Notícies sector PAM per e-mail

novembre 30, 2015

 

Si voleu rebre notícies de l’actualitat del sector de les PAM a través dels vostres e-mails us recomanem que us subscriviu en aquesta adreça ja que a partir del mes d’octubre totes les notícies del blog INFOPAM es publiquen a http://infopam.ctfc.cat i no s’han redireccionat les adreces dels subscriptors.

 

 


NOTÍCIA: l’INFOPAM canvia d’adreça

octubre 14, 2015

Benvolguts i benvolgudes seguidors/es del Blog Informatiu de les Plantes Aromàtiques i Medicinals

A partir d’avui 14 d’octubre 2015, ens trobareu en aquesta nova adreça:

http://infopam.ctfc.cat/


JORNADA: com ensenyar amb les plantes aromàtiques i medicinals

juny 25, 2015

jornada PAM educacio

Les plantes aromàtiques i medicinals a l’educació

Què ensenyar, perquè i com fer-ho

Data: 27 de juny 2015, 10:00 – 17:30 h

Lloc: Parc de les Olors de Vall de Ros, Riells de Fai (Vallès Oriental, Barcelona).

Contingut: Experiència pràctica de contacte amb les PAM i creació d’escenaris didàctics participatius exemplificats per comprendre com es construeix el coneixement als infants a les diferents etapes i segons les seves capacitats dominants. La teoria s’amenitzarà amb un taller de cuina d’herbes, una destil·lació d’olis essencials i tallers senzills que es poden fer amb nens a partir de plantes.

A càrrec de: Pilar Comes, professora de didàctica de les Ciències Socials a l’UAB i impulsora de la Xarxa de Parcs de les Olors.

Preu: 20 €

Més informació


TALLER: condiments per la cuina al turó dels sentits

juny 22, 2015

Visita guiada al Turó dels Sentits + taller de condiments per a la cuina + esmorzar ecològic

Data: 28 de juny 2015, 10:00-13:30 h.

Lloc: VEGETALIA-Mas Montserrat, Castellcir (Moianès, Barcelona).

Contingut: El proper diumenge 28 de juny vine a descobrir el Turó dels Sentits. La proximitat d’aquesta data al solstici d’estiu fa que sigui un dia encara més recomanable per visitar el Turó dels Sentits i gaudir de les plantes en plena floració i de les papellones que poblen durant aquests dies aquest racó del Moianès que és Mas Montserrat. Començarem la visita coneixent les diverses plantes medicinals, aromàtiques i culinàries que conformen aquest lloc tan especial, comentant les propietats de cadascuna d’elles. Seguidament farem un passeig pel turó caminant descalços sobre un camí de textures com ara pinyes, palla i argila i que permetrà experimentar els seus beneficis sobre la salut.

La visita també inclou un esmorzar amb productes ecològics i naturals de Vegetalia. La sessió acabarà amb un taller molt pràctic que aquest diumenge se centrarà en fer-se condiments per a la cuina com oli aromàtics o sals especiades, tots amb propietats saludables… Collirem i utilitzarem plantes del mateix Turó dels Sentits per a fer-nos uns condiments que podrem emportant-se a casa.

A l’acabar, qui vulgui podrà visitar el nostre hort ecològic i la seva botigueta de productes Vegetalia.

Preu: 12 € Adults i 6 € nens (fins a 10 anys)

Inscripcions: Consulteu les ofertes per a famílies, grups i clients (establiments comercials i distribuïdors). Confirmeu assistència a turodelssentits@vegetalia.com o 93 866 61 61

Més informació


TALLER: solstici d’estiu amb cants i flors

juny 9, 2015

Celebració del solstici d’estiu amb cants i flors

Dates: del 20 al 24 de juny 2015

Lloc: Montargull (Alt Urgell, Lleida)

A càrrec de: Rosa Zaragoza i Carme Bosch

Contingut: L’objectiu del taller és la celebració del solstici a través de la comunió amb la natura, trobar el sentit a una festa que es celebra des de temps immemorials.

  • Passejarem per la vall per observar, identificar i conèixer els diferents usos de les plantes que ens trobem en el camí.
  • Farem els remeis, els licors i els rams de protecció que es feien tradicionalment durant el solstici.
  • Cantarem, ballarem i descobrirem una mica mes qui som a través de la nostra veu i el nostre cos.
  • Coneixerem els rituals que han practicat els pobles de la mediterrània durant el solstici d’estiu.
  • Farem amb fulles i flors massatges i mandales.
  • Cada nit celebrarem un ritual i la nit de Sant Joan celebrarem la revetlla amb els habitants de la vall .

L’allotjament és a Cal Pallerola, una antiga masia restaurada del poble de Montargull, a la vall de la Vansa.  El àpats es faran al restaurant del Molí de Fornols.

Preu del taller i allotjament: 425 €

Reserva abans del 15 de juny

Informació i inscripcions: T.972 461 334 T.666 727 404 info@carmebosch.cat

Més informació


JORNADA: ús pedagògic de les plantes aromàtiques i medicinals i altres activitats

juny 8, 2015

butlleti-juny2015

Visita guiada

Data: 7 de juny 2015, 11:00 h.

Contingut: Elaboració de perfums amb mans i collita de rams de flors de lavanda, sempreviva i espernallac.

Preu: 5 €

 

Festa d’estiu

Data: 20 de juny 2015, 12:00-18:00 h

Contingut: Jornada festiva que inclou visita i dinar. Ideal per famílies.

Preu: 12 € (7 €, menors de 8 anys)

 

Les plantes aromàtiques i medicinals a l’educació

Data: 27 de juny 2015, 10:00-18:00 h

Contingut: què ensenyar, perquè ensenyar-ho i com fer-ho. Jornada pedagògica dirigida a mestres i a persones interessades en la divulgació del món de les plantes. La sessió de treball es farà a partir d’exemplificacions pràctiques i tallers.

Preu: 20 € (inclou material dels tallers i dinar).

 

Lloc: Parc de les Olors de la Vall de Ros, Riells de Fai (Vallès Oriental, Barcelona)

Contacte: 667527921, info@parcdelesolors.com

 

 


ARTICLE: L’aranyó, més enllà del patxaran

maig 19, 2015

 

De la bardissa a la taula. Etnobotànica de l’aranyoner

AUTOR: Daniel Climent i Giner

En la Revista Mètode surt aquest interessant article sobre l’aranyoner (Prunus spinosa), del que us n’oferim algun fragment:

L’ARANYONER, DE PARE DE LA BARDISSA A MARE DEL BOSC

(…) Ens referim a l’aranyoner (Prunus spinosa L.), un arbust eurasiàtic que pot assolir aspecte arbori amb entre 3 i 5 metres d’alçària i que participa de paisatges singulars, les bardisses, bolics vegetals on arbustos i lianes formen conjunts intricats, atapeïts, amb una cobertura excepcionalment elevada. Les bardisses són dignes de gaudi i d’estudi des del punt de vista ecològic, fitosociològic, paisatgístic i etnobotànic. (…)

(…) Les bardisses d’aranyoner també s’han estès amb vigorosa embranzida pels paisatges mediterranis, seguint la ruta de les valls i de les vores de cursos d’aigua, dels boscos talats i dels marges de cultius. Així ens ho recorden topònims com el Bancal de l’Aranyoner (Serra d’Aitana, a la Marina Baixa), el llogaret de l’Aranyonet (Serra de Merola, al Berguedà), el castell de l’Aranyó (les Garrigues), o el coll i el puig de l’Aranyó, al massís de l’Albera (entre les planes de l’Empordà i el Rosselló). (…)

L’ARANYONER COM A «ESPÍ NEGRE». OFICIS I INSTRUMENTS

(…) L’aranyoner també pot viure tot sol, protegit per espines llargues, disposades ortogonalment, i tan lacerants com recull la dita pirinenca «què és dolor?: una punxada d’aranyó». Les espines es transformen en rames d’on ixen fulles, flors, fruits, i noves espines, fins formar un conjunt dens, intricat, impenetrable.

La negror de l’escorça és recollida en fitònims indicadors d'”espina negra”, com l’anglès blackthorn, l’alemany Schwarzdorn, els francesos épine noire o buisson noir (“arbust negre”), l’italià spino nero, el castellà espino negro, l’euskera arantzbeltz, el való noere sipene…

Durant l’Edat Mitjana el pigment melànic responsable d’aquesta negror s’extreia amb aigua bullent i, barrejat amb vi, servia com a tinta en els scriptoria dels monestirs, on resten manuscrits medievals cal·ligrafiats amb aquesta tinta; però, com que era fotolàbil es va substituir per uns altres de més resistents a la llum.

La fusta de l’aranyoner és molt dura, apropiada per fer mànecs d’aixada i de destral, petits objectes tornejats i bastons. I les rames d’aranyons, subjectes entre estructures de fusta apropiades, constituïen els carrassos, plataformes punxants amb què s’esmicolaven els fems al Pirineu català i el repartien pel terreny abans de llaurar-lo (…)

L’ARANYONER EN FLOR

(…) Per als agricultors alemanys la blancor de l’aranyoner florit constituïa un indicador agrofenològic de primer ordre, tant per comprovar la germinació del cereal com per planificar-ne la sega: «si l’aranyoner està blanc com la neu, és hora d’anar a veure l’ordi»; i «com més prompte floresca l’aranyoner, més d’hora haurem de segar»; de fet, feien el següent càlcul per decidir la sega: havia de començar tants dies abans de Sant Jaume (Jacobi-Tag, 25 de juliol) com els que hi havia hagut entre la florida de l’aranyoner i el dia de Sant Jordi (Georgi-Tag, 23 d’abril). (…)

FRUCTIFICACIÓ. ELS NOMS DELS ARANYONS

(…) A començament de la tardor maduren els aranyons. El fitònim prové dels noms de la pruna en basc, aran, i en cèltic, agranio, i que també han originat aranhon i agranhon (Occitània), arañón (Aragó) i marañón (Rioja, Baixa Navarra).

Per indicar l’arbust «que en produeix» s’afegeix el sufix –er: aranyoner. Un nom que es presta a fer embarbussaments com: «Un aranyoner ben aranyonat,/ qui el des­aranyonaria?/ jo el desaranyonaré/ i bon desaranyonador seré».

La producció d’aranyons varia molt d’any en any, i existeix la creença popular que els hiverns particularment durs la incrementen, alhora que minven la de gra i de fenc: «any d’aranyoner, any de poc graner», i «any d’aranyons, pocs garberons», equivalents als castellans «año de endrinas, pocas hacinas», «endrino abundoso, invierno riguroso» o «año de endrinas, nieve hasta las cortinas».

Els aranyons són menuts i amb el peduncle relativament curt. I tant la pell com la polpa, el pinyol i la llavor tenen interès etnobotànic: medicinal, gastronòmic, toxicològic, lingüístic, etc. (…)

EL PINYOL, LA LLAVOR, I EL NOM D'”ESCANYAGATS”

(…)  El pinyol d’aranyó és oval, comprimit i arrugat. Com que ocupa la major part del fruit, aquest rep el nom de quinyol (< pinyol) a la Vall d’Albaida (Conca, 1996).

Hi ha, però, un altre fitònim relacionat amb el pinyol sobre el qual convé detindre’s. Al novembre del 2006, a la secció «Històries naturals» de la revista El Temps, Martí Domínguez es preguntava la raó del fitònim escanyagats, aplicat a Prunus spinosa pel fet que els gats que mengen aranyons pateixen un episodi d’ofegament, d’oclusió faríngia o escanyament (ex-cannare, pel canó de la gola) que acaba amb la mort.

El problema plantejava un repte a l’etnobotànica: el d’anar més enllà del recull, cartografia i sistematització de dades, per tractar d’interpretar-les.

Nosaltres creiem que la ingesta de la llavor n’és la causa, ja que conté amigdalina, un glucòsid que per hidròlisi enzimàtica produeix benzaldehid, glucosa i cianur d’hidrogen (HCN). Tot i que aquest és tòxic a partir de determinades dosis, pensem que no n’és el causant de la mort, sinó el benzaldehid, que en degradar-se a l’intestí es transforma en àcid benzoic/benzoat, al qual els gats tenen una hipersensibilitat molt acusada, fins el punt que dosis relativament petites els causen una mena de xoc anafilàctic que pot conduir-los a la mort. (…)

ARANYONS PER GUARIR, MENJAR I BEURE

(…) En medicina popular s’han fet servir les tisanes amb flors d’aranyó com a laxants suaus. Per contra, els aranyons secs, cuits en arrop, i els xarops i confitures d’aranyó poden servir com a medecines per a diarrees segons la proporció de tanins que conserven.

Els aranyons també es poden menjar: a Eslovènia fan de guarnició en un dels plats tradicionals, la jota, un xucrut de cols fermentades.

I si es confiten en aigua i sal perden l’aspror; a la comarca aragonesa de Gúdar-Javalambre –vora el País Valencià– mengen així els rigüejos, aranyons i prunes silvestres (Prunus insititia) deformats per l’atac d’un fong, Taphrina pruni, que prospera si ha plogut quan l’arbre estava en flor; com que els fruits atacats no solen desenvolupar pinyol, resulten ideals per menjar confitats.

El màxim cultural dels aranyons són, però, les begudes alcohòliques. (…)

Article complet

 


Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 2.562 other followers

%d bloggers like this: