NOTÍCIA: situació legal de l’ús de l’estèvia

AECOSAN a finals del mes de març va publicar una nota sobre la Situació de l’ús de Stevia rebaudiana Bertoni com a ingredient alimentari d’acord amb l’aprovació de la Comissió Institucional de 25 de març de 2015.

El 2011, es va autoritzar a la Unió Europea l’ús de l’edulcorant E 960, glucòsids d’estevio, procedents d’Stevia rebaudiana, mitjançant el Reglament (UE) nº 1131/2011, de la Comissió, de 11 de novembre de 2011, pel que es modifica l’annex II del Reglament (CE) nº 1333/2008 del Parlament Europeu i del Consell.

Tot i això, en relació amb les plantes i la fulla seca d’Stevia rebaudiana, avui en dia aquesta planta encara té la consideració de nou aliment o nou ingredient alimentari, pel que requereix autorització sota el Reglament de Nous aliments prèvia avaluació de la seva seguretat, ja que fins la data d’avui no s’ha confirmat l’historial de consum significatiu de la plAnta i les fulles d’estèvia en alimentació humana abans del 15 de maig de 1997, data d’entrada en vigor del Reglament CE 258/1997, sobre nous aliments i nous ingredients alimentaris.

La seguretat de les plantes i fulles seques d’estèvia pel seu ús en alimentació ja va ser avaluada pel SCF (Comité Científic d’Alimentació, actualment EFSA) en el seu informe de 17 de juny de 1999, concloent que la informació aportada sobre els productes de la planta eren insuficients per concloure la seva seguretat. Això va conduir a la publicació al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) de la Decisió 2000/196/CE de la Comissió, per la qual es denega la comercialització d’Stevia rebaudiana Bertoni: plantes i fulles seques.

El 2007 es va tornar a presentar una sol·licitud d’autorització com a nou aliment i/o nou ingredient alimentari de plantes i fulles d’estèvia davant les autoritats competents alemanyes, estant pendent de finalització del procediment.

BASE LEGAL:

• Reglamento (CE) 258/1997 sobre nuevos alimentos y nuevos ingredientes alimentarios.
• Reglamento (UE) nº 1131/2011, de la comisión, de 11 de noviembre de 2011, por el que se modifica el anexo II del Reglamento (CE) nº 1333/2008 del Parlamento Europeo y del Consejo.
• Decisión 2000/196/CE de la Comisión, por la que se deniega la comercialización de Stevia rebaudiana Bertoni: plantas y hojas secas.

En base això, AECOSAN ha conclòs que:

A data d’avui no s’ha confirmat l’historial de consum significatiu de la planta i les fulls d’Stevia rebaudiana Bertoni en alimentació humana abans del 15 de maig de 1997, i aquesta planta té consideració de nou aliment o nou ingredient alimentari, pel que requereix autorització sota el Reglament de nous aliments i nous ingredients alimentaris, prèvia avaluació de la seva seguretat.

Les dades que s’han presentat fins avui en dia sobre la presència d’aquest producte al mercat europeu, i que s’han debatut àmpliament a les reunions del Grup d’experts de nous aliments de la Comissió Europea, inclosa la darrera mantinguda el 16 de març de 2015, no s’han considerat pel moment suficients per demostrar un consum important a Europa i, per tant, es manté la consideració de nou aliment per la planta i fulles d’estèvia.

Aquesta legislació és d’aplicació a nivell de la Unió Europea, per tant, mentre no hi hagi un canvi d’estatus de la planta i fulles d’estèvia o s’autoritzi com a nou aliment, Espanya mantindrà el criteri acordat a la Unió Europea i no permetrà la posada al mercat nacional de la planta i les fulles d’Stevia rebaudiana Bertoni per a ser consumides com aliments, independentment de que en alguns Estats membres no puguin estar aplicant polítiques més flexibles en relació a aquest tema.

FONT: Nota Informativa de la AECOSAN de 25 de marzo de 2015

 

ARTICLE: recerca i autoritzacions de l’estèvia

L’estèvia (Stevia rebaudiana) és originària d’Amèrica del Sud, i en particular del Brasil i Paraguai. Els indígenes, coneixedors de les propietats endolcidores de les fulles, a les que anomenen fulla de la mel, les empren per afegir al menjar i a les infusions. L’interès que ha mostrat la indústria alimentària i farmacèutica per l’estèvia es basa, a part de seu poder edulcorant i sense calories, en les seves potencials propietats medicinals en el control de la glucèmia i de la hipertensió arterial.

L’intens i marcat gust dolç de l’estèvia  es deu als glucòsids d’esteviol, dels quals se n’han identificat set en total (esteviòsid, rebaudiòsid A, rebaudiòsid C, dulcòsid A, bubusòsid, esteviolbiòsid i rebaudiòsid B). A partir de la seva anàlisi bromatològica es considera que aquests compostos són entre 250 i 300 vegades més dolços que la sacarosa (sucre), amb l’avantatge que no aporten calories ni són cariogènics. Un altre valor afegit com a edulcorant natural és que, en no contenir fenilalanina, serveix com a substitut de l’aspartam, un edulcorant tòxic per persones amb fenilcetonuria, una malaltia metabòlica.

La darrera revisió sistemàtica sobre les propietats i l’eficàcia de l’estèvia en éssers humans basada en l’evidència realitzada pel Natural Standard Research Collaboration centra els seus resultats en l’efecte de la planta en la hipertensió i la hiperglucèmia. A part de fer notar que l’extracte d’aquesta planta es va servir des de fa temps en països d’Amèrica del sud per al tractament de la diabetis, també esmenten dos estudis realitzats a llarg termini on sembla que es detecti un efecte reductor de la hipertensió moderada, sempre que es consumeixi durant mesos i anys i amb una quantitat considerable de principi actiu.

El Natural Standard Research Collaboration també informa de la situació actual per l’ús de l’estèvia com a edulcorant d’aliments i begudes.

Per una banda, el juny 2008 el Comité mixt FAO/OMS d’experts en additius alimentaris (JECFA) va concloure que els glucòsids d’esteviol són segurs per al seu ús en aliments i begudes, establint la seva ingesta diària admissible (IDA) en 4 mg per kg de pes corporal.

En base a aquesta resolució, Suïssa va decidir autoritzar de forma provisional l’ús de productes que continguessin glucòsids d’esteviol. També Austràlia i Nova Zelanda va aprovar l’ús de glucòsids d’esteviol d’acord amb la JECFA el 2008, i a Japó, Xina, Corea i Brasil, entre altres països, aquests es consideren components naturals dels aliments i, per tant, acceptats pel seu ús alimentari.

Als Estats Units, el desembre de 2008, la Food and Drug Administration (FDA) va acceptar que l’ús de l’estèvia amb un mínim del 95% rebausiòsid A és segur com a edulcorant en aliments i begudes.

A França, el setembre de 2009, l’Agence National de Securité Sanitaire (ANSES) va autoritzar l’ús del rebaudiòsid A com a edulcorant en l’àmbit nacional a l’espera de la regulació dels additius en el marc de la UE el 2011.

Així, a l’abril de 2010, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va publicar un dictamen científic positiu i va establir l’IDA proposada pel JECFA, i actualment la Comissió Europea està redactant la legislació per a l’autorització i posada al mercat europeu d’aquest edulcorant.

FONT: Eroski Consumer, 26 de juny 2011

 

EMPRESA: projecte empresarial per produir extractes d’estèvia

Cristal Union, el grup Mane i la Société Lavollée SA, especialista en la distribució d’ingredients principalment per les indústries agroalimentàries, s’han associat per a cultivar, produir, desenvolupar i comercialitzar extractes d’estèvia (Stevia rebaudiana).

El grup cooperatiu Cristal Union (Daddy) s’ha llançat a cultivar estèvia, preveient l’explotació a Amèrica del sud de vàries centenes d’hectàrees de cultiu en les regions més eficients.

L’extracció de les molècules la durà a terme l’empresa del grup especialitzada en alta tecnologia, Burgundy, instal·lada a Sant Andreu de la Barca i a Palafolls (Barcelona) i a França. El grup Mane, s’encarregarà de la selecció qualitativa i econòmica a partir de la composició en glicòsids d’esteviol en els extractes d’estèvia.

FONT: Herb@lia nº83

Més informació

EMPRESA: Anagalide cerca inversor per projecte amb estèvia

L’empresa ANAGALIDE, S.A., localitzada a Osca, manté obert des de fa varis anys un programa de R+D+i sobre els processos d’extracció, purificació i aplicacions dels glicòsids i altres components actius de l’estèvia (Stevia rebaudiana).

El 2004, una part d’aquest projecte va passar a constituir el projecte IBEROEKA IBK-04-377 (ESTEVIOSIDO), i a mitjans del 2006, va participar en la constitució de la EUSTAS (European Stevia Association).

La implicació d’un nou soci permetria l’arribada al mercat del menys dos nous productes, un cop autoritzat el seu ús com edulcorant.

D’altra banda, ANAGALIDE, S.A. ha finalitzat una nova base de dades: “Stevia rebaudiana Applications. Bibliographical Retrieval” que està disponible, prèvia sol·licitud, pels interessats en la recerca i l’estudi de les diferents aplicacions de l’estèvia.

Més informació sobre aplicacions i legislació

FONT: Alimarket Alimentación, 21 de desembre 2010

EMPRESA: xocolata suïssa amb estèvia

L’empresa Barry Callebaut, amb seu a Zuric (Suïssa) i líder mundial dels fabricants de productes a base de cacau, proposa la primera xocolata amb extracte d’estèvia (Stevia rebaudiana) produït a escala industrial. Una solució d’edulcorant a base d’estèvia permet disminuir en un 65% l’aportació en calories sense variar el gust respecte a una xocolata tradicional i sense tenir efectes laxants.

FONT: Herb@alia nº 79

Més informació

NOTICIA: aprovat l’ús de l’estèvia a Europa

L’estèvia  (Stevia rebaudiana) s’empra des de fa segles a l’Amèrica del Sud, la seva zona d’origen, per endolcir els aliments. Els derivats edulcorants d’aquesta planta, denominats de forma genèrica glicòsids d’esteviol, tenen un contingut calòric molt baix i superen entre 40 i 300 vegades la capacitat d’endolcir de la sacarosa (sucre comú). L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) acaba de pronunciar-se a favor del seu ús, després que l’any 2000 el rebutgés per considerar que no havia proves suficients que demostressin la seva inocuïtat. Tanmateix només es permet la seva comercialització i ús en productes lliures de sucre o baixos en calories com ara certs refrescs i productes de confiteria sense sucre.

La normativa no s’ha ponunciat pel que fa a les seva aplicacions terapèutiques, però. Diverses investigacions farmacològiques demostren como, després d’un consum prolongat d’una quantitat considerable dels seus principis actius, millora la hipertensió arterial. Altres estudis confirmen el seu efecte positiu en el control de la glucosa de la sang.

FONT: Consumer Eroski 22 d’abril 2010

AUTORA: Maite Pelayo

ARTICLE: propietats de l’stevia

L’stevia (Stevia rebaudiana Bertoni), es una espècie originària d’Amèrica del sud (Brasil i Paraguai), on els indígenes l’anomenaven fulla de mel, i la feien servir per endolcir menjars i infusions. L’interès que ha mostrat la indústria alimentària i farmacèutica per l’estèvia es basa en el seu gran poder edulcorant així com pels seus beneficis pel control de la glucèmia i l’hipertensió arterial.

FONT: Consumer Eroski, 1 de desembre 2009

AUTORA: Maite Zudaire

Més informació

Manual de cultiu i us de l’stevia

BLOC: Manual de cultiu i ús de l’Stevia

En Josep Pàmies, cultivador de flors i herba fresca, Pàmies Hortícoles, és també defensor i promotor de l’ús de l’Stevia rebaudiana, planta edulcorant que permeten regular el nivell de sucre a la sang.

Més informació

CONGRÉS: 8è congrés de Fitoterapia a Saragossa

8º Congreso de Fitoterapia de la SEFIT

Dates: 23-24 d’octubre 2015

Lloc: Saragossa

Programa:

Divendres 23 d’octubre de 2015

• 08:00-09:00 h. Inscripciones y entrega de documentación
• 09:00-09:15 h. Acto inaugural
  – Luis Carlos Correas, Vicerrector de Investigación de la Universidad San Jorge
  – Plácido LLaneza, Presidente de la AEEM
  – Salvador Cañigueral, Presidente de la SEFIT
• 09:15-09:45 h. Etnofarmacología y Fitoterapia. Michael Heinrich, Centre for Pharmacognosy and Phytotherapy, University College London School of Pharmacy, Londres, Reino Unido
• 09:45-10:15 h. La fitoterapia madre de la farmacoterapia. José Luís Rios, Departament de Farmacologia, Facultat de Farmàcia, Universitat de Valencia
• 10:15-11:15 h. Mesa redonda: Fitoterapia y cáncer. Moderador: Daniel Mª Lubián López, Cádiz
  – ¿Isoflavonas y riesgo de cáncer? Estanislao Beltrán, Departamento de Ginecología, Universidad de Granada
  – Interés de extractos de plantas y hongos en las enfermedades oncológicas, Ligia Salgueiro, Facultad de Farmacia, Universidad de Coimbra, Portugal
• 11:15-12:00 h. Café – Visita stands
• 12:00-12:30 h. Extractos innovadores para la salud de la mujer. José L. López Larramendi, Healthcare Product Manager, Biosearch Life.
• 12:30-13:00 h. Prebióticos, fibra dietética y salud. Mª Concepción Navarro, catedrática de Farmacología, Universidad de Granada
• 13:00-14:00 h. Mesa redonda síndrome metabólico. Moderador: Ignacio Bachiller
  – Síndrome metabólico y mujer. Plácido Llaneza, Ginecólogo, Oviedo. Presidente de la AEEM
  – Polifenoles y diabetes. Christian Carpené, Institut des Maladies Métaboliques et Cardiovasculaires, Toulouse, Francia
  – Polifenoles e hipertensión. Jorge Joven, Departamento de Medicina y Cirugía, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona
• 14:00-16:00 h. Comida
• 16:00-17:20 h. Comunicaciones orales: «La empresa informa». Moderadora: Ester Risco
  – 16:00-16:25 h. Estudio comparativo de la efectividad de un preparado de equinácea (Echinaforce Hot Drink®) frente a oseltamivir (Tamiflu®). Andrea Tapia Hummel, Directora técnica A.Vogel-Bioforce
  – 16:25-16:50 h. Tratamiento de candidiasis con aceites esenciales. Francesca Falzone, Pranarôm.
• 16:50-17:20 h. Estudio metanalítico sobre las plantas chinas usadas en procesos dermatológicos y sus diferentes perfiles antiinflamatorio y antilipoperoxidante. José Mª Prieto, Centre for Pharmacognosy & Phytotherapy School of Pharmacy, University of London.
• 17:20-17:50 h. Fitoterapia en la consulta pediátrica. Antonio Miguel Martín Almendros, Centro Médico y de Fisioterapia Naturalia, Motril, Málaga. Patrocinada por Arkopharma
• 17:50-19:00 h. Café – Sesión de pósters – Visita stands
  – P01. Capacidad antioxidante de diversos extractos de Hypericum reflexum L. fil. Especie endémica de las Islas Canarias. Christian Zorzetto et al., Universidad de La Laguna.
  – P02. Lavandula luisieri, tesoro de la Península Ibérica. Carlota Giménez-Rota et al., Facultad de Ciencias, Universidad de Zaragoza.
  – P03. El aceite esencial de la “mejorana” Thymus mastichina (L.) L. en Extremadura (España), Trinidad Ruiz et al., Grupo de Investigación en Biología de la Conservación. Facultad de Ciencias. Universidad de Extremadura.
  – P04. Thymbra capitata (L.) Cav. (Lamiaceae) como fuente de productos biológicamente activos: estudios de la capacidad antioxidante en relación con el contenido fenólico, Trinidad Ruiz et al., Grupo de Investigación en Biología de la Conservación. Facultad de Ciencias. Universidad de Extremadura.
  – P05. Piceatannol reduces adipogenesis and lipogenesis in human adipocytes in vitro. Jose M. Arbonés-Mainar et al., Adipocyte and Fat Biology Laboratory (AdipoFat). Unidad de Investigación Traslacional, Hospital Universitario Miguel Servet, Instituto de Investigación Sanitaria (IIS) Aragón.
  – P06. Una preparación aprobada de Silybum marianum como potencial agente antimalárico. Nuria LLurba et al., University of Münster, Alemania.
  – P07. Acciones sobre el sistema nervioso de Trimesemine®, un extracto rico en alcaloides de la planta africana Sceletium tortuosum. Posibles mecanismos implicados. Guillermo Cásedas et al., Departamento de Farmacia, Facultad de Ciencias de la Salud, Universidad San Jorge.
  – P08. Evaluación de la bioactividad de los extractos de té verde y guaraná sobre C. elegans. Inés reigada et al., Departamento de Farmacia, Facultad de Ciencias de la Salud, Universidad San Jorge
  – P09. Actividad nematicida in vitro del aceite esencial del árbol del té (Melaleuca alternifolia) y sus componentes terpinen-4-ol y p-cimeno. Carlota Gómez et al., Departamento de Farmacia, Facultad de Ciencias de la Salud, Universidad San Jorge.
  – P10. Efectos protectores del extracto de té de roca (Jasonia glutinosa) en homogeneizados de miocardio frente al peróxido de hidrógeno. César Berzosa et al., Universidad San Jorge.
  – P11. Stevia rebaudiana versus esteviósido: efectos citotóxicos y capacidad antioxidante. Arturo Vinuesa et al., Departamento de Farmacia, Facultad de Ciencias de la Salud, Universidad San Jorge.
  – P12. Introducción de una nueva gama completa de fitoterapia en la oficina de farmacia. Mariano Giménez Muñoz et al., Farmacia Mariano Giménez, Teruel.
  – P13. Evolución a lo largo de 10 años de la venta de plantas medicinales en una oficina de farmacia rural. Concha Gómez Cassinello, Farmacia Gómez Cassinello, Córdoba.
  – P14. Estudio PROBIT sobre la utilización de probióticos en las infecciones vaginales. Alicia Santamaría et al., Laboratorios Ordesa.
  – P15. Fitoterapia en oftalmología. Isabel Martínez-Solís et al. Universidad CEU Cardenal Herrera. CEU San Pablo.
  – P16. Determinación de polifenoles y taninos en extracto de semilla de uva mediante UHPLC-MS-MS. Iosune Conde, et al.  WorldPathol. Herbetom Internacional, Zaragoza.
  – P17. Implantación de un servicio de fitoterapia para deportistas en la farmacia. Concha Gómez Casinello, Farmacia Gómez Cassinello, Córdoba
  – P18. Ethnopharmacopeia and health-seeking strategies of Bolivian community in the Metropolitan Region of Barcelona. Julien Antih et al. Research Cluster “Biodiversity and Medicines”. Centre for Pharmacognosy and Phytotherapy UCL School of Pharmacy, London. Unitat de Farmacognòsia, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona.
• 19:00-20:00 h. Simposio sobre Omega-3. Patrocinado por 100% Natural. Moderadora: Marta Correa Rancel, Tenerife
  – Farmacocinética y metabolismo de los Omega-3. Mª José Alonso, Farmacéutica comunitaria, Barcelona
  – Omega 3 en los procesos inflamatorios. Xavier Pintó Sala, Director del Programa de Prevención Cardiovascular y coordinador de la Unidad de Lípidos y Riesgo Vascular, Hospital Bellvitge, Barcelona
• 20:00 h. Asamblea SEFIT
• 20:00 h. Asamblea AEEM
• 22.00 h. Cena del congreso

Dissabte, 24 de octubre de 2015

• 09:00-10:15 h. Mesa redonda: Salud vaginal y anticoncepción natural. Moderadora: Monserrat Manubens Grau
  – Sexo = salud vaginal. Ana Rosa Jurado, Instituto Europeo de Sexología, Marbella
  – Nueva tecnología para la salud vaginal. Fernando Losa, Ginecólogo, Barcelona. Patrocinada por Procare Health.
  – Anticoncepción natural (actualización). José Vicente González Navarro, Departamento de Ginecología, Hospital Clínico de Zaragoza
• 10:15-11:15 h. Simposio probióticos. Patrocinado por Ordesa. Moderador: Josep Allué,
  – Últimos avances en el papel de la microbiota en la salud digestiva y vaginal. J. Allué Creus, Barcelona.
  – El papel de los simbióticos en los trastornos digestivo leves. E. Suárez Fernández, Departamento de Microbiología, Facultad de Medicina de la Universidad de Oviedo
  – Simbióticos orales y salud vaginal. G. Escribano Montesdeoca, Barcelona.
• 11:15-12:00 h. Café – Visita stands
• 12:00-13:30 h. Mesa redonda sobre antioxidantes y fertilidad. Patrocinada por SEID. Moderador: Antonio Urries, Director de de la Unidad de Reproducción Asistida del Hospital Quirón de Zaragoza
  – Acción de los antioxidantes en la Fertilidad. Pedro Iñarrea, Departamento de Bioquímica y Biología Molecular y Celular, Universidad de Zaragoza
  – Fertilidad en el varón. Rafel Prieto, Unidad de Andrología medicina sexual y Reproductiva del Servicio de Urología del Hospital Reina Sofía, Córdoba
  – Fertilidad en la mujer. Nicolás Mendoza, Departamento de Obstetricia y Ginecología, Universidad de Granada
• 13:30-14:00 h. FitoSERMs y sofocos. Mª Jesús Cancelo Hidalgo, Servicio de Ginecología y Obstetricia del Hospital General Universitario de Guadalajara.
• 14:00-16:00 h. Comida
• 16:00-17:30 h. Comunicaciones orales. Moderador: Víctor López
  – 16:00-16:15 h. Propiedades bioactivas del zumo de granada (Punica granatum). Francisco Les et al. Departamento de Farmacia, Universidad San Jorge. Adipocyte and Fat Biology Laboratory (AdipoFat), Unidad de Investigación Traslacional. Instituto Aragonés de Ciencias de la Salud (IACS). Hospital Universitario Miguel Servet, Zaragoza.
  -16:15-16:30 h. Estudio COMPABI sobre la utilización de fitoterapia y complementos alimenticios por parte de los pediatras españoles, A. Santamaría Orleans et al. Laboratorios Ordesa. Departamento del Hospital de Sant Joan. Centro de Salud Alicante – Santa Faz.
  -16:30-16:45 h. Evaluación de la actividad antioxidante y nematicida in vivo de extractos florales de Tagetes erecta L. en el organismo modelo Caenorhabditis elegans. Cristina Moliner,  et al.  Departamento de Farmacia, Facultad de Ciencias de la Salud, Universidad San Jorge
  – 16:45-17:00 h. Utilidad de la fitoterapia en pacientes usuarios de la Asociación de Transtornos Depresivos de Aragón (AFDA), Silvia Del Caso et al. Asociación de Trastornos Depresivos de Aragón (AFDA). Departamento de Farmacia, Facultad de Ciencias de la Salud, Universidad San Jorge
  – 17:00-17:15 h. Efecto del extracto de té de roca en un modelo murino de colitis. Mª Sofía Valero et al. Facultad de Ciencias de la Salud, Universidad San Jorge. Departamento de Farmacología y Fisiología, Universidad de Zaragoza.
  – 17:15-17:30 h. El galato de epigalocatequina del té verde previene la pérdida de función visual en un modelo de degeneración de retina. L. Fuentes-Broto et al. Departamento de Farmacología y Fisiología, Universidad de Zaragoza. Instituto de Investigación Sanitaria de Aragón (IIS Aragón). Departamento de Cirugía, Ginecología y Obstetricia, Universidad de Zaragoza. Departamento de Física Aplicada, Universidad de Zaragoza.  Servicio de Oftalmología, Hospital Clínico Universitario Lozano Blesa, Zaragoza.
• 17:30-18:00 h. Extracción supercrítica de productos naturales. Ana Mainar, Facultad de Ciencias, Universidad de Zaragoza – Elisa Langa, Departamento de Farmacia, Universidad San Jorge, Zaragoza
• 18:00-18:30 h. Café – Visita stands
• 18:30-19:30 h. Mesa redonda: papel de las sociedades científicas ibéricas en el desarrollo de la Fitoterapia.
  – Salvador Cañigueral (SEFIT), Moderador
  – Plácido Llaneza (AEEM)
  – Antonio Miguel Martín (SEMERGEN)
  – Ligia Salgueiro (SPFITO)
  – Miguel Romero Lorente (ADEATA)
• 19:30-20:00 h. Nuevas aportaciones en neuroprotección. Roser Vila – Salvador Cañigueral, Unitat de Farmacologia i Farmacognòsia, Universitat de Barcelona
• 20:00 h. Clausura y entrega de los premios a las mejores comunicaciones. Patrocinados por “Cátedra Novaltia” y el Colegio Oficial de Farmacéuticos de Zaragoza

Més informació

 

 

LEGISLACIÓ: França estableix les plantes aptes per complements alimentaris

El Ministeri de comerç, artesania, consum i d’economia social i solidària del Govern Francès ha publicar un ordre que estableix la llista de plantes autoritzades en els complements alimentaris i les seves condicions d’utilització. La seva aplicació es farà efectiva l’1 de gener de 2015.

Afecta a les empreses del sector alimentari que intervenen en totes les etapes de la producció, transformació i distribució dels complements alimentaris que contenen preparacions a base de plantes.

La llista especifica el nom científic, vulgar, la part emprada, les substàncies que cal controlar i les restriccions. Tot i ser una llista molt extensa, que inclou la major part de les espècies aromàtico-medicinals, no hi surten espècies com ara Stevia rebaudiana, Artemisia absinthium o Hypericum perforatum. En canvi, si que permeten la utilització d’Echinacea sp. o Valeriana officinalis.

Al final hi ha la descripció de la informació que han de facilitar els proveïdors de matèria primera vegetal així com els proveïdors de productes a base de plantes.

Actualment la regulació dels complements alimentaris a nivell de l’Estat espanyol està regulat pel Reial Decret 1487/2009, de 26 de setembre, relatiu als complements alimentaris, complementat amb disposicions comunitàries que estableixen llistes de vitamines i minerals, però no de plantes. Més info.

Més informació