NOTÍCIA: situació legal de l’ús de l’estèvia

Abril 21, 2015

AECOSAN a finals del mes de març va publicar una nota sobre la Situació de l’ús de Stevia rebaudiana Bertoni com a ingredient alimentari d’acord amb l’aprovació de la Comissió Institucional de 25 de març de 2015.

El 2011, es va autoritzar a la Unió Europea l’ús de l’edulcorant E 960, glucòsids d’estevio, procedents d’Stevia rebaudiana, mitjançant el Reglament (UE) nº 1131/2011, de la Comissió, de 11 de novembre de 2011, pel que es modifica l’annex II del Reglament (CE) nº 1333/2008 del Parlament Europeu i del Consell.

Tot i això, en relació amb les plantes i la fulla seca d’Stevia rebaudiana, avui en dia aquesta planta encara té la consideració de nou aliment o nou ingredient alimentari, pel que requereix autorització sota el Reglament de Nous aliments prèvia avaluació de la seva seguretat, ja que fins la data d’avui no s’ha confirmat l’historial de consum significatiu de la plAnta i les fulles d’estèvia en alimentació humana abans del 15 de maig de 1997, data d’entrada en vigor del Reglament CE 258/1997, sobre nous aliments i nous ingredients alimentaris.

La seguretat de les plantes i fulles seques d’estèvia pel seu ús en alimentació ja va ser avaluada pel SCF (Comité Científic d’Alimentació, actualment EFSA) en el seu informe de 17 de juny de 1999, concloent que la informació aportada sobre els productes de la planta eren insuficients per concloure la seva seguretat. Això va conduir a la publicació al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) de la Decisió 2000/196/CE de la Comissió, per la qual es denega la comercialització d’Stevia rebaudiana Bertoni: plantes i fulles seques.

El 2007 es va tornar a presentar una sol·licitud d’autorització com a nou aliment i/o nou ingredient alimentari de plantes i fulles d’estèvia davant les autoritats competents alemanyes, estant pendent de finalització del procediment.

BASE LEGAL:

  • Reglamento (CE) 258/1997 sobre nuevos alimentos y nuevos ingredientes alimentarios.
  • Reglamento (UE) nº 1131/2011, de la comisión, de 11 de noviembre de 2011, por el que se modifica el anexo II del Reglamento (CE) nº 1333/2008 del Parlamento Europeo y del Consejo.
  • Decisión 2000/196/CE de la Comisión, por la que se deniega la comercialización de Stevia rebaudiana Bertoni: plantas y hojas secas.

En base això, AECOSAN ha conclòs que:

A data d’avui no s’ha confirmat l’historial de consum significatiu de la planta i les fulls d’Stevia rebaudiana Bertoni en alimentació humana abans del 15 de maig de 1997, i aquesta planta té consideració de nou aliment o nou ingredient alimentari, pel que requereix autorització sota el Reglament de nous aliments i nous ingredients alimentaris, prèvia avaluació de la seva seguretat.

Les dades que s’han presentat fins avui en dia sobre la presència d’aquest producte al mercat europeu, i que s’han debatut àmpliament a les reunions del Grup d’experts de nous aliments de la Comissió Europea, inclosa la darrera mantinguda el 16 de març de 2015, no s’han considerat pel moment suficients per demostrar un consum important a Europa i, per tant, es manté la consideració de nou aliment per la planta i fulles d’estèvia.

Aquesta legislació és d’aplicació a nivell de la Unió Europea, per tant, mentre no hi hagi un canvi d’estatus de la planta i fulles d’estèvia o s’autoritzi com a nou aliment, Espanya mantindrà el criteri acordat a la Unió Europea i no permetrà la posada al mercat nacional de la planta i les fulles d’Stevia rebaudiana Bertoni per a ser consumides com aliments, independentment de que en alguns Estats membres no puguin estar aplicant polítiques més flexibles en relació a aquest tema.

FONT: Nota Informativa de la AECOSAN de 25 de marzo de 2015

 


LEGISLACIÓ: les flors i plantes ornamentals recuperen l’IVA

Desembre 4, 2014

L’any 2012 varem informar que les flors i plantes ornamentals apujaven el tipus impositiu fins al 21%.

Doncs, avui el Congrés dels Diputats ha aprovat una reforma fiscal que rebaixa del 21% al 10% de l’IVA en la tributació de les flors i les plantes vives de caràcter ornamental, així com les llavors, els bulbs, els esqueixos i d’altres productes d’origen vegetal susceptibles de ser utilitzats en la seva obtenció.

Es preveu que el nou IVA per a les flors i plantes ornamentals pugui entrar en vigència a partir del proper 1 de gener de 2015.

Font: Ecodiari


LEGISLACIÓ: França estableix les plantes aptes per complements alimentaris

Juliol 21, 2014

El Ministeri de comerç, artesania, consum i d’economia social i solidària del Govern Francès ha publicar un ordre que estableix la llista de plantes autoritzades en els complements alimentaris i les seves condicions d’utilització. La seva aplicació es farà efectiva l’1 de gener de 2015.

Afecta a les empreses del sector alimentari que intervenen en totes les etapes de la producció, transformació i distribució dels complements alimentaris que contenen preparacions a base de plantes.

La llista especifica el nom científic, vulgar, la part emprada, les substàncies que cal controlar i les restriccions. Tot i ser una llista molt extensa, que inclou la major part de les espècies aromàtico-medicinals, no hi surten espècies com ara Stevia rebaudiana, Artemisia absinthium o Hypericum perforatum. En canvi, si que permeten la utilització d’Echinacea sp. o Valeriana officinalis.

Al final hi ha la descripció de la informació que han de facilitar els proveïdors de matèria primera vegetal així com els proveïdors de productes a base de plantes.

Actualment la regulació dels complements alimentaris a nivell de l’Estat espanyol està regulat pel Reial Decret 1487/2009, de 26 de setembre, relatiu als complements alimentaris, complementat amb disposicions comunitàries que estableixen llistes de vitamines i minerals, però no de plantes. Més info.

Més informació


ACTE: signatures pels olis essencials naturals

Setembre 13, 2013

Sauvons la lavande et les plantes à parfum, aromatiques et médicinales és el lema d’aquesta iniciativa francesa per a demanar que els extractes de plantes no siguin considerats productes químics.

La lavanda i les altres plantes perfumeres, aromàtiques i medicinals així com els seus extractes s’han utilitzat des de fa molts anys i pertanyen al nostre patrimoni comú. Els seus beneficis estan validats per molts anys d’experiència.

Però actualment les reglamentacions europees (REACH) les consideren a la mateixa categoria que els productes químics concebuts i fabricats per l’home, i per tant estan subjectes a les limitacions que fan que sigui pràcticament impossible continuar amb el seu ús.

Els únics beneficiaris d’aquesta situació són les indústries químiques que tindran el camp lliure per substituir els productes naturals amb els productes químics de síntesi, en detriment dels consumidors, amb conseqüències per a la salut i el cost de la destrucció de zones agrícoles i rurals.

Evitem que ho aconsegueixin!

Ajudeu-nos a defensar la causa de les plantes i dels seus usos. La vostra acció contribuirà a conservar els productes naturals, el seu territori i a aquells que les cultiven

Signeu la petició següent:

Nosaltres, els ciutadans del món, us demanen de que no considereu la lavanda i les altres plantes perfumeres, aromàtiques i medicinals, així com els seus extractes tradicionals, com a productes químics. Diem NO a les reglamentacions europees inapropiades i destructives dels productes naturals. Demanem, per aquests productes, un estatut adaptat a la seva condició específica.

https://secure.avaaz.org/fr/petition/Sauvons_la_lavande_et_les_plantes_a_parfum_aromatiques_et_medicinales//?launch

Per més detalls i informació, consulteu les següents pàgines web:

l’APAL: http://www.lavande-provence-aoc.com/ (l’Association des Producteurs d’Huiles Essentielles de Lavande)

PPAM de France: http://www.ppamdefrance.com/ (l’Union des Professionnels des Plantes à Parfum, Aromatiques et Médicinales)

Facebook: https://www.facebook.com/pages/Sauvons-le-naturel-Plantes-et-huiles-essentielles/510476939033154?fref=ts


LEGISLACIÓ:la recol·lecció silvestre queda exempta de l’acreditació de la venda de proximitat

gener 18, 2013

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) ha publicat una normativa per impulsar la venda de proximitat de productes agroalimentaris, permetent la identificació dels productes així comercialitzats com a procedents d’una explotació agrària ubicada a Catalunya.

Per aquesta finalitat, s’ha creat un logotip per identificar i promocionar els productes i establiments de comercialització de proximitat.

Aquest sistema d’acreditació voluntària té per finalitat la promoció de la venda de proximitat, que no ha d’impedir seguir amb la venda de proximitat a aquells subjectes que no s’hi adhereixin.

S’hi podran adherir productors o agrupacions de productors agraris que venen la producció pròpia o els seus productes d’elaboració pròpia directament als consumidors (venda directa) o a establiments minoristes, de turisme rural i de restauració (venda en circuit curt).

Ara bé, queden exemptes els productes recol·lectats en el medi natural, de forma que la comercialització de plantes aromàtiques i medicinals silvestres no podrà tenir aquesta acreditació, quedant només restringida als productes elaborats amb plantes de cultiu propi.

Les persones que vulguin obtenir l’acreditació hauran de complir els següents requisits:

  • Ser titulars d’una explotació agrària de Catalunya.
  • Comunicar l’adhesió mitjançant la declaració única agrària.
  • Dur a terme directament el procés d’elaboració o de transformació.
  • Complir els requisits aplicables a la producció, elaboració, comercialització i traçabilitat dels productes agroalimentaris d’acord amb el que estableix la normativa de seguretat alimentària i la sectorial en matèria de qualitat agroalimentària.
  • Els principis de seguretat alimentària i els requisits d’higiene establerts.
  • Els requisits generals d’etiquetatge i informació als consumidors, així com els establerts per la normativa específica pròpia del producte que es comercialitza.
  • Els requisits establerts per la normativa de comerç interior i de consum que esdevingui aplicable.

Més informació


LEGISLACIÓ: IVA en plantes aromàtiques

Agost 8, 2012

D’acord amb la Resolució de 2 d’agost de 2012, de la Dirección General de Tributos, sobre el tipus impositiu aplicable a determinats lliuraments de bens i prestacions de serveis en l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA), el tipus impositiu aplicable a les flors i plantes ornamentals passarà del 10 per cent al 21%.

Tindran consideració de flors i plantes ornamentals aquelles que per la seva naturalesa i característiques es cultiven i es comercialitzen per a ser destinades amb propòsits decoratius, tant per a ser cultivades a l’exterior, com planta d’interior o per a flor tallada, ja siguin venudes en test, contenidor, mota o arrel nua.En tot cas, continuaran beneficiant-se del tipus reduït del 10 per cent les llavors, bulbs, esqueixos i altres productes d’origen exclusivament vegetal susceptibles de ser emprats en l’obtenció de flors o plantes vives.

Excepcionalment tributaran al tipus reduït del 10 per cent els arbres i arbustos fruiters, les plants hortícoles i les plantes aromàtiques emprades com a condiment.

En cap moment es detalla quines espècies es consideren com a condimentàries. El més probable és que llei en mà es basin en el llistat d’espècies detallades en el Real Decret 2242/1984, de 26 de setembre, pel qual s’aprova la Reglamentació Tècnico-Sanitària per a l’elaboració, circulació i comerç de condiments i espècies, i posteriors modificacions.

Entre les plantes de venda més freqüents als vivers que poden considerar-se condimentàries d’acord amb la reglamentació esmentada hi ha:

No queda clar si altres espècies condimentàries relacionades però no detallades a la reglamentació, com ara la sajolida de bosc (Satureja montana), poliol blanc (Satureja fruticosa), cebollí (Allium schoenoprasum), celiandre (Coriandrum sativum), Thymus citriodorus,  etc. també es consideraran. O bé altres espècies emprades per elaborar infusions d’ús alimentari:

Tanmateix, entenem que les plantes aromàtiques amb aplicació perfumera (o sigui simplement decoratives) no es beneficiaran d’aquesta excepció (p.e. Lavandula x intermedia, Lavandula stoechas, Lavandula dentata, Helichrysum stoechas, Helichrysum italicum, etc.).

Com sempre, depèn de la interpretació que el funcionari de l’administració en faci de la legislació.

AUTORA: Eva Moré (Àrea de Productes Secundaris del Bosc, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya)

FONTS CONSULTADES: AESAN i Noms de Plantes (Termcat).

 

 

 


LEGISLACIÓ: novetats en les autoritizacions de plantes medicinals

Juliol 25, 2011

L’Agència Europea de Medicines, des del mes d’abril fins al juliol de 2011 ha publicat les següents informacions:

MONOGRAFIES FINALS

Cimífuga (Cimifuga racemosa (L.) Nutt.), rizoma. Monografia.

Fenigrec (Trigonella foenum-graecum L). Fitxa Trigonella.

Matricària (Tanacetum parthenium (L.) Schulz Bip.), herba. Monografia. Informe d’assessorament. Llistat de referències. Resum de comentaris.

Hamamelis (Hamamelis virginiana L.), escorça. Monografia.

Heura (Hedera helix L.), fulla. Monografia.

Repalassa (Arctium lappa L.). Monografia. Fitxa Arctium.

Te de java (Ortosiphon stamineus Benth.), fulla. Adoptat: Informe d’assessorament. Comentaris rebuts de la monografia. Llista de referències.

Combinació d’arrel de valeriana (Valeriana officinalis L.) i flor de llúpol (Humulus lupulus L.). Monografia.

ESBORRANYS

Adhatoda vasica Nees, fulla. Esborrany: Fitxa Adhatoda.

All (Allium sativum L.), bulb. Esborrany: petició dades científiques.

Bufera (Withania somnifera (L.) Dunal), arrel. Esborrany: Fitxa Withania.

Clau d’espècia (Syzygium aromaticum (L.) Merill et L. M. Perry (Eugenia caryophyllus (C. Spreng.) Bull. et Harr.), flor. Esborrany: consulta pública. Fitxa Caryophyllum.

Cola (Cola nitida (Vent) Schott et Endl. i les seves varietats i Cola acuminata (P.Beauv.) Schott et Endl.), llavor. Esborrany: consulta pública. Fitxa Cola.

Cucut (Primula veris L. i Primula elatior L.), arrel. Esborrany: Fitxa Primula.

Cucut (Primula veris L. i Primula elatior L.), flor. Esborrany: Fitxa Primula.

Enotera groga (Oenothera biennis L., Oenothera lamarckiana L.), oli. Esborrany: Fitxa Oenothera.

Equinàcia (Echinacea angustifolia DC.), arrel. Esborrany: consulta pública. Fitxa Echinacea.

Eucaliptus (Eucalyptus globulus Labill.; Eucalyptus polybractea R.T. Baker i Eucalyptus smithii R.T. Baker), oli essencial. Esborrany: petició dades científiques.

Eucalitpus (Eucalyptus globulus Labill.), fulla. Esborrany: petició dades científiques.

Fumdeterra (Fumaria officinalis L.), herba. Esborrany: llista de referències. Informe d’assessorament.

Gerani d’Àfrica del sud (Pelargornium sidoides DC i/o Pelargonium reniforme Curt.), arrel. Esborrany: consulta pública. Informe d’assessorament. Llistat de referències.

Ginseng (Panax ginseng Meyer), arrel. Esborrany: petició dades científiques. Fitxa Panax.

Guaranà (Paullinia cupana Kunth), llavor. Esborrany: petició dades científiques. Fitxa Paullinia.

Ispàgula (Plantago ovata Forssk.), llavor. Esborrany: Fitxa Plantago.

Ispàgula (Plantago ovata Forssk.), tegument de la llavor. Esborrany: Fitxa Plantago.

Lavanda (Lavandula angustifolia Mill.), oli essencial. Esborrany: consulta pública. Informe d’assessorament. Llistat de referències.

Lavanda (Lavandula angustifolia Mill.), flor. Esborrany: consulta pública. Informe d’assessorament. Llistat de referències.

Lli (Linum usitatissimum L.), llavor. Esborrany: fitxa Linum.

Matafaluga (Pimpinella anisum L.), oli essencial. Esborrany: Fitxa Pimpinella.

Matafaluga (Pimpinella anisum L.), fruit. Esborrany: Fitxa Pimpinella.

Olivera (Olea europaea L.), fulla. Esborrany: consulta pública. Fitxa Olea.

Dictam de Creta (Origanum dictamnus L.), herba. Esborrany: Fitxa Origanum.

Passionera (Passiflora incarnata L.), herba. Esborrany: Fitxa Passiflora.

Pebre vermell (Capsicum annuum L. var. minimum (Miller) Heiser and Capsicum frutescens L.), fruit. Esborrany: Petició dades científiques. Fitxa Capsicum.

Picrorhiza kurroa Royle ex. Benth., rizoma. Esborrany: Fitxa Picrorhiza.

Prunus africana (Hook f.), escorça. Esborrany: Fitxa Prunus.

Rosa (Rosa centifolia L.; Rosa gallica L.; Rosa damascena Mill.), flor. Esborrany: Fitxa Rosa.

Rosa (Rosa centifolia L.; Rosa gallica L.; Rosa damascena Mill.), oli essencial. Esborrany: Fitxa Rosa.

Roure (Quercus robur L.; Quercus petraea (Matt.) Liebl.; Quercus pubescens Willd.), escorça. Fitxa Quercus.

Tarongina (Melissa officinalis L.), fulla. Esborrany: Fitxa Melissa.

Te (Camellia sinensis (L.) Kuntze), fulla no fermentada. Esborrany: petició dades científiques.

Valeriana (Valeriana officinalis L.), arrel. Esborrany: Fitxa Valeriana.

Combinació d’herba de farigola (Thymus vulgaris L. i Thymus zygis L.) i arrel de cucut (Primula veris L. i Primula elatior L.). Esborrany: Llista de referències. Informe d’assessorament.

 

FONT: European Medicines Agency, novetats abril, maig, juny i juliol 2011

 

 

 

 

 

 


ARTICLE: recerca i autoritzacions de l’estèvia

Juliol 4, 2011

L’estèvia (Stevia rebaudiana) és originària d’Amèrica del Sud, i en particular del Brasil i Paraguai. Els indígenes, coneixedors de les propietats endolcidores de les fulles, a les que anomenen fulla de la mel, les empren per afegir al menjar i a les infusions. L’interès que ha mostrat la indústria alimentària i farmacèutica per l’estèvia es basa, a part de seu poder edulcorant i sense calories, en les seves potencials propietats medicinals en el control de la glucèmia i de la hipertensió arterial.

L’intens i marcat gust dolç de l’estèvia  es deu als glucòsids d’esteviol, dels quals se n’han identificat set en total (esteviòsid, rebaudiòsid A, rebaudiòsid C, dulcòsid A, bubusòsid, esteviolbiòsid i rebaudiòsid B). A partir de la seva anàlisi bromatològica es considera que aquests compostos són entre 250 i 300 vegades més dolços que la sacarosa (sucre), amb l’avantatge que no aporten calories ni són cariogènics. Un altre valor afegit com a edulcorant natural és que, en no contenir fenilalanina, serveix com a substitut de l’aspartam, un edulcorant tòxic per persones amb fenilcetonuria, una malaltia metabòlica.

La darrera revisió sistemàtica sobre les propietats i l’eficàcia de l’estèvia en éssers humans basada en l’evidència realitzada pel Natural Standard Research Collaboration centra els seus resultats en l’efecte de la planta en la hipertensió i la hiperglucèmia. A part de fer notar que l’extracte d’aquesta planta es va servir des de fa temps en països d’Amèrica del sud per al tractament de la diabetis, també esmenten dos estudis realitzats a llarg termini on sembla que es detecti un efecte reductor de la hipertensió moderada, sempre que es consumeixi durant mesos i anys i amb una quantitat considerable de principi actiu.

El Natural Standard Research Collaboration també informa de la situació actual per l’ús de l’estèvia com a edulcorant d’aliments i begudes.

Per una banda, el juny 2008 el Comité mixt FAO/OMS d’experts en additius alimentaris (JECFA) va concloure que els glucòsids d’esteviol són segurs per al seu ús en aliments i begudes, establint la seva ingesta diària admissible (IDA) en 4 mg per kg de pes corporal.

En base a aquesta resolució, Suïssa va decidir autoritzar de forma provisional l’ús de productes que continguessin glucòsids d’esteviol. També Austràlia i Nova Zelanda va aprovar l’ús de glucòsids d’esteviol d’acord amb la JECFA el 2008, i a Japó, Xina, Corea i Brasil, entre altres països, aquests es consideren components naturals dels aliments i, per tant, acceptats pel seu ús alimentari.

Als Estats Units, el desembre de 2008, la Food and Drug Administration (FDA) va acceptar que l’ús de l’estèvia amb un mínim del 95% rebausiòsid A és segur com a edulcorant en aliments i begudes.

A França, el setembre de 2009, l’Agence National de Securité Sanitaire (ANSES) va autoritzar l’ús del rebaudiòsid A com a edulcorant en l’àmbit nacional a l’espera de la regulació dels additius en el marc de la UE el 2011.

Així, a l’abril de 2010, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va publicar un dictamen científic positiu i va establir l’IDA proposada pel JECFA, i actualment la Comissió Europea està redactant la legislació per a l’autorització i posada al mercat europeu d’aquest edulcorant.

FONT: Eroski Consumer, 26 de juny 2011

 



FIRA: la festa dels simples versarà de plantes i dones

Juliol 1, 2011

FÊTE DES SIMPLES: 6è Rencontres nationales des producteurs de plantes aromatiques et médicinales du syndicat Simples

DES PLANTES ET DES FEMMES

Dates: 1 i 2 octobre 2011

Lloc: Île de Vassivière-en-Limousin, Lac de Vaciviéra (Vassivière), Pairac lo Chasteu (Peyrat le Château), França

Les dones del camp han mantingut i mantenen una relació privilegiada amb les plantes. Lligam de treball al jardí, a la cuina, de festa, per l’engalonament, el plaer o la seducció, lligam de vida per ajudar a arribar al món, per refer la malaltia, per nodrir la família i els animals, lligams de secrets que es transmeten, i també lligams de mort, pels ritus de dol o damunt les antigues pires funeràries.

El conjunt de tots aquests lligams han construït la part més íntima i la més profunda de la nostra cultura, sovint al marge dels nostres llibres, dels nostres codis, dels nostres edites i de les nostres lleis.

En l’altiplà del Llemosí, país de maçons migrants on els homes van estar absents durant la meitat de l’any durant més d’un segle, les dones varen dur i han sabut, potser una mica més que en altres llocs, encarnar la cultura de les plantes. Que n’hem fet, que en resta, que podem fer-hi?

És al cor d’aquest altiplà, a l’Illa de Vaciviéra, que hem escollit per trobar-nos aquest any per qüestionar aquesta herència de les plantes i les dones de la Terra.”

Thierry Thévenin (Syndicat SIMPLES)

El Sindicat SIMPLES, va ser creat el 1982 a les Cevenes (Cévennes) i reagrupa 80 productors-recol·lectors de plantes aromàtiques, medicinals, alimentàries, cosmètiques i tintòries. Aquests estan instal·lats en zones de muntanya o en zones protegides. Segueixen un plec de condicions (acordat el 1988 per Ministeri d’Agricultura francès) molt estricte pel que fa a la protecció del medi ambient, la conservació dels recursos florístics, la qualitat de la producció i el respecte del consumidor.

Contingut:

  • Mercat de productors (infusions, aromes, olis essencials, llavors, plantes, xarops, cerveses, aperitius, licors, cosmètics, etc.)
  • Mercat de viveristes ecològics
  • Exposicions (escultures, fotografies, teixits, etc.).
  • Espai de llibres
  • Espai pels nens: Descoberta de la botànica i Fabricació de joguets vegetals.
  • Tallers

Programa:

Dissabte, 1 d’octubre 2011

TALLERS

  • Tallers de cuina silvestre.

CONFERÈNCIES

9:00-10:30 h –  Els lliris i les dones, la família botànica dels lliris que protegeixen i acompanyen la feminitat. Aproximació holística, sensible i molt personal de la fitoteràpia. A càrrec de Julia Graves (Estats Units).

11:00-12:30 h –  La clau dels camps, sorts i males sorts de l’herboristeria canandenca. Situació econòmica, cultural i jurídica de l’herboristeria al Canadà. A càrrec de Marie Provost (Quebec), co-fundadora de La Guilde des herboristes.

14:30 – 16:00 h – Les dones prefereixen les simples. A càrrec de Rina Nissim (Suïssa), naturòpata-autora, fundadora del “Dispensaire des femmes” a Ginebra.

16:30 – 18:00 h – De paisatges i de dones. A càrrec de Gilles Clément, jardiner filòsof.

 

Diumenge, 2 d’octubre 2011

TALLERS

  • Taller participatiu “El gran lleixiu”. S’aprendrà a fer lleixiu amb castanyes d’índies i arrel d’herba sabonera.
  • Taller d’elaboració de purí d’ortiga i de preparacions vegetals naturals.
  • Taller d’iniciació a l’adoberia silvestre.
  • Taller de demostració de tintura vegetal.
  • Tallers cosmètics.
  • Taller de fabricació de dentífric i locions.
  • Taller de fabricació de sabons.
  • Sortides botàniques

CONFERÈNCIES

9:00-10:30 h – El desig de ser simples. A càrrec de Claire Moucout, Aude de Poulpiquet i Sophie Leleu, productores Simples del Gie Plante Infuse.

11:00-12:30 h – L’evolució de la política europea a nivell de les plantes medicinals. A càrrec de Michèle Rivasi, biòloga, diputada europea.

14:30-17:30 – TAULA RODONA – DEBAT CIUTADÀ, amb la participació de:

  • Gilles Clement, escriptor i jardiner filòsof, que explora des de fa temps la qüestió poètica i polítiques de relacions entre els homes, les plantes, els paisatges i la natura.
  • Julia Graves, naturòpata-herborista dels Estats Units que promou l’aproximació holística fruit de l’herència dels metges americans.
  • Claire Moucout, Aude de Poulpiquet i Sophie Leleu, cullen i cultiven les plantes simples de la vall francesa a les Cevenes des de fa més de 15 anys amb felicitat i passió.
  • Rina Nissim, naturòpata i feminista suïssa, fundadora del Dispensari de les Dones a Ginebra, explora i transmet els coneixements fitoterapèutics lligats a la feminitat, essent l’autora de nombres obres de referència sota l’editorial Mamamélis.
  • Marie Provost, herborista del Quebec, co-fundadora de La Guilde des herboristes, i militant activa per la causa de l’herboristeria al Canadà.
  • Michèle Rivasi, biòloga, diputada europea, fundadora de la CRIIRAD, implicada políticament en qüestions de salut i interessada actualment i particularment en la qüestió de l’herboristeria a Europa.
  • Thierry Thevenin, productor-herborista, secretari general del Sindicat SIMPLES, militant actiu per a la rehabilitació de la professió d’herborista a França.

Informació i reserves:

Maison de Vassivière
Agence Locale de Tourisme
Auphelle, Lac de Vassivière – 87470 Peyrat le Château
Tél : 0033 5 55 69 76 70 – Fax : 00 33 5 55 69 23 98
e´-mail:   maisonvassiviere@orange.fr

Per a més informació sobre els expositors, experts que realitzen els tallers i conferenciants accediu aquí


LEGISLACIÓ: discussió al parlament europeu sobre els productes tradicionals a base d’herbes

Juny 21, 2011

Everything you want to know on the

Traditional Herbal Medicinal Products Directive (THMPD)

A Greens/EFA Forum

Avui, dia 21 de juny 2011, entre les 13:00 i les 16:00 h té lloc al Parlament Europeu, Brussel·les, la discussió sobre la polèmica directiva sobre els productes tradicionals  base de plantes medicinals.

Podeu seguir-lo en directe a través d’aquest enllaç o bé escoltar-lo en diferit en anglès, alemany o francès.

Tindrà lloc un debat de qüestions i respostes amb with DG SANCO, EMA, EFSA, national experts and others NGO Chaired by Greens/EFA MEPs Michele Rivasi, Satu Hassi, Heide Rühle, Carl Schlyter i Bart Staes.

Introducció a THMPD: Paola Testori Coggi, DG Sanco

THMP i legislació comunitària: Isabelle Robard, Legal expert

  • Tema 1: La implementació de THMPD?
  • Tema 2: Tot està relacionat amb THMPD?
  • Team 3: S’hauria de revisar la THMPD?

 

Co-hosted by MEPs Michele Rivasi, Satu Hassi, Heide Rühle, Carl Schlyter and Bart Staes


%d bloggers like this: