ARTICLE: com tractar la cistitis de forma natural

La cistitis és un problema que afecta especialment a la dona i al que es pot posar remei amb algunes recomanacions dietètiques i tractaments naturals. El terme cistitis es refereix a la irritació o infecció de tracte urinari, especialment de la bufeta urinària i la uretra, i menys freqüent dels ronyons.

Les plantes medicinals poden ser de gran ajuda, sobretot aquelles que incideixen en:

  • Acció antisèptica, en ocasions modificada pel pH urinari. No es pot parlar d’una acció antibiòtica clàssica.
  • Diüresi d’arrossegament o de rentat, en la que la major producció d’orina facilita l’eliminació de gèrmens.
  • Acció sedant sobre l’epiteli irritat.

Les principals plantes emprades són:

Boixerola (Arctostaphylos uva-ursi): aquesta planta es troba a les zones muntanyoses del sud d’Europa i conté un 5-12% de glucòsids fenòlics (arbutina i metilarbutina), tanins i flavonoides. Té una acció diürètica i antisèptica urinària. Es prefereix la pols (càpsules) o la maceració en aigua freda, ja que redueix el contingut en tanins, que són molt amargants. A pH 8 (orina alcalina), aquests compostos es saponifiquen donant lloc a hidroquinones, responsables de l’acció antisèptica. És per això que l’acció antisèptica de la boixerola està lligada al manteniment de l’alcalinitat de l’orina, pel que es recomana una dieta rica en patata, així com el consum diari de 6-8 g/dia de bicarbonat sòdic.

Bedoll (Betula pendula, Betula pubescens): es fan servir especialment les fulles que contenen oli essencial, tanins, flavonoides (hiperòsid, quercitina, proantocianididines), essent aquests darrers els més diürètics. S’empra com diürètic de rentat o d’arrossegament en la cistitis. Per la seva acció diürètica sedant i una mica antisèptica sobre el sistema urinari també es recomana en pielonefritis, uretritis infecciosa o inflamatòria, i en el tractament de l’àcid úric. Es pot prendre una infusió en decocció de 5-6 g/litre.

Ginebre (Juniperus communis): s’empren les baies. És una planta diürètica, especialment pels àcids glicèric i glicòlic, així com el terpinè-4-ol i l’alfa i beta pinè. El seu oli essencial és antisèptic i també diürètic. Pot provocar albuminúria i irritació de l’epiteli renal, estant contraindicat en insuficiència renal i, en general, en les persones que sofreixen afeccions cròniques del ronyó.

Nabiu americà (Vaccinium macrocarpon): es fa servir el seu fruit, ric en antocianidines. Les fulles també contenen precursors de les hidroquinones, un medicament amb acció antisèptica urinària. Es veu que impedeix que els microorganismes s’adhereixin a l’epiteli renal, i amb això s’eliminen millor, facilitant la seva sortida. Per aquesta raó és especialment recomanat per les persones que pateixen cistitis cròniques o de repetició. El suc del nabiu, a més a més, acidifica l’orina, el que dificulta el creixement bacterià. Es recomana prendre extracte, d’1-3 g/dia, o bé el suc, 50-100 cc/dia.

AUTOR: Josep Lluís Berdonces, de Integral Centre Mèdic i de Salut

FONT: Como evitar y tratar la cistitis, Integral 372

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: