SORTIDA: presentació del Parc de Cal Vilanova tot explicant els usos de les plantes medicinals

Mai 28, 2015

Més informació

Presentació del Parc

Sortida de fitoteràpia per conèixer les plantes medicinals i aromàtiques

Data: 30 de maig 2015

Lloc: Escola IGEM “Cal Vilanova”, Sant Marçal (Alt Penedès, Barcelona).

Contingut: passejada pel món de les plantes aromàtiques, medicinals i culinàries. Activitats sensorials d’olor, gust i tacte. Destil·lació i aplicacions cosmètiques de la lavanda.

Preu: 25 € (tot inclòs).

Contacte: 93 8903944

Més informació

 


TALLER: Berenars saludables al Turó dels Sentits

Mai 27, 2015

Visita  al Turó dels Sentits i l’hort + taller de cuina “berenars saludables”

Data: 7 de juny 2015, de 10:00 a 13:30 h.

Lloc: VEGETALIA, Mas Montserrat, Castellcir (Moianès, Barcelona).

Contingut: El proper diumenge 7 de juny  tindrà lloc una visita i taller de cuina a Vegetalia. La començarem al Turó dels Sentits, lloc privilegiat des del qual ens podrem situar dins del Moianès i tindrem vistes de Mas Montserrat, també serà un bon moment per parlar de les  plantes medicinals, aromàtiques i culinàries que conformen aquest lloc tan especial, comentant-ne les seves propietats.

Seguidament, qui vulgui podrà fer un passeig pel turó caminant descalços, sobre un camí de textures com ara pinyes, palla i argila i que permetrà experimentar els seus beneficis sobre la salut.

Ens tornarem a calçar per baixar a l’hort on es cultiven les hortalisses i verdures per a Vegetalia i els seus restaurants de Barcelona. Allà ens hi esperarà un esmorzar amb productes ecològics i naturals; i també és on començarem el taller de cuina “berenars saludables” a l’ombra d’un gran roure. Cuinarem noves idees saludables per prendre entre hores i així allunyar-nos dels snacks processats que habitualment són rics en greixos i sucres refinats. Farem 4 receptes que et sorprendran!

A l’acabar, qui vulgui podrà visitar la  botigueta de Vegetalia, on us oferirem els nostres productes a preus de fira!

Preu: 12 € Adults i 6 € nens (fins a 10 anys) . Consulteu les ofertes per a famílies, grups i clients (establiments comercials i distribuïdors).

Inscripcions: Confirmeu assistència a turodelssentits@vegetalia.com o 93 866 61 61

Activitats turosentits2015

Més informació


SORTIDA: conèixer les plantes medicinals del Massís del Port

Mai 27, 2015

Plantes remeieres. Sortida per conèixer les plantes medicinals del Massís de Port

Data: 14 de juny 2015

Lloc: Refugi Mont-Caro, Alfara de Carles (Baix Ebre, Tarragona).

Programa :

  • 9:30 h. Es començarà la ruta circular que partirà i tornarà al Refugi Mont-Caro. S’anirà buscant i classificant les plantes de la zona de l’Esquirol i la font del Mascar.
  • 13:30 h. Tornada al refugi i dinar.
  • 16:00 h. Secció teòrica on es repassaran les característiques i propietats de les plantes trobades.

A càrrec de: Salvador Cardero, membre d’EBRERECERCA.

Organitza: Refugi Mont-Caro UEC i EBRERECERCA (Grup de recerca científica “Terres de l’Ebre”)

Preu: 32 € (inclou dinar)

Places limitades

Inscripcions: Refugi de la UEC a Caro Tfno. 977 580 063 –  609 790 321, info@refugiueccaro.cat

Més informació


JORNADA: cultiu de l’àrnica i altres plantes de muntanya

Mai 26, 2015

Jornada tècnica PATT

Cultiu de l’àrnica i altres plantes medicinals

Data: 5 de juny de 2015

Lloc: Casa del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Ca de Simamet)
C/ de les Graieres, 2 – Boí (Alta Ribagorça, Lleida).

Contingut: introducció a les plantes aromàtiques i medicinals, a la demanda de mercat i comercialització, la recol·lecció silvestre versus cultiu, legislació, l’estat de conservació i protecció, experiències de cultiu i recol·lecció.
Es visitaran a Taüll els cultius ecològics d’àrnica i es podran veure altres espècies d’alta muntanya com l’Edelweiss (Leontopodium alpinum), o també dita popularment
com la Flor de neu, i la Rhodiola rosea.

Programa:

  • 10:00 h. Plantes medicinals de muntanya: una oportunitat per redescobrir. A càrrec de: Sra. Roser Cristobal, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.
  • 11:15 h. Prat de Sala. El Parc de les Olors de l’Alta Ribagorça. A càrrec de: Sra. Monique Climent Dewit, Prat de Sala.
  • 12:15 h. Experiència d’una explotació i comercialització de l’àrnica de muntanya. A càrrec de: Sra. Anna Sirvent de Lage, TaüllOrgànics.
  • 13.15 h Visita dels cultius ecològics d’àrnica, edelweiss i Rhodiola rosea de l’empresa TaüllOrgànics.

La jornada és gratuïta però cal inscriure’s prèviament a través de: Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Tel.: 973 696 189 – A/e: pnaiguestortes@gencat.cat)

Més informació

 


NOTÍCIA: El safrà floreix a les Garrigues

Mai 25, 2015

El passat divendres 22 de maig 2015, La Vanguardia va publicar la següent notícia:

El safrà floreix a les Garrigues

El Tossal, a l’Albagés, produeix 4 quilos a l’any i arribarà als 50 en dos anys.

Es tracta d’un projecte de Jette Rützou i Fernando Bofill, que el 2012 van crear una societat per iniciar de nou el cultiu d’aquesta espècia a les Garrigues. Segons Ariadna Boada, autora de l’article, després d’una inversió de 300.000 euros, El Tossal de les Garrigues va obtenir la tardor del 2013 la primera recol·lecció de safrà d’uns 2,5 quilos en una petita explotació ubicada a l’Albagés. El 2014 van plantar més bulbs i ja van arribar als 4 quilos.

El Tossal de les Garrigues ja ocupa a 8 persones i en l’època de recol·lecció poden arribar a contractar fina a 20 treballadors més. El procés d’envasament del flascó, que venen en diferents supermercats, botigues delicatessen i restauració, el realitzen treballadors del centre especial de treball El Pla, d’Almacelles (Segrià, Lleida). En dos anys preveuen arribar als 50 quilos de producció de safrà i es plantegen començar a exportar.

Article complet

Més informació


SORTIDA: els vivers catalans fan portes obertes a Viridalia 2015

Mai 25, 2015

Viridalia 2015

Dates: del 3 al 5 de juny de 2015

Lloc: Maresme, Barcelona

Contingut: Viridalia és una exposició, una mostra o una exhibició, però sobretot és l’aposta de les empreses més importants de producció de planter de Barcelona per mostrar i oferir el seu producte, el seu servei i la seva capacitat d’innovació.

Viridalia també és una oportunitat: de parlar, de compartir, de posar-nos al dia. De trobar-nos. Viridalia, més enllà del fet professional ja és un esdeveniment social. I és per això que compta amb visitants d’arreu del món.

Empreses participants on hi podreu trobar plantes aromàtiques i medicinals:

Organitza: Associació d’Agricultors Viveristes de Barcelona.

Més informació


SORTIDA: vine a conèixer els cultius aromàtics de la mà de Sambucus

Mai 22, 2015

Jornada de portes obertes a la plantació d’aromàtiques de Mas Vinyoles

Data: 31 de maig 2015

Lloc: Mas Vinyoles, Sant Pere de Torelló (Osona, Barcelona).

Contingut: Un any més ens afegim a les activitats de la Setmana Bio, aquest any obrint les portes de Mas Vinyoles.

Durant el matí, a partir de les 11h, hi haurà visites guiades als cultius i l’assecador solar de planta aromàtica i medicinal de Sambucus i a les instal·lacions energètiques sostenibles de Mas Vinyoles Entrepreneurship Hub.

Al migdia, l’Ivan ens preparà un dinar amb productes ecològics i herbes de Sambucus.

I acabarem amb una sobretaula musical amb els Ukeve, que  ens deleiteran amb versions de rock i pop amb veu i ukelele.

Menú: Amanida verda, xarrup de remolatxa amb oli d’herbes, amanida de llenties amb arròs i pollastre i xopa de xocolata amb hisop, aigua, pa, vi i cafès i infusions eco. Opció de menú per a persones vegetarianes o amb intoleràncies.

Preu del dinar: 8€ / infants 6€ (cal portar-se taula, cadira i parament de taula)

Inscripcions fins el dia 28 de maig a: info@sambucus.cat

Més informació

 


CURS: segona edició de la saviesa de les plantes remeieres

Mai 21, 2015

El curs amb el títol La Saviesa de les plantes remeieres que organitza el Centre el Camí es tornarà a fer el dia 7 de juny de 2015

Aquí us en donem els detalls:

LA SAVIESA DE LES PLANTES REMEIERES 

AL MATÍ AL JARDÍ BOTÀNIC DE BARCELONA I A LA TARDA AL CENTRE EL CAMÍ DE BARCELONA (c/.Consell de Cent, 446 entl. 2ª).

PART PRÀCTICA: 

Diumenge: 7/6/15, d’11 a 13 h.

Lloc: Jardí Botànic de Barcelona

Farem una visita guiada pel Jardí Botànic de Barcelona, que està especialitzat en flora i vegetació de clima mediterrani. Al llarg d’aquestes dues hores, descobrirem en un entorn natural moltes de les plantes aromàtiques i medicinals que estudiem al curs “Saviesa de les plantes remeieres”.

El Jardí Botànic és un espai privilegiat, dalt del complex olímpic de la muntanya de Montjuïc, on s’hi troben representades les principals comunitats vegetals de clima mediterrani d’arreu del món. A més, la seva ubicació, amb vistes a la ciutat de Barcelona, fa que la visita sigui encara més agradable.

Per als que vingueu en transport públic, ens trobarem a les 10.30h, a plaça Espanya, sota la columna veneciana de la dreta, on hi ha una parada d’autobusos. (<M> Plaça España, L1 i L3).

Per als que vinguin en cotxe, ens trobem a les 10.55h, a l’entrada del Jardí Botànic. L’aparcament és just al costat. Annexem l’enllaç de com arribar. Clicar aquí.

I A LA TARDA AL CENTRE EL CAMÍ BARCELONA:

Diumenge 7/6/15, de 15.30 a 20.30 h. (c/. Consell de Cent, 446 entl. 2ª):

Re-descobreix el gran potencial per guarir-nos i ajudar-nos que tenen aquestes senzilles i humils plantes, que des de temps immemorials han format part de la nostra tradició i cultura. Coneixerem a fons aquestes plantes, i quins són els principals sistemes que tenim per aprofitar les seves grans propietats.

PART 1

1. Conrear la salut.

2. Estils de vida i Natura guaridora.

3. Recol·lecció, assecat i cura de les plantes.

Pràctica: Taller d’infusions variades.

PART 2

4. Tipus i mètodes de preparats medicinals: decoccions, tintures, ungüents, pomades i xarops.

5. Reconeixement i propietats de les principals plantes medicinals i aromàtiques.

Pràctica: Elaborarem un ungüent de calèndula per cuidar la nostra pell.

PART 3

6. Usos terapèutics de les plantes.

7. Conrea la teva farmaciola: remeis naturals per a malalties habituals.

PART 4

8. Introducció a l’aromateràpia i als olis essencials.

Pràctica: Prepararem 2 olis musculars: un relaxant, i un estimulant.

PART 5

9. Altres usos de les plantes: culinaris, lúdics i ornamentals.

Pràctica: Farem una sal d’herbes aromàtiques.

IMPARTEIX: Josep Mª. Garcia i Bolea

DIA: diumenge 7 de juny (11 a 13 h. al Jardí Botànic de Barcelona, i 15.30 a 20.30 h. al Centre El Camí Barcelona (c/. Consell de Cent, 446 entl. 2ª)

INVERSIÓ:  38 € + 5 € de material  ABONATS: 30 € + 5 € de material (inclosa l’entrada al Jardí Botànic)

CAL INSCRIURE’S AMB PAGA I SENYAL DE 20 € AL CENTRE EL CAMÍ (al nº. de compte que us facilitarem a l’apuntar-vos).

Inscripcions a: 93 727 93 08 / 615 44 34 51 / info@centreelcami.com


CONGRÉS: congressos internacionals relacionats amb plantes útils

Mai 20, 2015

III International Symposium on Underutilized Plant Species

Dates: del 5 al 8 d’agost 2015

Lloc: Madurai, Tamil Nadu (Índia).

Contingut:

  • Situació actual de les plantes infrautilitzades i potencial econòmic.
  • Biodiversitat, recursos genètics, conservació i utilització.
  • Millora agronòmica, fisiologia, bioquímica i biotecnologia incloent la nanotecnologia.
  • Tècniques de producció i maneig (propagació, intercultiu, conservació de l’humitat, desenvolupament en zones àrides, nutrició mineral i agricultura ecològica.
  • Protecció de cultius.
  • Seguretat alimentària, post-collita, processat, valor afegit i utilització dels productes finals.
  • Suport social i econòmic de les tribus nòmades.

Organització: Dr. Ravindran Chandran Assistant Professor (Horticulture). Department of Fruit Crops,Horticultural College & Research Inst TNAU. Periyakulam-625604

India (91)4546-231319 (91)452-231726 ravi_hort@yahoo.com

Contacte: isups2015@gmail.com

Més informació

IV International Humulus Symposium

Dates: del 6 al 8 d’agost 2015

Lloc: Yakima, WA (Estats Units d’Amèrica)

Contingut: aquesta trobada tindrà lloc amb la col·laboració de l’American Hop Research Council (HRC), que està formada per tots els agents de la indústria del llúpol (Humulus lupulus), incloent productors, distribuidors i fàbriques de cervesa, per enfortir la cooperació internacional entre recercadors. El congrés tindrà lloc en la principal regió productora de llúpol. Es vol promocionar l’interès de la recerca en nous usos del llúpol en la fermentació, en la cria d’animals, en aplicacions en biodiesel, etc. Finalment, en un esforç de promocionar la recerca i desenvolupament en pol·linització creuada entre varietats especialitzades, es convidaran experts en aquest àmbit. També es faran excursions per conèixer els cultius de llúpol i les instal·lacions de processat.

Àmbits de recerca:

  • Qualitat i innovació en l’elaboració de la cervesa.
  • Cultiu i maneig.
  • Nous usos a la indústria i en salut
  • Desenvolupament de varietats, genètica bioquímica i genètica de millora.
  • Patologia vegetal, virologia i entomologia.
  • Química i fisiologia vegetal.

Organització:

Dr. Paul Matthews, S.S. Steiner Inc., 1 West Washington Avenue – Yakima, Washington, 98908 – United States of America, pmatthews@hopsteiner.com

Prof. Dr. Fred Stevens, 307 Linus Pauling Science Center – Corvallis OR 97331 – United States of America, 541-737-9534, fred.stevens@oregonstate.edu

 

Contacte: ivhumulussymposium@gmail.com

Més informació


ARTICLE: L’aranyó, més enllà del patxaran

Mai 19, 2015

 

De la bardissa a la taula. Etnobotànica de l’aranyoner

AUTOR: Daniel Climent i Giner

En la Revista Mètode surt aquest interessant article sobre l’aranyoner (Prunus spinosa), del que us n’oferim algun fragment:

L’ARANYONER, DE PARE DE LA BARDISSA A MARE DEL BOSC

(…) Ens referim a l’aranyoner (Prunus spinosa L.), un arbust eurasiàtic que pot assolir aspecte arbori amb entre 3 i 5 metres d’alçària i que participa de paisatges singulars, les bardisses, bolics vegetals on arbustos i lianes formen conjunts intricats, atapeïts, amb una cobertura excepcionalment elevada. Les bardisses són dignes de gaudi i d’estudi des del punt de vista ecològic, fitosociològic, paisatgístic i etnobotànic. (…)

(…) Les bardisses d’aranyoner també s’han estès amb vigorosa embranzida pels paisatges mediterranis, seguint la ruta de les valls i de les vores de cursos d’aigua, dels boscos talats i dels marges de cultius. Així ens ho recorden topònims com el Bancal de l’Aranyoner (Serra d’Aitana, a la Marina Baixa), el llogaret de l’Aranyonet (Serra de Merola, al Berguedà), el castell de l’Aranyó (les Garrigues), o el coll i el puig de l’Aranyó, al massís de l’Albera (entre les planes de l’Empordà i el Rosselló). (…)

L’ARANYONER COM A «ESPÍ NEGRE». OFICIS I INSTRUMENTS

(…) L’aranyoner també pot viure tot sol, protegit per espines llargues, disposades ortogonalment, i tan lacerants com recull la dita pirinenca «què és dolor?: una punxada d’aranyó». Les espines es transformen en rames d’on ixen fulles, flors, fruits, i noves espines, fins formar un conjunt dens, intricat, impenetrable.

La negror de l’escorça és recollida en fitònims indicadors d'”espina negra”, com l’anglès blackthorn, l’alemany Schwarzdorn, els francesos épine noire o buisson noir (“arbust negre”), l’italià spino nero, el castellà espino negro, l’euskera arantzbeltz, el való noere sipene…

Durant l’Edat Mitjana el pigment melànic responsable d’aquesta negror s’extreia amb aigua bullent i, barrejat amb vi, servia com a tinta en els scriptoria dels monestirs, on resten manuscrits medievals cal·ligrafiats amb aquesta tinta; però, com que era fotolàbil es va substituir per uns altres de més resistents a la llum.

La fusta de l’aranyoner és molt dura, apropiada per fer mànecs d’aixada i de destral, petits objectes tornejats i bastons. I les rames d’aranyons, subjectes entre estructures de fusta apropiades, constituïen els carrassos, plataformes punxants amb què s’esmicolaven els fems al Pirineu català i el repartien pel terreny abans de llaurar-lo (…)

L’ARANYONER EN FLOR

(…) Per als agricultors alemanys la blancor de l’aranyoner florit constituïa un indicador agrofenològic de primer ordre, tant per comprovar la germinació del cereal com per planificar-ne la sega: «si l’aranyoner està blanc com la neu, és hora d’anar a veure l’ordi»; i «com més prompte floresca l’aranyoner, més d’hora haurem de segar»; de fet, feien el següent càlcul per decidir la sega: havia de començar tants dies abans de Sant Jaume (Jacobi-Tag, 25 de juliol) com els que hi havia hagut entre la florida de l’aranyoner i el dia de Sant Jordi (Georgi-Tag, 23 d’abril). (…)

FRUCTIFICACIÓ. ELS NOMS DELS ARANYONS

(…) A començament de la tardor maduren els aranyons. El fitònim prové dels noms de la pruna en basc, aran, i en cèltic, agranio, i que també han originat aranhon i agranhon (Occitània), arañón (Aragó) i marañón (Rioja, Baixa Navarra).

Per indicar l’arbust «que en produeix» s’afegeix el sufix –er: aranyoner. Un nom que es presta a fer embarbussaments com: «Un aranyoner ben aranyonat,/ qui el des­aranyonaria?/ jo el desaranyonaré/ i bon desaranyonador seré».

La producció d’aranyons varia molt d’any en any, i existeix la creença popular que els hiverns particularment durs la incrementen, alhora que minven la de gra i de fenc: «any d’aranyoner, any de poc graner», i «any d’aranyons, pocs garberons», equivalents als castellans «año de endrinas, pocas hacinas», «endrino abundoso, invierno riguroso» o «año de endrinas, nieve hasta las cortinas».

Els aranyons són menuts i amb el peduncle relativament curt. I tant la pell com la polpa, el pinyol i la llavor tenen interès etnobotànic: medicinal, gastronòmic, toxicològic, lingüístic, etc. (…)

EL PINYOL, LA LLAVOR, I EL NOM D'”ESCANYAGATS”

(…)  El pinyol d’aranyó és oval, comprimit i arrugat. Com que ocupa la major part del fruit, aquest rep el nom de quinyol (< pinyol) a la Vall d’Albaida (Conca, 1996).

Hi ha, però, un altre fitònim relacionat amb el pinyol sobre el qual convé detindre’s. Al novembre del 2006, a la secció «Històries naturals» de la revista El Temps, Martí Domínguez es preguntava la raó del fitònim escanyagats, aplicat a Prunus spinosa pel fet que els gats que mengen aranyons pateixen un episodi d’ofegament, d’oclusió faríngia o escanyament (ex-cannare, pel canó de la gola) que acaba amb la mort.

El problema plantejava un repte a l’etnobotànica: el d’anar més enllà del recull, cartografia i sistematització de dades, per tractar d’interpretar-les.

Nosaltres creiem que la ingesta de la llavor n’és la causa, ja que conté amigdalina, un glucòsid que per hidròlisi enzimàtica produeix benzaldehid, glucosa i cianur d’hidrogen (HCN). Tot i que aquest és tòxic a partir de determinades dosis, pensem que no n’és el causant de la mort, sinó el benzaldehid, que en degradar-se a l’intestí es transforma en àcid benzoic/benzoat, al qual els gats tenen una hipersensibilitat molt acusada, fins el punt que dosis relativament petites els causen una mena de xoc anafilàctic que pot conduir-los a la mort. (…)

ARANYONS PER GUARIR, MENJAR I BEURE

(…) En medicina popular s’han fet servir les tisanes amb flors d’aranyó com a laxants suaus. Per contra, els aranyons secs, cuits en arrop, i els xarops i confitures d’aranyó poden servir com a medecines per a diarrees segons la proporció de tanins que conserven.

Els aranyons també es poden menjar: a Eslovènia fan de guarnició en un dels plats tradicionals, la jota, un xucrut de cols fermentades.

I si es confiten en aigua i sal perden l’aspror; a la comarca aragonesa de Gúdar-Javalambre –vora el País Valencià– mengen així els rigüejos, aranyons i prunes silvestres (Prunus insititia) deformats per l’atac d’un fong, Taphrina pruni, que prospera si ha plogut quan l’arbre estava en flor; com que els fruits atacats no solen desenvolupar pinyol, resulten ideals per menjar confitats.

El màxim cultural dels aranyons són, però, les begudes alcohòliques. (…)

Article complet

 


%d bloggers like this: