ENTREVISTA: Thierry Thevenin defensa l’ús tradicional de les herbes a Europa

El passat 21 de juny 2011 va tenir lloc una reunió pública als parlament europeu a Brussel·les, Tout savoir sur la directive THMPD, per a discutir sobre els remeis tradicionals a base de plantes i poder interrogar directament un panell de representants de la Comissió (DG SANCO), de l’Agència Europea dels Medicaments (EMA) i de l’Autoritat Europea dels Aliments (EFSA). En aquesta reunió també es va convidar la Sra. Isabelle Robart, en tant que experta jurídica per a que podés apuntar sobre el dret europeu en la matèria.

Aquesta iniciativa va ser resultat de la gran inquietud i preocupació del públic, tal i com van posar de manifest l’1,4 milions de signatures per la petició “Col·lectiu medicines naturals” i les prop de 900.000 per la de l’Avaaz.

En aquesta reunió hi va participar una seixantena de participants de grans i petites empreses, ONG i experts en salut natural dels diferents estats membres, entre els quals hi ha assistir en Thierry Thevenin, herborista i membre del Sindicat francès SIMPLES.

Aquest expert comenta que la reunió va ser molt interessant i positiva. Els responsables europeus no van jugar a fer servir el llenguatge burocràtic i van intentar respondre honestament a les qüestions, reconeixent els límits i les llacunes d’aquesta directiva.

Els principals punts que es van posar de relleu a propòsit de la directiva sobre els productes medicinals a base d’herbes tradicionals van ser:

  • No s’ha adaptat als petits actors del sector de les plantes medicinals.
  • Genera un risc control de la indústria farmacèutica sobre les plantes medicinals.
  • No respecta els sabers populars orals, ni la diversitat de remeis tradicionals (no té en compte els remeis animals o minerals).
  • Els experts que decideixen sobre l’acceptació o rebuig dels productes no han estat identificats clarament.
  • No hi ha res previst en el sistema d’avaluació del procediment que garanteixi el respecte i la perennitat dels recursos vegetals medicinals.
  • Es va estimar que seria desitjable que s’elaborés una directiva per afavorir i harmonitzar la professió d’herborista a nivell europeu.

 

Resum de la reunió:

Després d’un recordatori de l’objecte de la directiva, de la seva natura i dels seus problemes, que tracta sobre la preservació de la seguretat sanitària del públic, sobre facilitar i simplificar el procediment de posada al mercat de les plantes gràcies a un recull important de la seva utilització que dona una seguretat d’ús dels producte, el Sr. Andrzej Ryz (director de productes i sistemes de salut, DG Sanco) recorda que els actors del mercat s’han beneficiat d’un retard de 7 anys per sol·licitar les autoritzacions de posada en el mercat. La data d’1 de maig 2011 marca el límit a partir de la qual els medicaments a base de plantes que no estiguin registrats, està prohibida la seva venda, però no significa que no es puguin continuar demanant autoritzacions.

La Sra. Isabelle Robart, especialista en dret de la salut, va recordar l’històric a Europa així com el camí que ha conduit a l’adopció d’aquesta directiva l’any 2004. Va recordar que la tasca del legislador a Europa en matèria de medicaments a base de plantes medicinals és la de respectar l’equilibri entre el principi de la precaució i el principi de la lliure circulació de productes i mercaderies dins la Unió Europea. Va subratllar que en aquest camp, la definició del medicament és la que serveix de baròmetre de la reglamentació; de forma que, en cas de litigi o de dubte entre l’estatus de medicament o d’aliment per una planta, prevaldrà el de medicament. L’al·legació i la forma poder fer decantar la planta medicinal cap a l’estatus de medicament. Destaca que aquesta directiva simplifica un sistema d’enregistrament de productes a base de plantes com medicament, tot i que n’és conscient que queden problemes per resoldre en matèria de la lliure circulació de la planta per Europa i adverteix del risc que la indústria farmacèutica pugui controlar les plantes medicinals.

A continuació es van fer tres sessions de preguntes-respostes:

  • La implementació de THMPD : on es va deplorar la quasi desaparició de les herboristeries a França i la supressió del seu diploma el 1941, a la que els responsables de la Comissió van respondre que és competència dels Estats membres.
  • Riscos i problemes de la directiva: el principal problema està en com es poden vendre les plantes a Europa fora del domini farmacèutic, i en saber si plantes d’ús múltiple i banal com el timó, la menta o la ti·la poden esdevenir medicaments.
  • Revisions eventuals futures: la resposta de la Comissió és ben clara, ja que va fer un informe públic el 2008 i no està previst que n’hi hagi cap més per a modificar aquesta directiva.

Un representant d’un grup de l’Ayurveda va reclamar la possibilitat d’afegir els productes animals i minerals a les substàncies tingudes en compte en aquesta directiva. La Comissió va respondre que no hi són perquè les plantes representen la major part dels ingredients dels medicaments tradicionals.

Per escoltar la reunió

Thierry Thevenin va fer diverses preguntes als responsables de la directiva:

Qüestió 1: L’ús medicinal de les plants medicinals es basa en la construcció i la transmissió de sabers orals, abans no apareguessin les primeres obres científiques. Com farà aquesta directiva per respectar i preservar els coneixements extrets de les cultures no escrites?

Resposta: els representants de l’UE van reconèixer que és un veritable problema i que no està resolt amb aquesta directiva.

Qüestió 2: Una infusió simple d’una planta seca, per la qual serà reivindicada una indicació terapèutica escrita de forma ostensible sobre l’envàs, serà tinguda en compte en aquest procediment d’enregistrament d’ús tradicional i serà obligatori per cada nou operador? per exemple una infusió de granes de fonoll o de fulles de menta digestives.

Resposta: Sobre aquest punt és clar, des del moment que es voldrà posar al mercat un producte a base de planta medicinal reivindicant les propietats terapèutiques, caldrà seguir el procediment d’autorització de posada en el mercat, a menys que es beneficii d’una autorització de posada al mercat anterior a l’adopció de la directiva el 2004.  El cost mitjà és molt variable depenent dels dossiers i dels Estats (de 1.000 a 3.000 euros per dossier), però ens alguns països poden arribar a costar 10.000 i fins i tot fins a 55.000 a Itàlia. El representant de DG Sanco reconeix que aquesta directiva s’adreça al món industrial farmacèutic i que està poc adaptada a les petites empreses del sector.

Qüestió 3: En un context on l’automedicació esdevé una pràctica normal i on es manifesta un augment de l’interès pels medicaments tradicionals a base de plantes i pels complements alimentaris, la Unió Europea havent produït directives sobre l’harmonització de les qualificacions professionals, no hauria de ser prudent acompanyar el dispositiu d’enregistrament simplificat de medicaments a base de plantes i el de posada al mercat de complements alimentaris a base de plantes, per una veritable harmonització de la professió d’herborista a nivell europeu, tenint en compte que aquesta professió va estar organitzada a França en el passat i que encara existeix a Itàlia, Gran Bretanya i a Bèlgica?

Resposta: els responsable de l’UE es van declarar no competents, adreçant la responsabilitat als Estats membres. Tanmateix van estimar que seria desitjable que s’elaborés una directiva per afavorir i harmonitzar la professió d’herborista a nivell europeu.

Qüestió 4: Quan es veu que per una planta com el nim (Azadirachta indica) s’ha pronunciat una prohibició europea en quan al seu ús, malgrat que els seus usos alimentaris establerts per la bibliografia (estudis científics colonials han mostrat que les fulles i les flors es consumien de forma corrent i que es venien com a aliment en els mercats de Hanoi) o que són emprades pels pardals per a protegir els pollets en els nius de les infeccions parasitàries, es pot pressuposar la seva innocuïtat. Aleshores, un demana qui són els experts? Quins criteris fan que una referència bibliogràfica sigui acceptable? Els etnobotànics formen part dels comitès d’experts o només els farmacologistes? Es preveu ampliar el panell d’experts amb gent del territori, ecòlegs, etnobotànics, productors, etc.?

Resposta: no es va tenir cap resposta perquè no hi havia cap representant d’aquests experts a la reunió. Tot el món va estar d’acord que la seva absència era molt lamentable.

Qüestió 5 – Tenint en compte que es reconeix que aquesta directiva està adaptada al món industrial i que, per conseqüència, s’afavorirà el desenvolupament d’aquesta forma de producció en detriment del mode artesanal, i tenint en compte que la forma de producció industrial és més predadora de recursos i que sovint els posa en risc de sobre-explotació en comparació amb la forma de producció artesanal, com pren en compte aquesta directiva la problemàtica de la conservació dels recursos vegetals medicinals? està previst en el sistema d’avaluació del procediment dels productes medicinals a base de plantes medicinals tradicionals, el garantir el respecte i la perennitat dels recursos vegetals medicinals?

Resposta: No tenen res previst.

FONT: « TOUT SAVOIR SUR LA DIRECTIVE THMPD , Remèdes Traditionnels à base de Plantes”, 21 juin 2011, Parlement européen, Bruxelles – Syndicat Simples

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: