RECURS: pòster de plantes aromàtiques i medicinals dels Països Catalans

abril 26, 2012

La revista Presència regalarà el cap de setmana del 29 d’abril 2012 un pòster de les plantes aromàtiques i remeieres dels Països Catalans, patrocinat per Catalunya Caixa.

Presència és una capçalera històrica de la premsa en català que des de l’estiu del 2001 és la revista setmanal en català amb més difusió, amb uns 65.000 exemplars de mitjana. La revista arriba cada setmana als més de 370.000 lectors provinents de les publicacions que la distribueixen: El Punt, Avui, El 9 Nou, Diari de Balears i Diari d’Andorra.


NOTICIA: Rasquera decideix si planta marihuana

abril 10, 2012

Els habitants de Rasquera (Ribera d’Ebre) decidiran avui en un referèndum vinculant si accepten que al municipi es conreï una plantació de marihuana (Cannabis sativa) per als 5.000 socis del club de fumadors Associació Barcelonina Cannàbica d’Autoconsum. Perquè el pla de l’ajuntament tiri endavant cal el vot favorable del 75%.

FONT: Vilaweb, 10/4/2012


NOTICIA: plantes aromàtiques autòctones per restaurar pedreres

març 3, 2012

L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), centre de recerca adscrit al Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, participa en un projecte per recuperar un espai natural, aportant espècies de plantes autòctones.

Des de l’any 2006, l’empresa Servial està duent a terme la restauració de la pedrera del Sot de Goleres, ubicada a Castellar del Vallès (Barcelona) i que va cessar la seva activitat fa gairebé trenta anys. L’objectiu d’aquestes obres (que finaltizaran aquest any 2012), és recuperar un espai natural i, possiblement, transformar-ho en amfiteatre natural a l’aire lliure on oferir espectacles per a la població d’aquest poble vallenc.

En el marc de les activitats desenvolupades en dos projectes de recerca del MICINN, la Dra. Cinta Calvet i la Dra. Amèlia Camprubí del programa de Protecció Vegetal Sostenible, han aportat un seguit de plantes autòctones micorizades com ara baladres, espígols (Lavandula sp.), geranis, sàlvies (Salvia sp.) i farigoles (Thymus sp.), a més de realitzar diverses plantacions als talussos de la pedrera.

A més a més, diversos tècnics i investigadors de l’IRTA visiten periòdicament les obres del Sot de Goleres per veure com creixen aquests exemplars i comprovar la seva adaptació al nou habitat natural.

Més informació

FONT: IRTA’l dia, febrer 2012


ACTIVITAT: calçotades amb aroma d’espígol

gener 19, 2012

L’Hort de la Sínia” organitzen les Calçotades Vivencials en les que es pot participar en la recol·lecció dels calçots, la preparació per coure’ls i la cocció a la graella.

La novetat d’aquest any és que els calçots seran aromatitzats amb l’espígol (Lavandula latifolia) que produeixen al seu camp.

Els calçots es degusten junt amb productes ecològics i altres d’artesans produïts al Baix Gaià.

L’Hort de la Sínia és el nom d’una finca agroecològica situada a les hortes de Tamarit, on conreen verdures, hortalisses, plantes aromàtiques, etc., situats a tocar de la desembocadura del riu Gaià (Baix Gaià, Camp de Tarragona).

Calçotades 2012

Per a més informació: Joan Vives Garcia Tel:655.48.61.15 www.siniadelgaia.com


ARTICLE: botànica estimada, plantes i persones.

gener 19, 2012

L’etnobotànica, món de les relacions entre humans i plantes. Aquesta matèria es troba a mig camí entre les ciències naturals i les ciències socials. La situació limítrof en què es localitza aquesta ciència li fa ser una disciplina delicada que ha de servir-se de sabers tan diversos com els de l’ecologia, l’antropologia, la lingüística i la botànica per a la seua adient investigació.

El darrer número de la revista Mètode, “Botànica estimada. Una ciència de persones i plantes”, ha estat dedicat a aquesta ciència entre dues aigües, per a ajudar-nos a comprendre com els humans ens relacionem amb el món vegetal, és a dir, com l’utilitzem –o l’explotem–, i com el percebem –o l’estimem–.

Els protagonistes del número 72 de Mètode, coordinat pel catedràtic de Botànica Joan Vallès Xirau, són –com no podia ser d’una altra manera– les plantes. Totes elles són objecte d’estudi: les medicinals, les alimentàries i, sobretot, les del nostre territori.

Botànica estimada
Etnobotànica, una ciència de persones i plantes

Hivern 2011/12
128 pàgines PVP: 7.00 €

Veure índex

Es possible llegir un dels articles publicats a la revista

“Abans que es pins facin magranes i ses figueres melons”. Primeres dades de dues recerques etnobotàniques a Formentera i Mallorca

per Esperança Carrió, Marina Mayans, Joan Vallès

FONT: Vilaweb 17/01/2012


VÍDEO: Bernau Herbes rep un reconeixement a la seva trajectòria

desembre 13, 2011

L’empresa Bernau Herbes, productora de plantes aromàtiques i medicinals a la província de Lleida, ha rebut el reconeixement de la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria empresarial, dedicada al cultiu i a la venda de productes naturals a base de plantes.

Veure vídeo


NOTÍCIA: la nova dieta mediterrània incorpora infusions i herbes condimentàries

octubre 16, 2011

Experts internacionals en nombroses disciplines, des de la nutrició fins a l’antropologia, i emprant com a base els estudis científics (que en són molts) que avalen les propietats saludables de la dieta mediterrània, han elaborat una nova piràmide sobre aquest concepte, que va més enllà de la descripció dels nutrients recomanats per a millorar la salut, integrant alhora indicacions de tipus social i cultural, com ara cuinar i menjar en família i emprar productes de temporada.

Així, just un any després de que la dieta mediterrània fos declarada patrimoni cultural immaterial de la humanitat per l’UNESCO, la piràmide inclou noves recomanacions alimentàries, per a reforçar els seus ja demostrats beneficis per a la salut (prevenció de malalties cardiovasculars, obesitat, alzheimer, depressió i, fins i tot, asma bronquial).

Com elements imprescindibles en els menjars principals no han de faltar els cereals (una o dues racions) en forma de pa, pasta o arròs, preferentment integrals; les verdures, que haurien d’estar presents tant al dinar com al sopar, i les fruites (una o dues peces per àpat). Per a beure, aigua (entre 1,5 i 2 litres al dia), que pot ser completada amb infusions d’herbes i caldos baixos en greix i sal. Cada dia, també, hauria de consumir-se unes dues racions de productes làctics (preferiblement iogurt i formatges baixos en greixos).

Per cuinar, imprescindible, l’oli d’oliva (una cullerada petita tant per cuinar com per amanir) com a principal font de greixos, i com a novetat s’inclouen el el panell: espècies, herbes, cebes i alls com elements substitutius de la sal. També es recomana com a un bon aperitiu un grapat d’olives i fruits secs .

FONT: La Vanguardia.com (14 d’octubre 2011)

Més informació


NOTICIA: química verda dels boscos de pi

octubre 7, 2011

Els boscos de pins d’Aquitània (França) han trobat noves sortides en els darrers anys, on la innovació de la mà de la “química verda”, pren cada cop un rol més important al cost de la indústria paperera i dels tradicionals del bosc, com ara la recol·lecció artesana de resina per a la fabricació d’essència de trementina.

“Tot el que afavoreix l’augment de preu de la fusta és benvingut”, declara Bruno Lafon, president del Sindicat de silvicultors del Sud-oest. “He constatat que els compradors sempre trobaven alguna falta als nostres pins per fer baixar els preus. Avui, aquestes noves aplicacions, són un mica la nostra venjança” precisa.

La química verda ja fa temps que existeix amb tots els derivats de resina i terpens, representada a Dax (Landes) per la DRT (Dérivés Résiniques et Terpéniques), i la filial d’aquesta, Action Pin, aprovisiona productes en sectors tant variats com els adhesius, els xiclets, les pintures, les tintes, la senyalització viària, els olis industrials i les ceres per depil·lar.

Hi ha altres empreses que ocupen aquest sector, com ara: Berkem a la Dordonya, que extreu molècules de l’escorça de la fusta per a la farmàcia, l’alimentació i la cosmètica; Phytocos als Pirineus-Atlàntics (cosmètica, farmàcia, química fina); o Tournay a la Dordonya, que produeix extractes vegetals i molècules naturals per a dietètica i parafarmàcia.

El cas de Tembec a Tartas (Landes) és un exemple del desenvolupament d’aquesta química del pi. Aquesta empresa, una antiga paperera comprada per un grup canadenc el 1999, ha esdevingut un dels líders del sector abandonant poc a poc el paper per transformar-se en una “bio-refineria”, segons la seva directora Maryse Coutou.

“Els nostres treballadors (uns 290) han hagut d’aprendre un nou ofici. Avui en dia produim cel·lulosa d’alta puresa a partir de la mateixa molècula que prové del pi marítim d’Aquitània (Pinus pinaster), gràcies principalment al nostre laboratori de recerca de Gradignan, prop de Burdeus” indica. “Es poden trobar els nostres productes en tots els sectors, la construcció, els gelats, la pasta de dents, la pintura d’ungles i fins i tot els explosius” remarca.

Per aconseguir aquest canvi, es van invertir 96 milions d’euros en 10 anys, dels quals 55 en els cinc darrers anys, principalment per reduir l’impacte ambiental.

Un altre treball de recerca a remarcar és el projecte Bioextra, l’objectiu del qual és l’extracció de totes les molècules possibles de la fusta, dut a terme per l’empresa Biolandes, la principal activitat de la qual consisteix en proveir el sector de la perfumeria el producte de la destil·lació de les fulles de pi.

FONT: Le Point.fr via Herb@lia nº88, setembre 2011


NOTICIA: la producció de lavanda francesa supera les dificultats

octubre 7, 2011

L’espígol o lavanda (Lavandula angustifolia) és l’emblema de la Provença. Tanmateix, en els darrers anys,  ha patit les inclemències del temps, dels cicadèl·lid (un tipus de mosquit) i dels bacteris, especialment, fins al punt de causar una gran preocupació entre els productors. Poc a poc, però, tornen a ser optimistes gràcies als plans de replantació.

Alain Aubanel, productor de Chamaloc, prop de Diá (Die en francès), i president de la Federació Departamental de la Droma-Ardecha (Drôme-Ardèche en francès) de productors de lavanda i lavandí, recorda que va haver-hi un moment en que van creure que la lavanda desapareixeria. Els problemes van començar el 2002, un any en que va havaer una gran gelada seguida d’una successió de períodes d’onades de calor, de sequera i de més gelades, que van contribuir a debilitar la planta.

La malaltia ja existent, coneguda com al “dépérissement” (marciment), es va desenvolupar amb força i va afectar no només a la lavanda sinó també al seu híbrid, el lavandí (Lavandula x intermedia) en tots els departaments productors (Vaucluse, Drôme i Alpes de Haute-Provence). La malaltia, deguda a un bacteri, el fitoplasma de Stolbur, es transmet per un insecte volador. Així, quan la planta està contaminada,els canals de circulació de la saba es bloquegen i la planta mor per asfíxia en pocs mesos, si no setmanes. La utilització d’un antibiòtic contra el bacteri està prohibit a França, de forma que l’arrancada de la plantació és l’única alternativa.

En quan al insecte, el cicadèl·lid (mosquit verd), surt entre juny i agost, o sigui en ple perídode de pol·linització de les abelles. Per tant, eliminar-lo químicament és impossible ja que també afectarien les abelles.

Així, la mortalitat de la lavanda es va traduir en un enfonsament de la producció de l’oli essencial d’aquesta espècie, emprat en perfumeria fina i cosmètica (el de lavandí s’utilitza en detergents). A la Drôme, on el 95% de la superfície de lavanda es dedica a aquest mercat, la producció d’oli va passar de 6 t el 2000 a 1,3 t el 2009 (cinc vegades menys).

Els compradors van amenaçar en treure l’oli essencial de lavanda de les fórmules de perfumes i cosmètiques, ja que tenia un aprovisionament pot fiable. Aquí sí que els productors ja van témer la desaparició de la lavanda.

La resposta en va concretar per un pla de reconstitució de tres anys del patrimoni lavandícola, amb el suport del Consell General de la Drôme (200.000 euros). L’objectiu va ser ajudar sobretot als productors a passar aquest moment difícil i a reconstituir el potencial de producció mitjançant la replantació de plantes sanes. Aquest any s’ha iniciat un nou pla de 240.000 euros (2011-2013) per salvar la lavanda, que suposa també salvar el turisme i assegurar el manteniment de l’economia de les zones muntanyoses on viu la planta.

Però l’optimisme ve sobretot dels programes de recerca sobre el “marciment”. Tot i que el problema persisteix, s’han aconseguit algunes varietats tolerants a la malaltia i a la sequera. Tanmateix encara queda treball per fer, ja que cal trobar més d’una desena de varietats resistents ja que l’oli essencial de lavanda emprat és una barreja de diferents plantes autòctones (“lavande de population”).

FONT: Agrisalon.com via Herb@lia nº88 setembre 2011


EMPRESA: les infusions aposten pel te instantani

octubre 5, 2011

Susarón“, divisió d’infusions del grup sevillà Ángel Camacho, acaba de presentar la nova gamma “Instanté” d’infusions solubles de caràcter funcional que poden preparar-se en fred.

Inclouen quatre sabors: “Instanté Fibra (soluble de te verd amb fibra), “Instanté Diet” (soluble amb te verd gust de multifruites), “Instanté Energía” (soluble de té, ginseng i guaraná sabor cola) i “Instanté Belleza” (soluble d’hibiscus i rooibos sabor fruits vermells).

Els productes “Susarón” són comercialitzats en establiments d’alimentació per Ángel Camacho Alimentación, mentre que la seva producció està a càrrec de Laboratorios Sanor.

A més d’aquests productes, a principis d’any va presentar la “Tila Alpina” i el mes de maig una nova gamma d’infusions funcionals: camamilla amb prebiòtic efecte bífidus, til·la -flor de taronger amb multivitamines, menta amb fruits vermells antioxidants, i té energy amb ginseng i guaraná.

FONT: Alimarket Alimentación, 5 d’octubre 2011

 


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 1.599 other followers