ARTICLE: recerca i autoritzacions de l’estèvia

L’estèvia (Stevia rebaudiana) és originària d’Amèrica del Sud, i en particular del Brasil i Paraguai. Els indígenes, coneixedors de les propietats endolcidores de les fulles, a les que anomenen fulla de la mel, les empren per afegir al menjar i a les infusions. L’interès que ha mostrat la indústria alimentària i farmacèutica per l’estèvia es basa, a part de seu poder edulcorant i sense calories, en les seves potencials propietats medicinals en el control de la glucèmia i de la hipertensió arterial.

L’intens i marcat gust dolç de l’estèvia  es deu als glucòsids d’esteviol, dels quals se n’han identificat set en total (esteviòsid, rebaudiòsid A, rebaudiòsid C, dulcòsid A, bubusòsid, esteviolbiòsid i rebaudiòsid B). A partir de la seva anàlisi bromatològica es considera que aquests compostos són entre 250 i 300 vegades més dolços que la sacarosa (sucre), amb l’avantatge que no aporten calories ni són cariogènics. Un altre valor afegit com a edulcorant natural és que, en no contenir fenilalanina, serveix com a substitut de l’aspartam, un edulcorant tòxic per persones amb fenilcetonuria, una malaltia metabòlica.

La darrera revisió sistemàtica sobre les propietats i l’eficàcia de l’estèvia en éssers humans basada en l’evidència realitzada pel Natural Standard Research Collaboration centra els seus resultats en l’efecte de la planta en la hipertensió i la hiperglucèmia. A part de fer notar que l’extracte d’aquesta planta es va servir des de fa temps en països d’Amèrica del sud per al tractament de la diabetis, també esmenten dos estudis realitzats a llarg termini on sembla que es detecti un efecte reductor de la hipertensió moderada, sempre que es consumeixi durant mesos i anys i amb una quantitat considerable de principi actiu.

El Natural Standard Research Collaboration també informa de la situació actual per l’ús de l’estèvia com a edulcorant d’aliments i begudes.

Per una banda, el juny 2008 el Comité mixt FAO/OMS d’experts en additius alimentaris (JECFA) va concloure que els glucòsids d’esteviol són segurs per al seu ús en aliments i begudes, establint la seva ingesta diària admissible (IDA) en 4 mg per kg de pes corporal.

En base a aquesta resolució, Suïssa va decidir autoritzar de forma provisional l’ús de productes que continguessin glucòsids d’esteviol. També Austràlia i Nova Zelanda va aprovar l’ús de glucòsids d’esteviol d’acord amb la JECFA el 2008, i a Japó, Xina, Corea i Brasil, entre altres països, aquests es consideren components naturals dels aliments i, per tant, acceptats pel seu ús alimentari.

Als Estats Units, el desembre de 2008, la Food and Drug Administration (FDA) va acceptar que l’ús de l’estèvia amb un mínim del 95% rebausiòsid A és segur com a edulcorant en aliments i begudes.

A França, el setembre de 2009, l’Agence National de Securité Sanitaire (ANSES) va autoritzar l’ús del rebaudiòsid A com a edulcorant en l’àmbit nacional a l’espera de la regulació dels additius en el marc de la UE el 2011.

Així, a l’abril de 2010, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va publicar un dictamen científic positiu i va establir l’IDA proposada pel JECFA, i actualment la Comissió Europea està redactant la legislació per a l’autorització i posada al mercat europeu d’aquest edulcorant.

FONT: Eroski Consumer, 26 de juny 2011

 


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: