ARTICLE: L’aranyó, més enllà del patxaran

maig 19, 2015

 

De la bardissa a la taula. Etnobotànica de l’aranyoner

AUTOR: Daniel Climent i Giner

En la Revista Mètode surt aquest interessant article sobre l’aranyoner (Prunus spinosa), del que us n’oferim algun fragment:

L’ARANYONER, DE PARE DE LA BARDISSA A MARE DEL BOSC

(…) Ens referim a l’aranyoner (Prunus spinosa L.), un arbust eurasiàtic que pot assolir aspecte arbori amb entre 3 i 5 metres d’alçària i que participa de paisatges singulars, les bardisses, bolics vegetals on arbustos i lianes formen conjunts intricats, atapeïts, amb una cobertura excepcionalment elevada. Les bardisses són dignes de gaudi i d’estudi des del punt de vista ecològic, fitosociològic, paisatgístic i etnobotànic. (…)

(…) Les bardisses d’aranyoner també s’han estès amb vigorosa embranzida pels paisatges mediterranis, seguint la ruta de les valls i de les vores de cursos d’aigua, dels boscos talats i dels marges de cultius. Així ens ho recorden topònims com el Bancal de l’Aranyoner (Serra d’Aitana, a la Marina Baixa), el llogaret de l’Aranyonet (Serra de Merola, al Berguedà), el castell de l’Aranyó (les Garrigues), o el coll i el puig de l’Aranyó, al massís de l’Albera (entre les planes de l’Empordà i el Rosselló). (…)

L’ARANYONER COM A «ESPÍ NEGRE». OFICIS I INSTRUMENTS

(…) L’aranyoner també pot viure tot sol, protegit per espines llargues, disposades ortogonalment, i tan lacerants com recull la dita pirinenca «què és dolor?: una punxada d’aranyó». Les espines es transformen en rames d’on ixen fulles, flors, fruits, i noves espines, fins formar un conjunt dens, intricat, impenetrable.

La negror de l’escorça és recollida en fitònims indicadors d'”espina negra”, com l’anglès blackthorn, l’alemany Schwarzdorn, els francesos épine noire o buisson noir (“arbust negre”), l’italià spino nero, el castellà espino negro, l’euskera arantzbeltz, el való noere sipene…

Durant l’Edat Mitjana el pigment melànic responsable d’aquesta negror s’extreia amb aigua bullent i, barrejat amb vi, servia com a tinta en els scriptoria dels monestirs, on resten manuscrits medievals cal·ligrafiats amb aquesta tinta; però, com que era fotolàbil es va substituir per uns altres de més resistents a la llum.

La fusta de l’aranyoner és molt dura, apropiada per fer mànecs d’aixada i de destral, petits objectes tornejats i bastons. I les rames d’aranyons, subjectes entre estructures de fusta apropiades, constituïen els carrassos, plataformes punxants amb què s’esmicolaven els fems al Pirineu català i el repartien pel terreny abans de llaurar-lo (…)

L’ARANYONER EN FLOR

(…) Per als agricultors alemanys la blancor de l’aranyoner florit constituïa un indicador agrofenològic de primer ordre, tant per comprovar la germinació del cereal com per planificar-ne la sega: «si l’aranyoner està blanc com la neu, és hora d’anar a veure l’ordi»; i «com més prompte floresca l’aranyoner, més d’hora haurem de segar»; de fet, feien el següent càlcul per decidir la sega: havia de començar tants dies abans de Sant Jaume (Jacobi-Tag, 25 de juliol) com els que hi havia hagut entre la florida de l’aranyoner i el dia de Sant Jordi (Georgi-Tag, 23 d’abril). (…)

FRUCTIFICACIÓ. ELS NOMS DELS ARANYONS

(…) A començament de la tardor maduren els aranyons. El fitònim prové dels noms de la pruna en basc, aran, i en cèltic, agranio, i que també han originat aranhon i agranhon (Occitània), arañón (Aragó) i marañón (Rioja, Baixa Navarra).

Per indicar l’arbust «que en produeix» s’afegeix el sufix –er: aranyoner. Un nom que es presta a fer embarbussaments com: «Un aranyoner ben aranyonat,/ qui el des­aranyonaria?/ jo el desaranyonaré/ i bon desaranyonador seré».

La producció d’aranyons varia molt d’any en any, i existeix la creença popular que els hiverns particularment durs la incrementen, alhora que minven la de gra i de fenc: «any d’aranyoner, any de poc graner», i «any d’aranyons, pocs garberons», equivalents als castellans «año de endrinas, pocas hacinas», «endrino abundoso, invierno riguroso» o «año de endrinas, nieve hasta las cortinas».

Els aranyons són menuts i amb el peduncle relativament curt. I tant la pell com la polpa, el pinyol i la llavor tenen interès etnobotànic: medicinal, gastronòmic, toxicològic, lingüístic, etc. (…)

EL PINYOL, LA LLAVOR, I EL NOM D'”ESCANYAGATS”

(…)  El pinyol d’aranyó és oval, comprimit i arrugat. Com que ocupa la major part del fruit, aquest rep el nom de quinyol (< pinyol) a la Vall d’Albaida (Conca, 1996).

Hi ha, però, un altre fitònim relacionat amb el pinyol sobre el qual convé detindre’s. Al novembre del 2006, a la secció «Històries naturals» de la revista El Temps, Martí Domínguez es preguntava la raó del fitònim escanyagats, aplicat a Prunus spinosa pel fet que els gats que mengen aranyons pateixen un episodi d’ofegament, d’oclusió faríngia o escanyament (ex-cannare, pel canó de la gola) que acaba amb la mort.

El problema plantejava un repte a l’etnobotànica: el d’anar més enllà del recull, cartografia i sistematització de dades, per tractar d’interpretar-les.

Nosaltres creiem que la ingesta de la llavor n’és la causa, ja que conté amigdalina, un glucòsid que per hidròlisi enzimàtica produeix benzaldehid, glucosa i cianur d’hidrogen (HCN). Tot i que aquest és tòxic a partir de determinades dosis, pensem que no n’és el causant de la mort, sinó el benzaldehid, que en degradar-se a l’intestí es transforma en àcid benzoic/benzoat, al qual els gats tenen una hipersensibilitat molt acusada, fins el punt que dosis relativament petites els causen una mena de xoc anafilàctic que pot conduir-los a la mort. (…)

ARANYONS PER GUARIR, MENJAR I BEURE

(…) En medicina popular s’han fet servir les tisanes amb flors d’aranyó com a laxants suaus. Per contra, els aranyons secs, cuits en arrop, i els xarops i confitures d’aranyó poden servir com a medecines per a diarrees segons la proporció de tanins que conserven.

Els aranyons també es poden menjar: a Eslovènia fan de guarnició en un dels plats tradicionals, la jota, un xucrut de cols fermentades.

I si es confiten en aigua i sal perden l’aspror; a la comarca aragonesa de Gúdar-Javalambre –vora el País Valencià– mengen així els rigüejos, aranyons i prunes silvestres (Prunus insititia) deformats per l’atac d’un fong, Taphrina pruni, que prospera si ha plogut quan l’arbre estava en flor; com que els fruits atacats no solen desenvolupar pinyol, resulten ideals per menjar confitats.

El màxim cultural dels aranyons són, però, les begudes alcohòliques. (…)

Article complet

 


SORTIDA: farmaciola familiar amb plantes del Turó dels Sentits

juliol 7, 2014

Visita guiada al Turó dels Sentits + taller fem una farmaciola familiar a partir de plantes!

Data: 20 de juliol 2014, 10:00-13:30 h

Lloc: Vegetalia – Mas Montserrat (Castellcir, Vallès Oriental, Barcelona).

Contingut: visita al Turó dels Sentits, on es descobrirà aquest lloc tan especial passejant descalç, sobre un camí de textures com ara pinyes, palla i argila i que permetrà experimentar els seus beneficis sobre la salut. A la vegada, es coneixeran les diverses plantes medicinals, aromàtiques i culinàries que l’adornen.

La visita també inclou un esmorzar amb productes ecològics i naturals de Vegetalia. La sessió acabarà amb un taller molt pràctic, amb plantes del mateix Turó, que aquest diumenge se centrarà en fer un cataplasma reparador de la pell a partir d’hipèric calèndula, una pasta de dents amb tres plantes diferents i una tisana digestiva.

Amb aquest taller petits i grans ens aproparem al món de la fitoteràpia d’una manera divertida i assequible.

Tots els participants s’enduran els productes elaborats durant el taller, que serà impartit per Bea Quintana, divulgadora i artesana entorn de les plantes medicinals.

Preu: 12 € (6 € menors de 8 anys)

Places limitades, confirmar assistència a: turodelssentits@vegetalia.com o tel. 938666161

Més informació

Calendari activitats 2014 al Turó dels Sentits

 


VIDEO: el valor dels teixos

gener 16, 2013

Algunes eines i armes que fabricaven i utilitzaven els nostres avantpassats fa milers d’anys: Arcs, dagues, fletxes, destrals… majoritàriament fetes amb fusta de teix, un arbre que pot viure milers d’anys. Aquests arbres estan protegits per la Unió Europea per la seva singularitat i escassedat. S’han trobat teixos fòssils de 160 milions d’anys d’antiguitat. A Catalunya encara se’n poden trobar, però cada cop menys.

El dimarts 15 de gener de 2013, el programa Espai Terra de TV3 va emetre un reportatge del LIFE Taxus.  En aquest reportatge, en Jordi Camprodon del l’àrea de Biodiversitat del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya acompanya la periodista Cori Calero al bosc de teixos (Taxus baccata) que hi ha a la Serra de Cardós (Baix Ebre).

En Jordi explica algunes característiques de l’espècie, de la seva dispersió i alguns dels problemes que afronta l’espècie i que s’estudien en el projecte LIFE Taxus. També es mostren alguns exemplars mil·lenaris.

Veure vídeo Espai Terra


CURSOS: plantes per bruixes i per donar color

març 22, 2012

Les flors de les bruixes d’Arnes

Dates: 1-3 juny 2012

Lloc: Allotjament Lo Corral d’Arnes, Arnes (Tarragona)

Contingut: aproximació al món de les herbes de les bruixes d’una manera lúdica. S’aprendrà del seu saber popular i es faran pocions, ungüents, rams de protecció i rituals, arribant a entendre el perquè les van voler destruir.

A càrrec de: Carme Bosch, artesana amb plantes aromàtiques.

Preu: 185 € (inclou materials i dues pensions complertes).

Informació i reserves: Carme Bosch info@carmebosch.cat i/o  972 461 334 / 666 727 404

Taller de tints naturals

Data: 23 de juny, 17:00-20:00 h

Lloc: Allotjament Lo Corral d’Arnes, Arnes (Tarragona)

Contingut: descoberta del perquè és màgica l’herba de Sant Joan (Hypericum perforatum) i de quines possibilitats tintòries té aquesta popular planta.

A càrrec de: Les Teranyines del Corral, Taller d’Artesania Tèxtil.

Preu: 15 euros

Informació i reserves: lesteranyinesdelcorral@gmail.com i/o 628.344.201


TALLER: introducció al món del tint natural

juliol 22, 2011

Taller de tint natural

Data: 23 de juliol i 20 d’agost 2011

Lloc: Centre d’Interpretació de la Flora del Parc Natural Cadí-Moixeró, Tuixent (Lleida)

Contingut: procediments artesanals per a tenyir fibres naturals, principalment llana i seda, amb colorants d’origen vegetal (pells, flors, fulles, arrels i escorces) i també animal (cotxinilla).

Programa: el taller té una duració de 8 hores.

Matí: Preparació i mordentat de les fibres a tenyir. Extracció dels colorants de les plantes i de la cotxinilla. Bany de tint sense mordents.

Tarda: Banys de tint. Preparació de mostraris.

A càrrec de: Jové tèxtil

Preu: 75 €

Contacte:  Goretti i Eva Jové, jovetextil@ya.com i 669463052

Més informació

Altres cursos amb plantes que es faran aquest estiu a Tuixent i Ossera.


FIRA: Firapam posa de relleu les plantes en l’art

juny 21, 2011

FIRAPAM – 9ª Trobada de plantes aromàtiques i medicinals al Pallars Jussà

Dates: 24-26 juny 2011

Lloc: Museu Comarcal de Ciències Naturals, Tremp (Lleida)

L’entorn natural de la comarca del Pallars Jussà fa possible el creixement d’una gran varietat de plantes aromàtiques que, tradicionalment, s’han usat amb finalitat artística: en l’elaboració de quadres amb flor seca, bossetes aromàtiques per a armaris, rams de flor seca o fresca, etc.. N’hi ha que tenen propietats medicinals i se’n fan remeis casolans, per tal de combatre determinades malalties o com a complement de la medicina tradicional. Alhora, algunes d’aquestes plantes s’utilitzen en la gastronomia pallaresa com a condiment i guarniment de diferents plats, així com en infusions i licors, com la ratafia.

L’objectiu de la trobada és fomentar el coneixement d’aquesta part de la cultura tradicional, recuperant i donant a conèixer els múltiples usos de les plantes aromàtiques i medicinals en aquestes contrades.

Programa:

Del 25 de juny al 30 de juliol 2011

  • Exposició FLORA PALLARESA, UNA VISIÓ PARTICULAR, basada en obres sobre plantes aromàtiques i medicinals. Amb la presència de l’artista Gemma Molera i la comissaria Rosa Maria Subirana

Dissabte, 25 juny 2011

  • 16:00-18:30 h – L’art de les flors del vent.  Taller de gravat amb l’objectiu de crear un LLIBRE D’ARTISTA on les plantes medicinals i les flors característiques de la comarca hi seran presents a partir de l’observació, del dibuix al natural, la fotografia i el collage. A càrrec de Gemma Molera. Públic: adult. Preu: 8 €.
  • 19:00 h – Presentació del Projecte HERBAM: Memòria Mediterrània de l’ús de les Herbes, a càrrec de l’Eva Moré, investigadora del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.
  • Posterior degustació de cuina pallaresa elaborada amb plantes aromàtiques. Col•laboren: Hotel Segle XX, Bar Restaurant Cal Borrell, Hostal Restaurant Buenos Aires, Hotel Terradets, Restaurant Gab’s, Forn de pa Ribera, Distribuïdor Ramiro Feliu, Cellers Vila Corona.

Diumenge, 26 juny 2011

  • 11:00 – 13:30 h – Petits grans artistes estampant flors. Taller de gravat on s’experimentarà una sèrie de possibilitats creatives d’aquesta tècnica, realitzant monotips i proves fantasma amb plantes i tintes de colors, per crear un objecte d’art que us sorprendrà. A càrrec de Gemma Molera. Públic: infantil.

Més informació


TALLER: Flors i rituals de la nit de Sant Joan

maig 25, 2011

Flors i rituals de la nit de Sant Joan

Dates: 23 – 26 de juny 2011

Lloc: Arcadia, Pujarnol, Pla de l’Estany (Girona).

Contingut:

  • Passejades i recol·lecció de plantes per a fer preparats.
  • Classificació ,virtuts i aplicacions de les plantes recol·lectades.
  • Preparacions: infusions, xarops, ungüents, ratafia, rams de bona sort…
  • Celebració de la revetlla preparant el tradicional filtre de berbena.

Preu: 270 € taller i pensió complerta. Cuina vegetariana.

Contacte: Carme Bosch, tel. 972461334 – 666727404, e-mail: info@carmebosch.cat

Més informació


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 2.277 other followers

%d bloggers like this: