EMPRESA: Anagalide cerca inversor per projecte amb estèvia

Desembre 21, 2010

L’empresa ANAGALIDE, S.A., localitzada a Osca, manté obert des de fa varis anys un programa de R+D+i sobre els processos d’extracció, purificació i aplicacions dels glicòsids i altres components actius de l’estèvia (Stevia rebaudiana).

El 2004, una part d’aquest projecte va passar a constituir el projecte IBEROEKA IBK-04-377 (ESTEVIOSIDO), i a mitjans del 2006, va participar en la constitució de la EUSTAS (European Stevia Association).

La implicació d’un nou soci permetria l’arribada al mercat del menys dos nous productes, un cop autoritzat el seu ús com edulcorant.

D’altra banda, ANAGALIDE, S.A. ha finalitzat una nova base de dades: “Stevia rebaudiana Applications. Bibliographical Retrieval” que està disponible, prèvia sol·licitud, pels interessats en la recerca i l’estudi de les diferents aplicacions de l’estèvia.

Més informació sobre aplicacions i legislació

FONT: Alimarket Alimentación, 21 de desembre 2010

Anuncis

NOTICIA: cap a una federació mediterrània de plantes aromàtiques i medicinals

Desembre 20, 2010

El passat novembre 2010, amb motiu de la 2ª edició del Congrés Internacional sobre plantes aromàtiques i medicinals a Tunísia, es va signar un conveni de col·laboració entre l’organisme francès Pôle PASS (Parfums Arômes Senteurs Saveurs) i l’Association Tunisienne des Plantes Médicinales (ATPM), fet que cada cop acosta més cap a la constitució d’una Federació Mediterrània de Plantes Aromàtiques i Medicinals. Durant el 2009, es va signar un conveni similar amb l’Association pour le Développement des Plantes Aromatiques Médicinales au Maroc (ADEPAM).

Els objectius del Pôle PASS són els de desenvolupar la competitivitat mundial d’un sector d’excel·lència al departament francès de Provence Alpes Côte d’Azur, i ambiciona esdevenir el major centre europeu d’avaluació i de caracterització d’ingredients aromàtics, adreçats als quatre grans sectors industrials: la perfumeria alcohòlica, els productes cosmètics, els detergents i els productes agroalimentaris, a partir de l’aprovisionament de matèries primeres naturals amb socis de països productors d’arreu del Mediterrani.

FONT: Herb@lia, nº 80

Més informació


NOTICIA: L’OMS classificarà les medicines tradicionals

Desembre 20, 2010

Per primera vegada a la història, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) desenvoluparà una classificació mundial de la medicinal tradicional, obrint així la via a una veritable avaluació dels beneficis d’aquesta medicinal, principal font de curació per nombrosos pobles d’Àsia, Àfrica i Amèrica del sud, i cada cop més a Europa i Amèrica del nord.

El projecte, batejat com a “Classificació Internacional de la medicina tradicional” començarà amb la posada a punt d’una base de dades internacional que permeti organitzar les pràctiques d’aquesta medicina, establint les terminologies i proposant una classificació de les diagnosis i dels mètodes d’intervenció.

L’OMS subratlla que en alguns països asiàtics i africans, el 80% de la població depèn de la medicina tradicional per les cures de salut primàries, i que en la medicina tradicional, els tractaments a base de plantes són els més populars, havent estat emprades des de fa milers d’anys.

FONT: Centre d’Actualités de l’OMS, 7 desembre 2010


NOTICIA: augmenta el cultiu de cascall al sud-est asiàtic

Desembre 20, 2010

Segons l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga (ONUDC), En un any, el cultiu de cascall (Papaver somniferum) ha agumentat un 22% al sud-est asiàtic comportant un augment del 75% de la producció d’opi.

On ha augmentat més ha estat a Myanmar (ha passat de 6.400 hectàrees a 38.100 ha durant el 2010), seguit de Laos (de 1.900 a 3.000 ha) i en menor quantitat Thailàndia (de 211 a 289 ha). Tanmateix, tot i l’augment de superfície, no s’ha arribat a la quantitat de cultiu existent durant els anys 90. A més, durant el 2010 s’han destruït 9.135 ha.

El motiu d’aquest increment es deu a la pobresa a la inestabilitat, que forcen als agricultors a cultivar plantes il·legals, afegint-hi el fet que els preus de l’opi han pujat molt els darrers anys.

FONT: Centre d’actualités de l’ONU, 13 desembre 2010


NOTICIA: es possible canviar opi per safrà a l’Afganistan?

Desembre 17, 2010

Un nou projecte a l’Afganistan anima els agricultors a canviar de cultiu d’opi (Papaver somniferum) al safrà (Crocus sativus). Però les amenaces talibans eviten que els agricultors sembrin a gran escala una de les espècies més cares del món.

L’Afganistan subministra el 90% mundial de l’opi, essent el major productor de drogues de la darrera dècada, negoci sovint en mans dels talibans.

En un intent per a millorar la situació, el govern afganès ha instituït una política de crema de camps de cascall, però alguns experts han apuntat que cal que els agricultors se’ls ofereixi una una font alternativa d’ingressos per a tractar el problema.

A la província d’Herat a l’oest de l’Afganistan, un petit projecte està resultant un èxit rotund canviant el cultiu del cascall per flors de safrà. La iniciativa, que ofereix bulbs gratuïts als agricultors per plantar en els seus camps, és coordinada per les forces militars italianes destinades a la regió, juntament amb l’Equip de Reconstrucció Provincial.

Encara que l’Iran és el principal productor de safrà, la província d’Herat té un clima sec i les condicions del sòl que són ideals per a la planta.Actualment, es produeixen unes 300 tones d’aquesta espècia tot el món cada any.

Els agricultors afganesos poden més que duplicar els seus ingressos amb el safrà. Mentre que una hectàrea de roselles d’opi val de 2.200 a 3.700 euros, una hectàrea de safrà té un valor de fins a 8.800 €.  Però sovint els talibans paguen per avançat a les comunitats rurals, mentre que es necessiten dos anys per produir aconseguir una collita de safrà. D’altra banda, molts agricultors en aldees remotes tenen por de repercussions si fan el canvi.

També, malgrat que una hectàrea de safrà produeix uns 10 kg d’espècia, no pot ser considerat com una alternativa miracle. ja que el mercat mundial del safrà és molt menor que el de l’opi.

FONT: Nonwood News, NWFP-Digest-L No. 13/10

Més informació


NOTICIA: la febre d’or del safrà

Desembre 17, 2010

En José Martínez, un llauner de 24 anys d’edat, mai va imaginar-se a si mateix a la gatzoneta a terra en un camp ventós, arrencant amb delicadesa unes flors de color porpra. Però després de 2 anys sense feina, fins i tot la breu collita de safrà (Crocus sativus), finalitzada a principis de novembre a la regió de la Manxa, li dóna una bona oportunitat per a guanyar alguns diners.

“Treballo del que sigui”, diu amb cautela, mentre pinça els dits al voltant de les tiges per evitar danys en els pètals de safrà i els seus valuosos estigmes vermells. “Encara no sé el que em pagaran, no espero més de 7€ per hora, però això és millor que res”.

La recessió mundial ha fet esclatar la bombolla de l”habitatge a Espanya, devastant el mercat laboral i empenyent la taxa d’atur a un dolorós 20 per cent, però accidentalment ha beneficiat aquest cultiu oblidat.

Fins fa poc, aquesta indústria artesanal – que funciona durant dues setmanes a la primavera per la sembra  i dues setmanes  a finals de la tardor per la collita – semblava que s’havia anat extingint.  Però ara, enmig del panorama econòmic desolador, està florint de nou.

José Martínez, amb una cistella plena de capítols porpra a les afores de la localitat de Madridejos, és un dels nouvinguts a l’esgotadora estació de la collita, iniciat en el secret d’aquesta activitat eminentment familiar, pel fill d’un productor veterà.  Però també hi ha molts antics productors de safrà, que van abandonar fa anys els seus camps de treball per la prometedora indústria de la construcció, que estan buscant refugi econòmic en aquesta espècie ara que no hi ha feina. Altres productors, encoratjats pels alts preus de venda del safrà de 3.000 € /kg  (doblat a les botigues), han ampliat les seves parcel·les.

“La població rural està tornant a les seves arrels”, afirma Antonio García, president del Consejo Regulador de la Denominación de Origen Azafrán de la Mancha.  “Amb la perspectiva d’una recessió a llarg termini, els antics pagesos estan disposats a assumir els riscos de la sembra, ara que veuen els riscos d’altres sectors com la construcció, que abans semblava més estable.”

Fins a la dècada de 1990, al voltant del 60 per cent de les famílies de la Manxa produïen aquesta especia preciosa. Els ingressos procedents dels dels estigmes de safrà no eren suficients per viure, però permetien que un productor d’oliva o de raïm tingués una millor renda.  Abans, moltes persones es guardaven els estigmes secs de safrà  en els armaris o llocs secrets com si fossin llavors d’or, per ser venuts en els moments difícils. Però aquests prudents estalvis van quedar en l’oblit arran dels alts preus pagats en la construcció.

Cap al 1999, només uns 40 pagesos de tota la regió de la Manxa es seguien prenent la molèstia de plantar els bulbs de safrà, i la producció s’havia reduït a 100 quilos per any. “Imagini’s, gairebé desapareguda”, diu García.  Afegeix, que els preus es van desplomar a causa de que alguns venedors de safrà barrejaven la varietat espanyola, molt valorada pels coneixedors, amb la importada de l’Iran, més barata.

Però la producció es va començar a recollir de nou després que la regió de la Manxa va instituir un procés de certificació de safrà, amb criteris detallats per a tot, des del color a la puresa de l’estigma (que ha de semblar-se a una forquilla de tres puntes en miniatura).  A cada agricultor se li va donar fins i tot un número que apareix en l’etiqueta del safrà. La mesura va reduir les estafes pels distribuïdors sense escrúpols.

Avui dia, 440 productors de safrà certificats per l’estat, la majoria d’ells estructures familiars, produeixen uns 1.500 quilos a l’any.  A 3.000 € per quilo, l’estigma de safrà es paga al doble del preu pagat fa quatre anys, comenta el Sr García.  A la secció gourmet del Corte Inglés, un paquet de regal de 10 grams es ven a 102 €. Després de tants anys, a la Manxa s’està parlant de nou d’ “or vermell”.

Na Gregoria Sánchez Carrasco, els sis fills i nou néts de la qual recullen cada any de set a vuit quilos de safrà, diu:. “Aquí, a Madridejos, la majoria de les cases van ser construïdes amb safrà. Quan jo era jove, ens guardàvem el safrà a la casa i l’empràvem per a pagar casaments i aixovars. Quan em vaig casar, el safrà estalviat em va permetre fer la cuina i el dormitori. No et serveix per a viure el dia a dia, però sens dubte és una gran ajuda. “

El ressorgiment del safrà ha entrat amb tanta força que no hi ha suficients bulbs per a tothom, havent-se disparat el seu preu a 5 € cadascun. I els agricultors potencials necessiten comprar un munt d’ells. Es necessiten 250.000 flors per generar cada quilo de filaments. “Estàvem acostumats a deixar els bulbs a terra, perquè no valia la pena arrencar-los”, diu Jesús Moreno, un agricultor de 40 anys de la localitat manxega de Consuegra, que ha collit flors de safrà des de que tenia 4 anys, i que ara omple el seu cistell amb suficients flors per a produir uns 4 kg d’estigmes amb l’ajuda dels seus dos fills petits i una germana que estan a l’atur.  “Actualment, els agricultors i als desocupats que volen tornar al negoci del safrà no es poden permetre el luxe de comprar els bulbs.”

El consell regulador té una llista d’espera de més de 60 famílies elegibles per aconseguir bulbs gratuïts, subvencionats pels minoristes amb l’esperança de beneficis futurs. La demanda internacional de safrà espanyol s’ha incrementat recentment, en part a causa de l’embargament dels EUA a la varietat de l’Iran. També ajuda el creixent estatus d’Espanya com un paradís gourmet, plena de cuiners amb estrelles Michelin . “Amb tanta demanda s’hauria de produir 10 vegades més que podem fer per satisfer-la tota”, diu el Sr. García.

Els fills dels cultivadors veterans acostumaven a queixar-se sempre a la cita anual de la collita, per les esperades rampes a la mà i els dits tacats de color groc. Després de tot, ajupir-se a terra i pelar les flors amb la mare no és millor forma de passar unes vacances de dues setmanes. Però amb l’economia pels terres, fins i tot les generacions més joves s’estan agafant els seus deures familiars amb renovat vigor.

“Estem collint amb moltes ganes”, diu l’Ana Cabra Carrasco, una de les filles de la Sra Carrasco Sánchez, mentre va pelant amb cura els pètals d’un munt de flors acabades de recollir. Asseguda al voltant d’una taula amb la família, va desprenent els esprimatxats estigmes i va posant-los en una petita pila. Mentre, la seva mare les va assecant en un tambor cobert de seda sobre un estufa tradicional.

“Els diners extra van molt bé ara”,  diu la seva germana, Valentina Carrasco Cabra, “amb la crisi, estem fent un esforç addicional.”

Amb els alts preus, la família espera poder canviar aquesta activitat per un negoci de venda al detall tenint recol·lectors contractats.  Cada any, en lloc de vendre els bulbs romanents, amplien les seves parcel·les, les quals es lloguen i es roten cada pocs anys.

Durant la collita, les germanes treballen cinc hores al dia al camp i a continuació, separen els filaments fins la 1 de la matinada amb només una hora de descans per als àpats – en general guisat fet per la seva mare a base de patata assaonada amb un grapat de safrà picat de collita pròpia. Amb la seva feina guanyaran cada un d’ells al voltant de  2.500 €, diuen.

Però en primer lloc, la mà d’obra es paga en filaments, dividint-ho en tres munts vermells, un per al treballador, ja sigui familiar o amic, dos per l’amo de la collita. “Sempre s’ha pagat així”, diu la Sra Carrasco Sánchez, la matriarca, que sovint actua com un enllaç entre els exportadors de safrà i la desconfiada gent del poble. “”Aquí la gent no vol els diners, només volen el safrà. És com un tresor, una joia.”

FONT: Nonwood news, NWFP-Digest-L No. 13/10

Més informació

Altres


NOTICIA: l’extracte de romaní ja està autoritzat a Europa com a additiu alimentari

Desembre 16, 2010

Els extractes de romaní (Rosmarinus officinalis) ja estan per fi inscrits a la llista d’additius alimentaris autoritzats per la reglamentació de la Unió Europea (les directives 2010/67/EU i 2010/69/EU estableixen els criteris de puresa dels extractes de romaní antioxidants i les dosis màximes d’utilització en les aplicacions i els seus usos). Aquesta evolució reglamentària permetrà als industrials agroalimentaris utilitzar la declaració “antioxidant: extracte de romaní”, contribuint així a satisfer la demanda creixent dels consumidors pels productes naturals exemptes d’additius d’origen químic.

Gràcies a aquesta adopció, el mercat dels extractes de romaní es desenvoluparà considerablement a Europa en els propers anys.

L’empresa francesa Naturex (amb una sucursal a Espanya) va llançar el procés de registre dels extractes de romaní com a antioxidants alimentaris a la Unió Europea l’any 1996. L’empresa va invertir en estudis toxicològics i va recolzar el conjunt del procediment amb col·laboració amb dos productors més, Raps i Robertet, amb les quals va constituir l’EREMG (European Rosemany Extracts Manufacturers Group). Així doncs, actualment els quatre mètodes de producció d’extracte de romaní autoritzats per la directiva 2010/67/EU i els criteris de puresa associats estan basats en els procediments posats a punt i emprats pels membres de l’EREMG.

L’activitat antioxidant dels extractes de romaní està directament relacionada amb el seu contingut en àcid carnòsic i en carnosol, els principals compostos antioxidants liposolubles del romaní.

FONT: Herb@alia nº79

Més informació


%d bloggers like this: