’obtenció d’olis essencials com per herboristeria, va començar el 2009. El 2012 ja hi ha 7 productors amb unes 2.5 hectàrees cultivades amb espècies com ara la farigola, el romaní, la lavanda o la marialluïsa.

Més informació

FONT: Rémi Proust, EPLEFPA Perpignan Roussillon, 04 68 64 89 71, remi.proust@educagri.fr

EMPRESA: nous conceptes de licors amb herbes

Marie Brizard sorprèn amb un concepte nou i diferent amb la nova gamma de licors “Essence”, inspirant-se en els sabors de sis flors, plantes i espècies. Per a la seva elaboració realitza l’extracció de l’”essència” de cada ingredient i ho transforma en un licor: violeta, gessamí, romaní, canyella, té i “spicy mix” o mescla d’espècies.

Els sabors es concreten en l’essència de l’ingredient, reduint la quantitat de sucre per litre i incrementant la graduació alcohòlica, resultant-ne uns licors amb aromes potents i sabors intensos.

Aquesta gamma de licors sorgeix a partir de les necessitats exposades pels professionals de l’hosteleria, orientant-ho en gran mesura a la cocteleria professional.

FONT: Alimarket Alimentación, 12 setembre 2012

NOTICIA: collita de la farigola blanca o mastiquina

El Parc de les Olors de Vall de Ros, han informat en el seu butlletí, que han realitzar la primera collita de Thymus mastichina, que tot i ser del gènere Thymus (farigoles), es coneix amb el nom de marduix o mastiquina.

La farigola que creix espontàniament a les nostres terres l’espècie Thymus vulgaris, però de farigoles n’hi ha de molt diferents. De fet, l’adaptació al medi de les plantes fa que puguem notar fins i tot diferències d’aroma i de forma de la planta fins i tot en el mateix tipus de farigola.

La mastiquina és una altra espècie de Thymus del que estem acostumats a veure per Catalunya. Es tracta d’una farigola endèmica del centre sud d’Espanya i de Portugal, pròpia de terres més aviat àcides, on creix de manera espontània en alzinars esclarissats. Se la distingeix perquè les seves flors formen un pomet al final de la tija de color blanquinós i peludet.

A les propietats desinfectants de la farigola comuna, en aquesta s’hi suma una aroma propera a l’eucaliptus que ens indica les seves propietats balsàmiques , alhora que també va bé per combatre els fongs. Al Parc de les Olors tenen comprovat que davant del primer símptoma de refredat si ens prenem una bona infusió de farigola blanca abans d’anar a dormir, a l’endemà ens llevem nous. I per a la tos va fantàstica.

FONT: Parc de les Olors. Butlletí setembre-octubre 2012

Més informació d’activitats

NOTICIA: els neardentals coneixien les plantes medicinals

 

Un grup internacional d’investigadors liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i on particpen també membres del Consell superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de York (Anglaterra), han constatat que els neardentals de la cova d’El Sidrón (Astúries) coneixien les qualitats curatives i nutricionals d’algunes plantes. Els investigadors han tret aquestes conclusions a partir de l’anàlisi del càlcul dental (placa dental calcificada) de cinc individus d’aquesta espècie

Fins fa poc es pensava que els neardentals – extingits fa entre 30.000 i 24.000 anys- eren predominantment carnívors, però cada vegada hi ha més estudis que indiquen que aquesta espècie també menjava vegetals, comportament més habitual en latituds més al sud.

D’altra banda, l’anàlisi de la placa dental d’un dels individus ha posat en evidència que havia menjat plantes de gust amarg, com ara la camamilla (Matricaria recutita) i la milfulles (Achillea millefolium), amb poc valor nutritius, per la qual cosa és probable que aquestes plantes fossin seleccionades pels neardentals per altres raons diferents al gust. Així doncs, a partir de la troballa de compostos químics derivats de la camamilla es conclou que devien conèixer les seves virtuts medicinals.

Referencia bibliográfica: Hardy K et al. (2012). “Neanderthal medics? Evidence for food, cooking and medicinal plants entrapped in dental calculus” Naturwissenschaften ‐ The Science of Nature. DOI 10.1007/s00114‐012‐0942‐0.

FONT: Medicina neardental, El Punt Avui, 26 d’agost 2012,

Més informació: Agencia SINC.

 

NOTICIA: informe sobre la formació en recol·lecció silvestre de plantes medinals

Durant la 2a reunió del projecte Grundtvig – PLANT WILD, a Braga (Portugal), experts d’Espanya (Àrea de Productes Secundaris del Bosc, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya), Lituània, Portugal i Turquia van estar discutint sobre la situació actual de la recerca, transferència de tecnologia i formació en recol·lecció silvestre de plantes aromàtiques i medicinals (PAM).

Van observar que existeix un fort coneixement científic, recerca al voltant de certes espècies medicinals i recursos humans prou preparats per realitzar formació, sempre amb el suport de les antigues tradicions i per metodologies científiques per assegurar la recol·lecció sostenible de les plantes silvestres.

A mesura que el consum de PAM va creixent, està augmentat el valor econòmic i les oportunitats comercials al voltant d’aquestes plantes, i associacions i organitzacions civils estan duent a terme projectes amb PAM relacionades amb el desenvolupament rural.

Tot i això, la gent té una mancança de coneixement en botànica i ús d’aquestes espècies.

Existeixen estudis de conservació, però falten estudis econòmics sobre l’activitat de la recol·lecció silvestre. A més a més, hi ha poca formació en tècniques de recol·lecció silvestre sostenible, i la transferència de noves tecnologies en recol·lecció sostenible en plantes silvestres és lenta. I la formació en PAM finançada per la UE no d’adapta a les necessitats del sector.

Per tant, iniciar projectes locals per a formar adults en recol·lecció de plantes silvestres pot ser una bona oportunitat, no només a nivell professional sinó també per recol·lectors aficionats, ensenyant-los les tècniques sostenibles i fent veure que pot ser una activitat de valor econòmic i ecològic.

Tanmateix, els formadors han de prestar atenció a les plantes rares o amenaçades, ja que la sobreexplotació (so simplement la recol·lecció per motius científics) pot causar un perill real en les poblacions silvestres de plantes, fins i tot la seva extinció.

Una altra amenaça a tenir en compte és l’erosió del coneixement tradicionals, ja que aquest el tenen la població amb més edat, sobretot dones, i la migració cap a zones urbanes ha fet decréixer el coneixement tant botànic com dels hàbitats on creixen les PAM.

Així doncs, la gent sembla que vulgui tornar a la natura i els emprenedors troben en la producció de PAM una bona oportunitat, però en saben molt poc sobre com realitzar la recol·lecció silvestre sostenible de plantes des d’un punt de vista tant econòmic com mediambiental. Per tant, és necessari recuperar el coneixement tradicional, millorar-lo amb recerca científica i transferir aquesta informació a aquells directament involucrats amb el desenvolupament rural. Però, la formació cal fer-la de forma adequada.

Més informació

RECURS: pòster de plantes aromàtiques i medicinals dels Països Catalans

La revista Presència regalarà el cap de setmana del 29 d’abril 2012 un pòster de les plantes aromàtiques i remeieres dels Països Catalans, patrocinat per Catalunya Caixa.

Presència és una capçalera històrica de la premsa en català que des de l’estiu del 2001 és la revista setmanal en català amb més difusió, amb uns 65.000 exemplars de mitjana. La revista arriba cada setmana als més de 370.000 lectors provinents de les publicacions que la distribueixen: El Punt, Avui, El 9 Nou, Diari de Balears i Diari d’Andorra.

NOTICIA: Rasquera decideix si planta marihuana

Els habitants de Rasquera (Ribera d’Ebre) decidiran avui en un referèndum vinculant si accepten que al municipi es conreï una plantació de marihuana (Cannabis sativa) per als 5.000 socis del club de fumadors Associació Barcelonina Cannàbica d’Autoconsum. Perquè el pla de l’ajuntament tiri endavant cal el vot favorable del 75%.

FONT: Vilaweb, 10/4/2012

NOTICIA: plantes aromàtiques autòctones per restaurar pedreres

L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), centre de recerca adscrit al Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, participa en un projecte per recuperar un espai natural, aportant espècies de plantes autòctones.

Des de l’any 2006, l’empresa Servial està duent a terme la restauració de la pedrera del Sot de Goleres, ubicada a Castellar del Vallès (Barcelona) i que va cessar la seva activitat fa gairebé trenta anys. L’objectiu d’aquestes obres (que finaltizaran aquest any 2012), és recuperar un espai natural i, possiblement, transformar-ho en amfiteatre natural a l’aire lliure on oferir espectacles per a la població d’aquest poble vallenc.

En el marc de les activitats desenvolupades en dos projectes de recerca del MICINN, la Dra. Cinta Calvet i la Dra. Amèlia Camprubí del programa de Protecció Vegetal Sostenible, han aportat un seguit de plantes autòctones micorizades com ara baladres, espígols (Lavandula sp.), geranis, sàlvies (Salvia sp.) i farigoles (Thymus sp.), a més de realitzar diverses plantacions als talussos de la pedrera.

A més a més, diversos tècnics i investigadors de l’IRTA visiten periòdicament les obres del Sot de Goleres per veure com creixen aquests exemplars i comprovar la seva adaptació al nou habitat natural.

Més informació

FONT: IRTA’l dia, febrer 2012